Història del Jazz i el Rock: De New Orleans a la Nova Cançó

1. L'estil New Orleans

Entre el 1890 i el 1900 neix el jazz a New Orleans, una ciutat amb una important comunitat negra que treballava al port naval i mercantil més rellevant del país. El trànsit constant de milers de mariners va crear l'entorn perfecte perquè Scott Joplin inventés el ragtime (temps trencat).

En aquest estil, el tempo no és estable, fet que dona lloc a la improvisació, tot i que les seves obres estaven escrites minuciosament per a piano. El seu estil és tranquil i minimalista, reflectint el caràcter de l'època.

Formació:

• Secció instrumental: Clarinet, trompeta i trombó.
• Secció rítmica: Banjo (opcional), piano, bateria i contrabaix.

2. L'estil Chicago

Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial, el port de New Orleans es va convertir en base de l'armada dels Estats Units i es van tancar els locals nocturns. Els músics de jazz van emigrar a Chicago, una ciutat on la guerra no els afectava.

Aquí s'incorporen dos instruments essencials: la bateria i el saxòfon, i la veu pren un nou protagonisme. L'estil es caracteritza per un ritme tranquil i una gran expressivitat instrumental.

Formació:

• Secció instrumental: Saxòfon, trompeta i trombó.
• Secció rítmica: Banjo (opcional), piano, bateria i contrabaix.

3. Els Rolling Stones: Llegendes del Rock

Els Rolling Stones representaven l'antítesi dels The Beatles: eren els «mals nois», extravertits i autèntics. La seva música és rock en estat pur i el seu èxit més emblemàtic és Satisfaction.

S'han mantingut units durant més de 40 anys gràcies a una forta lleialtat interna. El seu cantant, Mick Jagger, és un provocador nat. Les seves lletres polèmiques i la seva trajectòria els han convertit en els «avis del rock», capaços d'atraure diverses generacions.

4. La Nova Cançó a Espanya

Durant la dictadura franquista, va sorgir la Nova Cançó com a moviment de protesta, inspirat en la cançó protesta francesa. Un grup de 16 estudiants universitaris, coneguts com Els Setze Jutges, van organitzar aquest moviment des de la clandestinitat.

El nom, extret d'un famós embarbussament, servia per desafiar la policia. Alguns dels seus màxims exponents van ser:

• Raimon (País Valencià)
• Maria del Mar Bonet (Mallorca)
• Joan Manuel Serrat i Lluís Llach (Catalunya)

Molts d'aquests artistes van haver de marxar a l'exili fins a la mort del general Franco.