Quins són els dos períodes del Nacionalisme musical?

El Primer Nacionalisme (1850-1900) es va inspirar en el folklore, i el Segon Nacionalisme (1900-1950) va cercar més l'essència del folklore que no pas la seva imitació directa.

Quina diferència hi ha entre la sarsuela i l'òpera?

La sarsuela és un gènere espanyol que combina parts parlades i cantades amb temes de personatges populars. L'òpera, nascuda a Itàlia, tracta temes mitològics, és per a un públic culte i no té parts parlades.

Quina obra destaca de Manuel de Falla?

Noches en los jardines de España, per a orquestra i piano, és la seva obra destacada. Falla va arribar a l'essència del nacionalisme espanyol sense utilitzar directament les cançons folklòriques.

Música nacionalista: escoles i compositors clau del segle XIX i XX

Resumen

El document presenta la música del Nacionalisme, que sorgeix a la segona meitat del segle XIX als extrems d'Europa. Explica els dos períodes del moviment i les escoles principals: russa, escandinava, nord-americana, sud-americana, espanyola, hongaresa i bohèmia. Inclou els compositors més destacats i les seves obres, així com el gènere de la sarsuela.

Puntos clave

El Nacionalisme musical sorgeix a la segona meitat del segle XIX i es divideix en un Primer Nacionalisme (1850-1900), inspirat en el folklore, i un Segon Nacionalisme (1900-1950), que cerca l'essència del folklore.
El Grup dels Cinc (Borodín, Mússorgski, Rimski-Kórsakov) desenvolupa un estil basat en el folklore rus; Txaikovski, sense formar-ne part, és també una figura clau.
Edvard Grieg és el representant de l'escola escandinava, amb les Danses i cançons noruegues i la música incidental Peer Gynt.
Manuel de Falla va arribar a l'essència del nacionalisme espanyol, sense utilitzar directament les cançons folklòriques sinó el seu esperit.
La sarsuela és un gènere espanyol que combina parts parlades i cantades, a diferència de l'òpera, nascuda a Itàlia i amb temes mitològics.
Béla Bartók, de l'escola hongaresa, va ser el primer etnomusicòleg, i Bedřich Smetana, de l'escola bohèmia, va compondre el cicle La meva pàtria, que inclou El Moldava.

Ponte a prueba

Característiques de la música del Nacionalisme

Sorgeix a la segona meitat del segle XIX.
Les nacions que ressorgeixen musicalment i prenen vitalitat són els països dels extrems d’Europa.

Es divideix en dos períodes:

Primer Nacionalisme (1850-1900): Música inspirada en el folklore. Apareixen tres grans escoles: la russa, la bohèmia i l'escandinava.
Segon Nacionalisme (1900-1950): Més que en la inspiració del folklore, se'n cerca l'essència. Destaquen l'escola hongaresa i l'espanyola.

Escola nacionalista russa

El Grup dels Cinc va construir un llenguatge musical molt ric, encara que les seves obres no eren tan prodigioses, ja que la majoria dels seus membres eren autodidactes. La seva intenció era crear un llenguatge musical ric i desenvolupar un estil basat en el folklore rus.

Membres més importants:

Borodín: Obra principal: El príncep Ígor (incompleta; acabada i orquestrada per Rimski-Kórsakov i Glazunov).
Mússorgski: Autor de Quadres d'una exposició.
Rimski-Kórsakov: Va compondre l'harmonització i orquestració de Quadres d'una exposició. També va compondre òperes com La núvia del tsar.
Txaikovski: Encara que no formava part del grup, és una figura clau. Va compondre sis simfonies, òperes i músiques per a ballets (El trencanous, La bella dorment i El llac dels cignes). També va compondre el poema simfònic Romeu i Julieta.

Escola nacionalista escandinava

Edvard Grieg

Les seves obres més importants són les Danses i cançons noruegues.
Es va fer conegut per la seva música incidental Peer Gynt, un poema simfònic en forma de suite que narra les aventures del protagonista.

(Nota: una suite és un conjunt de danses que s'interpreten seguides).

Escola nacionalista nord-americana

George Gershwin

Va compondre musicals i cançons agafant elements del jazz.
Va compondre Rhapsody in Blue, per a piano i banda de jazz.

Escola nacionalista sud-americana

Heitor Villa-Lobos

Destaca al Brasil, país amb un folklore molt ric, amb una barreja d'elements indígenes, africans i portuguesos.

Obres destacades:

Bachianas brasileiras
Concert per a piano i orquestra
Altres peces per a piano i guitarra

Escola nacionalista espanyola

Isaac Albéniz (Girona)

Va compondre sobretot per a piano.
Obres: Suite española, Suite Iberia.

Enric Granados (Lleida)

Pianista i compositor conegut especialment per les seves obres per a piano.
La seva gran obra és la suite per a piano Goyescas, inspirada en obres de Goya.
Destaquen també les 12 Danzas españolas.

Manuel de Falla (Cadis)

Va arribar a l'essència del nacionalisme espanyol pur.
No utilitzava les cançons folklòriques directament, sinó el seu esperit.
Obra destacada: Noches en los jardines de España (per a orquestra i piano).

La sarsuela

És un gènere típic espanyol iniciat durant el Classicisme que es va popularitzar al segle XIX. Combina parts parlades i parts cantades amb una temàtica generalment protagonitzada per personatges populars.

Autors importants: Tomás Bretón (La verbena de la Paloma), Ruperto Chapí (La revoltosa), Pablo Sorozábal (La tabernera del puerto).

Diferència amb l'òpera: L'òpera, nascuda a Itàlia, tracta temes mitològics i es dirigia a un públic culte. No té parts parlades, sinó que utilitza recitatius.

Escola nacionalista hongaresa

La música d'aquesta escola destaca pel ritme ressaltat de la percussió i per la inestabilitat tonal.

Zoltán Kodály

Destaca per crear un sistema pedagògic de notació musical.
Obres: Te Deum Budavari i la Missa brevis.

Béla Bartók

Va ser el primer etnomusicòleg: va estudiar i recollir el folklore de cada lloc.
Va desenvolupar un estil personal amb una gran força, amb melodies contrapuntístiques, ritmes a contratemps i tonalitat inestable.
Obres: La Rapsòdia per a piano, Els 6 quartets per a corda.

Escola nacionalista bohèmia

Bedřich Smetana

En la seva obra utilitza cançons i danses folklòriques del seu país amb un ric estil melòdic.
Va ser un dels primers a compondre poemes simfònics.
Va compondre el cicle de sis poemes simfònics La meva pàtria, que inclou obres molt populars com El Moldava.