Història del Moviment Obrer: Orígens, Ideologies i Lluites

Condicions de Vida dels Treballadors

L'horari de treball i el sou dels treballadors estaven sotmesos a les oscil·lacions del mercat i a les necessitats del marge de benefici. El que angoixava la classe obrera era la inseguretat: no sabien quants diners podrien portar a casa al final de la setmana i també ignoraven quant duraria la seva feina o com aconseguir-ne una altra si la perdien. No hi havia cap mena de seguretat social.

Orígens del Moviment Obrer

L'estat liberal se'n desentén i és a la segona dècada del segle XIX quan la mateixa classe obrera crida l'atenció social sobre els seus problemes i va fer pressió per solucionar-los mitjançant diverses formes d'organització.

Primeres Associacions Obreres

Van néixer amb la Revolució Industrial, procedents dels antics gremis. La primera reivindicació dels treballadors va ser el dret d'associació. La Gran Bretanya va ser la primera a reconèixer-la l'any 1824. Un cop aconseguida, es van orientar cap a la defensa col·lectiva de les condicions salarials i laborals d'un ofici. La vaga solia ser el principal instrument de pressió.

Ideologies del Moviment Obrer

Ludisme

Organització orientada a destruir les màquines mogudes per vapor. Els treballadors enviaven comunicats amenaçadors contra els empresaris i comerciants, abans d'actuar contra les màquines.

Cartisme

Va néixer a la Gran Bretanya a partir de l'Associació de Treballadors de Londres. Lluitaven per la democratització.

Socialisme

Proposava una nova societat sense explotació ni injustícia, en la qual totes les persones serien iguals i el poder estaria en mans del poble. Els principals teòrics del socialisme, però, van ser Karl Marx i Friedrich Engels. Estaven convençuts que l'anàlisi del capitalisme i les propostes per canviar-lo que feien es fonamentaven en la ciència. Per aquesta raó, el socialisme marxista es coneix també amb el nom de socialisme científic. La seva idea clara era que calia que els treballadors organitzessin un partit polític propi.

Anarquisme

Coincidia amb el socialisme en el diagnòstic, però no hi compartia les solucions. El teòric més important de l'anarquisme va ser Mikhail Bakunin, el qual propugnava la destrucció de l'estat per mitjà de l'acció directa i l'organització de la societat en comunes lliures. Rebutjaven l'organització centralitzada i eren contraris a l'acció política.

Les Internacionals Obreres

La Primera Internacional

Comitè format per 21 anglesos, 10 alemanys (entre els quals estava Marx), 9 francesos, 6 italians, 2 suïssos i 2 polonesos. Marx va marcar l'AIT des de l'inici. De seguida es van crear seccions locals de l'AIT a diferents països europeus. A partir del 1868, l'agitació obrera va créixer a tot Europa, cosa que els governs atribuïen a la Internacional; per això van començar a il·legalitzar-la. Els anarquistes van ser expulsats de la Internacional com a conseqüència d'un enfrontament. Al 1876, al congrés de Nova York, la Primera Internacional es va dissoldre.

La Segona Internacional

Va ser una federació de partits socialistes en la qual no es van admetre anarquistes. Es respectava l'autonomia de cada país i s'organitzaven reunions per tractar temes específics que tenien gran ressò entre l'opinió pública. Les discrepàncies al si de la Segona Internacional van ser entre reformistes i revolucionaris. La crisi definitiva de la Segona Internacional va arribar amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial, ja que els diferents partits socialistes van ser incapaços d'impedir que esclatés el conflicte bèl·lic.

Context Geopolític de l'Època

Les unificacions d'Alemanya i d'Itàlia, l'Imperi Turc desestabilitza la zona dels Balcans, ambicionada tant per Rússia com per Àustria. L'expansió de l'Imperi Rus cap a Orient, que va desembocar en un enfrontament bèl·lic amb el Japó (la Guerra Russojaponesa, 1904-1905).