Partits dinastics

Un nou sistema polític
Els conservadors espanyols van rebre amb santisfacció la Restauració de la
dinastia borbònica perquè esperaven que la nova monarquia tornaria lestabilitat
política i posaria fi a qualsevol intent de revolució democràtica i social. Cánoves
no buscava el retorn als temps dIsabel II, sinó un nou model polític que superés
alguns dels problemes endèmics del liberalisme ,el carácter partidista i excloent dels
moderats durant el regne Isabelí, l intervencionisme dels militars en la política i la
proliferació d enfrentaments civils. Per aconseguir el seu propósito , es van plantear
dos objectius: elaborar una constitucció que vertebrés un sistema pilític basat en el
bipartidisme i pacificar el país posan fi a la guerra de Cuba i al conflicto carlí
La primera mesura política va ser la convocatòria delecions per a unes corts
constituents .La constitució del 1869 havia quedat sense efecte després de la
proclamación de la República .
Canoves no era partidari del sufragi universal , va desposar que les primeres
elecions del nou règim es fessin amb aquest sistema,malgrat que es tornara al
sufragi censatari.
La Constitució del 1879
La Constitució elavorada lany 1876 és una mostra clara del liberalisme
doctrinari ,caracteritzat pel sufragi censatari i la sobirania compartida entre
les corts i el rei.És tractava d una constitució de carácter clarament
conservador i inspirada en la monarquia , la religió i la propietat.
Considerava la monarquia com una institució superior, permanente i al marge
de quelasevol decisió política .constituia un poder moderador que havia d
exercir com a àrbitre.És va establir la sobirania compartida i el monarca tenia
els poders: dret de vot, nomenament de ministres i potestad de convocar les
corts , suspendre-les o dissoldre-les sense comptar amb el govern.
Les corts eren bicamerals i es componien de Senat i Congrés dels diputats .
La constitució no fixava el tipús de sufragi, però una llei de 1878 va establir el
vot censatari .
La Constitució també proclamava la confesionalitat catòlica de lEstat
tolerava unes altres creences sempre que no sen fes manifestación pública.
El nou text constitucional comptava també AMB una prolilla declaración de
drets.
Bipartidismo i torn pacífic
Cánoves del castillo va introducir un sistema de govern basat en el bipartidismo
i en lalternaça de poder dels dos grans partits, el conservador i el libral que
renunciaven als pronunciaments com a mecanisme per accedir al govern,coneguts
com a partits dinàstics perquè pretenien reunir en el seu si totes les forçes
polítiques que acceptaven la monarquia alfonsina.Sacceptava que HI hauria un
torn pacífic de partits que garantia l estabilitat institucional.
LExercit: la seva missió era exclusivamente la defensa de la seguretat i la
independència del seu país
Com a contrapartida ,el militars tenien una certa autonomia per als seus afers
interns i es proveïa l exercit dun pressupost elevat.
La Fi dels conflictes Bèl.lics
L estabilitat del règim es va veure afavorida per la fi de les guerres carlina i
cubana.A catalunya les forçes carlines, sota el comandament de Ramom
Tristany i de Francesc savalls, va aconseguir algunes victòries,com la dALPENS
(1873)i la de Castellfollit(1874).Al llarg de lany 1875 l ofensiva de l exèrcit
liberal va expulsar els carlins dels nuclis on s havien fet forts i va aconseguir de
derrotar-los a tot Catalunya ,així com també al país Valencià i a Aragó.
El conflicto va continuar uns mesos més al País Basc i a Navarra, on va ser
translladada la major part de l exèrcit gubernamental.La companyia militar al
final del 1875 va aconseguir afeblir la resistència navarresa i basca fins a la rendició
total l any 1876. El febrer daquest mateix any el pretenden Carles va travessar la
fontera francessa en direcció a l exili i la guerra es va considerar acabada a tot el
territorio peninsular.La conseqüència inmediata d ela derrota carlina va ser
labolició definitiva del regó foral. Lany 1878 es va estipular un sistema de concerts
ecònomics que atorgava una certa autonomia fiscal a les provincias basques.
Lacabament de la guerra carlina va permetre possar fi més fácilmente a la insurrecció
cubana( Guerra dels Deu Anys 1868-1878). L any 1878 es va signar la pau de
Zanjón .Aquest tractar incloïa una àmplia amnistia, labolició de l esclavitud
(aprovada lany 1888) i la promesa de reformes polítiques i administratives per les
cuals Cuba tindria representants a les corts espanyoles .Lincompliment daquestes
reformes va provocar lany 1879,un nou conflicto(Guerra Chiquita) la insurrecció
posterior del 1895.

