Cant gregorià i polifonia: evolució musical de l'Edat Mitjana

Resumen

El text repassa l'evolució del cant gregorià, des de la seva recopilació al segle VII fins a l'aparició de la polifonia amb l'organum al segle IX i les formes del motet i el cànon. També explica la música profana dels trobadors i conceptes bàsics de la música com la textura, l'altura i la intensitat.

Puntos clave

El papa Gregori I va encarregar recopilar melodies litúrgiques al segle VII per unificar el ritu a Europa.
El cant gregorià és monòdic, a capella i de ritme lliure, adaptat al text llatí.
A partir del segle IX apareix l'organum: una segona veu afegida a la melodia gregoriana, origen de la polifonia.
Al segle XIV, dues formes polifòniques importants són el motet i el cànon.
La música profana no es destina al culte; el trobador compon poesies cantades i l'art de compondre s'anomenava trobar.
L'altura depèn de la freqüència (Hz) i la intensitat es mesura en decibels (dB).

Ponte a prueba

El Cant Gregorià

Al segle VII, amb l'objectiu d'unificar els diferents tipus de ritus a tot Europa, el papa Gregori I va encarregar recopilar melodies que es cantaven a la litúrgia des de feia segles i crear-ne de noves. Aquesta difusió va ser duta a terme per cantors dels serveis papals, o Schola Cantorum, i per monjos i monges dels monestirs.

Diversos cants com salms, antífones, responsoris o cants comuns de la missa que els clergues canten a cor formen part del cant gregorià. És un cant d'una sola melodia (monodia) i sense acompanyament instrumental (a capella). Té un ritme lliure i adaptat al text en llatí.

Cant a Diverses Veus

A partir del segle IX, amb l'objectiu que els cants litúrgics de l'església fossin més solemnes, es produeix una innovació: a la melodia gregoriana (vox principalis) s'hi afegeix una segona veu (vox organalis) anomenada organum. En el moment que s'afegeixen altres veus, neix el cant a diverses veus (poli) o polifonia.

Al segle XII es practica a la catedral de Notre-Dame. Al segle XIV, les composicions musicals per a la litúrgia es caracteritzen per la recerca de noves sonoritats i formes polifòniques. Dues de les formes més importants són:

El motet: composició vocal sacra per a diverses veus.
Cànon: peça o secció en la qual les veus entren successivament repetint la melodia interpretada per la veu anterior.

Un Trobador a Espanya

La música profana és aquella que no es destina al culte religiós. El trobador compon poesies destinades a ser difoses pel cant, i l'art de compondre versos i la seva melodia es deia trobar.

La Textura

La textura és la qualitat sonora global que percebem en escoltar les diferents línies melòdiques d'una peça, anomenades també veus encara que estiguin tocades per instruments.

Monofònica: és una melodia sense harmonia.
Homofònica: les melodies tenen un ritme similar i el conjunt es percep com una successió d'acords, encara que la melodia més aguda es percep com la principal.
Melodia acompanyada: una melodia que destaca sobre les altres, està acompanyada per altres melodies secundàries o acords.
Polifònica o contrapuntística: composta per diferents melodies independents i d'importància similar.

L'Altura

L'altura és la qualitat del so que permet diferenciar un so agut d'un de greu. Depèn de la freqüència, el nombre de vibracions per segon d'una ona. La freqüència es mesura en hertzs (Hz), i un hertz equival a una vibració per segon.

La Intensitat

La intensitat es mesura per decibels (dB). Una conversa té uns 60 dB. En música, la intensitat es reflecteix en la utilització de les dinàmiques:

Per graus: graduacions de dinàmica des del so més fluix.
De transició: la intensitat d'un o més sons augmenta o disminueix progressivament, fet que s'indica per mitjà dels reguladors.

Preguntas frecuentes

Què és el cant gregorià?

És un cant litúrgic d'una sola melodia (monodia), sense acompanyament instrumental (a capella) i amb un ritme lliure adaptat al text en llatí. Va ser recopilat per ordre del papa Gregori I al segle VII.

Quin és l'origen de la polifonia?

A partir del segle IX s'afegeix una segona veu, anomenada organum, a la melodia gregoriana. Quan s'afegeixen més veus neix el cant a diverses veus o polifonia.

Què és un motet?

El motet és una composició vocal sacra per a diverses veus, una de les formes polifòniques més importants del segle XIV.