Historia
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,48 KB
Regeneracionisme:Mov.politic nacionalista i reformista k es desenvolupa a Espanya a partir de 1898. Principals teorics:joquin costa,lucas mallada,macias picavea.impacte del desastre:monar k ia continua,hisenda publica es reekilibra i ls partits dinastics van continuar alternant-se en el poder, aparicio progressiva de nous partits(republicans,regionalsites,socialistes).Entre 1901-23 va haver 30 canvis de govern. Mlts dirigents s van sentir regeneracionistes i van intentar solucionar ls problms d'espña "dsd d'alt"(poder). Pero va fracasar i el regeneracionisme s encarnar en solucions autoritaries.Prblms españa:Al s.XX hi havia 4 problms: El retard economc i cultural respecte la resta d'europa.Un regim politic corrupte i artificial n k ls institucions + importnts no representavn al poble ja k l sufragi sovint era manipulat xl cacics, governadors i alcaldes.Un exercit ferit n l seu orgull x la derrota a cuba,amb n material antikuat i n exces de comandaments k el feien poc operatiu.La percepcio entre militar k els nacionalismes periferics representaven 1 disgregacio del seu concepte de patria.Crisi civilisme:akesta etapa hi havia govern conservador i liberal.amb liberals primera gran crisi.Al 1905 assaltaren la seu del cu-cut i la veu de catalunya. ELs autors d'aksts atacs van rebre el suport de les guarnicions de la resta d'españa. La resposta de la socie catalana espectacular,crean coalicio de tots ls forces catalanistes vertebrada x la lliga regionalista anomenada:solidaitat catalana.DUra poc temps x la disparitat de vista i d l'ambiguitat del programa electoral.crisi del pacte de pardo:alternança de poder, antonio maura i jose canalejas.Maura governa 33 msos, rellevant el seu esforç x promulgar una llei d'administracio locar de cacractr descentralitzadora. S va veure interrumpt x la setmana tragica.
La s.tragica 2 consekncies :trencament d la solidaritat catalana a causa d la posicio d la lliga a favor de la repressio i ls protestes generalitzades a europa i españ x la politc represiva dl govern d maura.Crisi multiple:Mor canalejas i els partts dinastics no torbn liders i vn evidenciar 1 diviso cada cop + gran.el sistma politc va viur la crisi + greu: triple commocio revolucionaria de 1917. La crisi del 17 s'obrí amb l'aforament d'n movim militar reivindicatiu,fruit dl descntentamnt k creava ntre ls guarnicions d la peninsula l tracte d favr k rebien ls oficials dstinats al marroc,k ern ascendits x merits d guerra.Aksta mena d sindicalisme militar s concentrà n ls juntes de defensa,presedids x benito markez.En rsposta l govern va suspendre les garanties constitucionals i va tancar les corts.Descomposcio dl sistma: 18-23 s va carcteritzr x la fragmentacio dls partts dinastics i la inestabilitat governmtal.Fets principals:peticio d'autonomia x a cataluña,agitacio socail i el desastre annual n la gurra k españa mantenia al marroc.Dictadura primo d rivera: Primo de rivera era militar, la seva ideologia no era feixista, provenia del regeneracionisme. s va prsntar km n dictador x una etapa transitoria i breu,d nomes 3 mesos.Durà 7 anys i presedí 2 govrns:directori militar i directori civil. L'oposicio a la dictadura va apareixer ntre les classes mitjabes de les ciutats, ls studiants i els intelectuals. L'oposicio dls nacionalsmes perifercs gallec, basc i catala.Causes de la caigudade rivera:l'oposicio creixent, les seves picabaralles amb l'estament militar, crisi economica del 29. Davant de la manca de suport del 28 de gener es va exiliar a paris. X substituri-lo el rei nomenà el general Damaso Berenger.
La s.tragica 2 consekncies :trencament d la solidaritat catalana a causa d la posicio d la lliga a favor de la repressio i ls protestes generalitzades a europa i españ x la politc represiva dl govern d maura.Crisi multiple:Mor canalejas i els partts dinastics no torbn liders i vn evidenciar 1 diviso cada cop + gran.el sistma politc va viur la crisi + greu: triple commocio revolucionaria de 1917. La crisi del 17 s'obrí amb l'aforament d'n movim militar reivindicatiu,fruit dl descntentamnt k creava ntre ls guarnicions d la peninsula l tracte d favr k rebien ls oficials dstinats al marroc,k ern ascendits x merits d guerra.Aksta mena d sindicalisme militar s concentrà n ls juntes de defensa,presedids x benito markez.En rsposta l govern va suspendre les garanties constitucionals i va tancar les corts.Descomposcio dl sistma: 18-23 s va carcteritzr x la fragmentacio dls partts dinastics i la inestabilitat governmtal.Fets principals:peticio d'autonomia x a cataluña,agitacio socail i el desastre annual n la gurra k españa mantenia al marroc.Dictadura primo d rivera: Primo de rivera era militar, la seva ideologia no era feixista, provenia del regeneracionisme. s va prsntar km n dictador x una etapa transitoria i breu,d nomes 3 mesos.Durà 7 anys i presedí 2 govrns:directori militar i directori civil. L'oposicio a la dictadura va apareixer ntre les classes mitjabes de les ciutats, ls studiants i els intelectuals. L'oposicio dls nacionalsmes perifercs gallec, basc i catala.Causes de la caigudade rivera:l'oposicio creixent, les seves picabaralles amb l'estament militar, crisi economica del 29. Davant de la manca de suport del 28 de gener es va exiliar a paris. X substituri-lo el rei nomenà el general Damaso Berenger.