Història de la música: Edat Mitjana, Renaixement i Barroc

MúsicaActualizado el 4,45 KB

Resumen

Resum dels grans períodes de la història de la música occidental: l'Edat Mitjana (cant pla i trobadors), el Renaixement (polifonia, missa, motet, madrigal) i el Barroc (òpera, baix continu, concert i fuga). Es repassen també les notacions medievals i els gèneres i formes musicals de cada època.

Puntos clave

  • L'Edat Mitjana va des de la caiguda de l'Imperi Romà fins al segle XV, amb música religiosa (cant pla, monodia en llatí) i profana (trobadors i joglars).
  • La notació musical medieval evoluciona de la neumàtica a la diastemàtica i després a la quadrada, que defineix les altures amb precisió.
  • El Renaixement (1430-1600) es caracteritza per la textura a quatre veus, la polifonia religiosa (missa, motet) i l'homofonia o monodia en la música profana (madrigal, chanson, villancet).
  • El Barroc (1600-1750) neix amb l'òpera i el baix continu, la música instrumental iguala la vocal en importància i es distingeixen la prima i la seconda prattica.
  • Les formes musicals barroques principals són el concert, la fuga, la sonata, la suite, l'oratori i la cantata.

Ponte a prueba

Edat Mitjana

S'inicia amb la caiguda de l'Imperi Romà (s. V dC) i finalitza al segle XV amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Orient (Constantinoble).

  • Alta Edat Mitjana (fins s. IX/X)
  • Etapa intermèdia (fins s. XI/XII)
  • Baixa Edat Mitjana (s. XIV/XV)

La Música Medieval

Música religiosa

Cant pla: cant oficial de l'església

  • Monodia.
  • Textos religiosos en llatí.
  • A capella.

Música profana

Practicada pels trobadors i els joglars.

Temàtica variada, però mai religiosa: cançons de gesta, temes amorosos i/o de la vida quotidiana.

T i J: Els trobadors eren nobles de classe alta; els joglars formaven part de les classes socials més baixes i solien acompanyar els trobadors per interpretar les seves obres.

Notació musical

La música es composava als monestirs, a les esglésies i en els castells, però el coneixement del seu estudi estava en mans de l'església.

  • Notació neumàtica: no defineix l'altura del so, sinó moviments aproximats de la melodia.
  • Notació diastemàtica: es defineixen les altures melòdiques incloent dues línies (claus de Fa i de Do) per establir punts de referència.
  • Notació quadrada: es defineixen les altures melòdiques amb precisió.

El Renaixement

Període des de 1430 fins 1600. S'inicia a Itàlia i s'estén per tota Europa, sobretot Bèlgica, Països Baixos i Espanya.

Trets característics: Individualisme, retorn dels ideals clàssics (antiga Grècia), grans descobriments (Amèrica, astronomia, invenció de la impremta), apareix la figura del mecenes (els Mèdici).

La Música en el Renaixement

Característiques generals

  • Textura a 4 veus com a norma (Homofonia, Polifonia)
  • Predomini de la polifonia en la música religiosa.
  • Predomini de l'homofonia i de la monodia (melodia acompanyada) en la música profana.

Música religiosa

Missa: ritual de l'església cristiana catòlica. Polifòniques i sense acompanyament instrumental.

Motet: temàtica religiosa, però sobre textos no utilitzats en les misses. Podien interpretar-se com a peça de concert.

Música profana

Madrigal: origen a Itàlia. Temàtiques pastorals o de la vida quotidiana. Poden ser homofònics o polifònics.

Chanson: cançons d'origen francès. Generalment monodia (entesa com a melodia acompanyada). (Formes fixes) Virelai, rondeau i ballade.

Villancet: origen espanyol (molt populars durant el s. XV). Temàtica nadalenca. Generalment monodia (melodia acompanyada).

Barroc

Òpera 1600-1750 (mort de Bach)

Sobrecàrregat, ampul·lós i ornamentat.

La música instrumental s'iguala a la música vocal en importància.

Neix amb la melodia acompanyada (BC).

  • Prima prattica: referència a la música del Renaixement. Polifonia vocal.
  • Seconda prattica: baix continu, melodia acompanyada.

1600: neix l'òpera, grans lutiers (Stradivarius, Guarneri, Amati).

Tipus de música

  • Mundana: no es pot percebre amb els sentits (música de les esferes).
  • Humana: produïda mitjançant la veu, unió de cos i ànima (emocions, sentiments).
  • Instrumental: instrument.

Gèneres musicals

  • Da camera: concert, camera.
  • Da chiesa: església.
  • Teatral: òpera, s'inventa al Barroc.

Baix Continu

Sèrie de números que indiquen a l'intèrpret quina música ha de tocar. Les esglésies fan servir instruments.

Formes musicals

  • Concert: grosso/concertino, solístic, ripieno.
  • Fuga: composició musical basada en un sol tema que es repeteix amb les diferents veus, 3 o 4 veus.
  • Sonata: da chiesa (església) --> 4 moviments (lent, ràpid, lent, ràpid) clàssica; da camera --> diversos moviments curts i menys densos.
  • Suite: per ballar.
  • Òpera (Camerata Fiorentina): tragèdia grega, odien la polifonia.
  • Oratori: igual que l'òpera però sense escenificació (teatre).
  • Cantata: 1 o més cantants solistes i acompanyament instrumental.

Descargar

PDF Word HTML

Preguntas frecuentes

Què és el cant pla?

El cant pla és el cant oficial de l'Església, monòdic i interpretat a capella amb textos religiosos en llatí.

Quina diferència hi ha entre trobadors i joglars?

Els trobadors eren nobles de classe alta, mentre que els joglars pertanyien a les classes socials més baixes i solien acompanyar-los per interpretar les seves obres.

Què és el baix continu?

És una sèrie de números que indiquen a l'intèrpret quina música ha de tocar, i les esglésies hi feien servir instruments.

Ponte a prueba

Tarjetas de repaso

Pulsa una tarjeta para ver la respuesta.

Test

1. Quan s'inicia l'Edat Mitjana segons el text?
2. Quina notació defineix les altures melòdiques amb precisió?
3. Quina és la textura habitual en la música del Renaixement?
4. Quin gènere musical renaixentista té origen a Itàlia i temàtiques pastorals?
5. Quina obra barroca no es representa escènicament?
6. Què distingeix la prima prattica de la seconda prattica?
7. Quants moviments té una sonata da chiesa clàssica?

Preguntas generadas con IA a partir del documento: comprueba las respuestas con el texto.