2.1.Els partits dinàstics
Cànovas va transformar el partit alfonsí, en el partit liberal conservador, que recollia els grups
polítics més conservadors i que va acabar sent anomenal PARTIDO CONSERVADOR. El seu
projecte bipartidista necessitava un altre partit de carácter més progresista i ell mateix en va
proposar la formació a Sagasta , que va recollir progressistes, unionistes i alguns republicans
moderats en el Partido Liberal Fusionista, que més endevant seria conegut com PARTIDO LIBERAL.

*Conservadors i liberals coincidien ideològicament en les qüestions fonamentals, però diferien en
alguns aspectes i assumien papers complementaris.
SEMBLANCES entre els dos partits (LIBERAL I CONSERVADOR)
-Eren partits minories (que no tenien molts afiliats ) amb una bases socials que es nodrien
principalment de les elits econòmiques i de la clase mitjana benestant: -Defensaven la monarquía
-Defensaven la constitució -Defensaven la propietat privada -Defensaven la consolidació de lEstat
liberal, unitari ( tot el país es igual) i centralista ( tot es decideix desde Madrid)
*Conservadors i liberals tenien diferències en quant a lactuació política
DIFERÈNCIES entre els dos partits (LIBERAL I CONSERVADOR) conservadors:-immobilisme,
-sufragi censtari,-defensa esglèsia, ordre social. En canvi els lliberals es diferencien per:partidaris
sufragi universal masculí, restar influencia de lesglesia, reformisme social més progresista i laic.
Objectiu de lalternança dels partits: es assegurar lestabilitat institucional.
Conservadors catalalns
El nucli de conservadors catalans es reunia al voltant dun conjunt de prohoms com el Jurista Manuel
Duran i Bas, el Fabricant de teixits Josep Ferrer i Vidal, el Banquer Manuel Girona i el Periodista Joan
Mañé I Flaquer (director del Diario de Barcelona). Situats a la franja més católica i conservadora del
partit, van oposar-se a la tolerancia de cultes sancionada per la Constitució del 1876 i també a la
política centralitzadora de Cànovas . També es van mostrar del tot contràris al reformisme proposat
pels liberals( llibertat dassociació, judicis amb jurat, sufragi universal…) quan van accedir al poder.
Liberals catalans
Els liberals catalans sarticulaven al voltant dantics progressistes com Victor Balaguer i Francesc
Rius i Taulet q com alcalde de Barcelona, va impulsar lExposició Universal de Barcelona del 1888)
Disposaren del diari La Vanguarida com a portaveu i tenien un tarannà més obert. Defensaven un
reformisme polític que estengués les llibertats individuals, restés influencia a lEsglèsia i ampliés les
bases socials del sistema (sufragi universal)
2.2. Falsejament electoral i caciquisme
El sistema del torn pacífic es va poder mantener durant més de 20 anys gràncies a la corrupció
electoral i a la utilització de la influència i del poder econòmic de determinats individus sobre la
societat (caics)
El caciquisme va ser un fenòmen que es va donar a totes les regions dEspanya, però allà on va
assolir més desenvolupament va ser a Andalusia, Galícia i Castella.
Ladulteració del vot va constituir una pràctica habitual a totes les eleccions i es va aconseguir per
mitjà del restabliment del sufragi censatari, el pes electoral més gran dels districtes rurals, més
fàcilment manipulables, davant dels urbans i , sobretot, gràcies a les trampes electorals. El triomf
del partit que convocava les eleccions perquè havia estat requerit per formar govern era convingut
previament i saconseguia gràcies al falsejament dels resultats. Daquesta manera, el triomf
electoral permetia la creació duna àmplia majoria parlamentaria al partit governant.

ELS CASICS:? eren persones notables, procedents sobretot del medi rural, sovint rics propietaris
que donaven feina a jornalers i que tenien una gran influencia en la vida local, tant en laspecte
social com en el polític. També podien ser advocats, professionals de prestigi o funcionaris de
ladiministració, que controlaven els ajuntaments, feien informens i certificats personals, dirigien els
sorteig de les quintes, proposaven el repartiment de les contribucions i podrien resoldre o complicar
els tràmits burocràtics i administratius. Amb la seva influencia, els caics orientaven la dirección de
vot, agraïen amb favors la fidelitat electoral i discriminaven els qui no respectaven els seus
interessos.
Els caics manipulaven les eleccions dacord amb les autoritats, sobretot els governadors civils de
les provincies, el conjunt de trampes electorals que ajudava a aconeguir ladulteració sistemática
dels resultats electorals es el q coneixem amb el nom de tupinada.
Per aconseguir lelecció del candidat governamental, no es dubtava a falsificar el cens - incloent-hi
persones mortes o impedint el vot de les vives-, manipular les actes electorals, exercir la compra de
vots, amenaçar lelectorat amb coaccions de tota mena i fins i tot emprar la violencia per atemorir els
contraris.