Història d'Al-Andalus: Conquesta, Emirat i Califat de Còrdova

La Formació d'Al-Andalus

Al-Andalus va néixer a la Península Ibèrica durant el segle VIII i va perdurar fins al 1492 amb la caiguda de Granada.

La Conquesta Musulmana (711)

Els musulmans van arribar l'any 711 quan un exèrcit de berbers, comandats per Tariq, va creuar l'estret de Gibraltar.

• Van conquerir Algesires i van derrotar el darrer rei visigot, Roderic, a la Batalla de Guadalete.
• La major part de la conquesta es va realitzar mitjançant capitulacions: pactes entre les autoritats locals i els invasors.
• Els pobladors acceptaven conviure amb els invasors a canvi que els respectessin la religió i els costums.
• La serralada Cantàbrica va ser l'únic territori peninsular que no va ser ocupat.

El nombre d'invasors va passar de 50.000 inicials a més d'un milió i mig a finals del segle XII.

Divisió Social de la Població

La població es dividia en els següents grups:

• Invasors:
  • Àrabs: Es van quedar les millors propietats.
  • Berbers: Es van quedar les pitjors terres i es van dedicar a la ramaderia itinerant.
• Camperols Hispanovisigots:
  • Molts van adoptar la llengua i la religió dels àrabs (muladís), cosa que els permetia pagar menys impostos.
  • Alguns van poder comprar terres i convertir-se en petits propietaris.

L'Organització Política i els Períodes d'Al-Andalus

Durant la història d'Al-Andalus es van succeir cinc períodes principals:

Emirat Dependent (711-756)

Al-Andalus era una província de l'imperi Omeia, governada per un emir. La seva expansió va acabar a la batalla de Poitiers.

Emirat Independent (756-929)

Va ser governat per Abd-ar-Rahman I (l'únic Omeia que va escapar de la matança contra la seva família). Es va independitzar del califat de Bagdad, però en reconeixia l'autoritat religiosa.

Califat de Còrdova (929-1031)

Abd-ar-Rahman III va trencar els vincles religiosos amb la resta del món islàmic. Va ser l'època de màxima esplendor. Es van organitzar expedicions (ràtzies) contra els regnes cristians.

Regnes de Taifes i Dinasties Nord-africanes (1031-1232)

El califat es va disgregar en petits regnes (Taifes) que van anar desapareixent per l'avanç dels cristians, malgrat l'ajuda de pobles africans com els almoràvits i els almohades.

Regne Nassarita de Granada (1232-1492)

Va ser el darrer regne musulmà a la Península Ibèrica.

L'Administració Central sota el Califat

A l'època del Califat, Abd-ar-Rahman III tenia el poder absolut sobre diverses administracions:

• Administració Central: Nomenava el primer ministre i el consell.
• Administració d'Hisenda: Recaptava impostos.
• Administració de Justícia: El califa era el jutge suprem.
  • Cadis: Jutges.
  • Zalmedina: Policia.
  • Mostassaf: Controlaven pesos, mesures, preus i qualitat dels productes.
• L'Exèrcit: El califa n'era el cap màxim.

L'Administració Territorial

• Cores: Províncies al davant de les quals hi havia un governador (valí).
• Marques: Territori fronterer que controlava els moviments de les tropes cristianes.