L'Estat Modern: Orígens, Evolució i Característiques

La Divisió de Poders

Montesquieu considerava que la concentració del poder en unes soles mans possibilita que es cometin abusos i es corrompi. Per evitar-ho, el poder ha de ser distribuït de forma que no siguin els mateixos els qui elaborin les lleis, els que s'encarreguin de posar-les en pràctica o els qui en vigilin el correcte compliment. Tal com els va establir Montesquieu, són el poder legislatiu, el poder executiu i el poder judicial.

L'Opinió Pública

També es concep com un mecanisme de control del poder. El desenvolupament de la societat civil, de l'esperit il·lustrat i la invenció de la premsa permeten la divulgació dels assumptes públics, incorporant els intel·lectuals al debat públic i possibilitant l'educació de les classes més populars.

Naixement de l'Estat Modern

El que actualment anomenem estat té els seus orígens al segle XV, tot i que no adquireix els seus trets característics fins a les revolucions liberals dels segles XVII – XIX. Designa un conjunt d'institucions en les quals hi ha dipositat el poder polític i, mitjançant les quals, es governa i controla un territori extens definit i delimitat geogràficament.

Definició d'Estat

L'estat és l'organització política d'un poble a l'interior d'un territori limitat per fronteres que es caracteritza, enfront d'altres institucions, per posseir el monopoli de la violència física legítima, per dirigir i organitzar el funcionament de la societat en totes les seves esferes i per assumir el paper de regulador de les relacions i catalitzador dels conflictes de la societat.

L'Evolució de l'Estat Modern

Com qualsevol institució creada per les persones, és una construcció social. La seva configuració, per tant, està condicionada pels valors de l'època i la societat en què pren cos. Té tres fases:

• La fase liberal: estat liberal de dret. S'institucionalitza després de la Revolució Francesa (1789) i la fi del règim absolutista. L'estat apareix com el garant dels drets civils.
• La fase democràtica: estat democràtic i de dret. Resultat de la pressió dels moviments socials. Es produeix una evolució de l'estat liberal en el sentit d'anar ampliant cada cop més el sufragi fins a fer-lo universal. L'estat assumeix garantir la igualtat en els drets polítics de tots els ciutadans.
• La fase social: estat social de dret. Tant des del socialisme com des del liberalisme social es reclama que l'estat garanteixi unes condicions de vida digna a tots els ciutadans.

Estat Liberal de Dret

Té quatre característiques bàsiques:

• L'imperi de la llei: el poder del monarca se substitueix per un conjunt de lleis que són l'expressió de la voluntat del poble. L'estat es constitueix en el garant de les lleis, així com en àrbitre imparcial que fa de mitjancer quan apareixen conflictes d'interessos entre els diferents individus.
• El sotmetiment de tots a la llei: el poder no pot ser exercit de manera arbitrària ni vulnerar les lleis existents.
• La igualtat de tots davant de la llei: la llei s'ha d'aplicar a tots per igual sense distinció de classes.
• Ordre constitucional: la Constitució defineix el marc jurídic general que regula el funcionament i l'organització de l'estat.

La Divisió de Poders

• Poder legislatiu: és l'encarregat de l'elaboració de les lleis. Aquesta tasca la realitza el Parlament, que ha estat escollit per sufragi.
• Poder executiu: s'encarrega del govern i de l'administració de l'estat, així com de representar-lo davant la comunitat internacional. És el govern d'estat.