La crisi del civilisme
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Química
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 15,61 KB
la indústria: Embranzida al sector siderometal·lúrgic a Biscaia i el tèxtil a Catalunya. Es creen els Altos Hornos de Bilbao (1882) i de La Iberia (1888) que es fusionaren el 1902 convertint-se en els Altos Hornos de Vizcaya. El capital obtingut de l’exportació de ferro a la resta d’Europa, va permetre l’adquisició de bens d’equip, transformant-los en la indústria pesant més important de la vora de les mines de ferro. Els vaixells tornaven carregats de carbó un cop havien exportat el ferro a Anglaterra. Catalunya continua amb la indústria cotonera i llanera, amb una manca de fonts d’energia i difícil accés al mercat. Degut a la baixa qualitat dels jaciments catalans de carbó i les vies incomunicables s’havia d’importar encarint els teixits, per això es situaren a la vora dels rius aprofitant l’energia hidràulica dels desnivells i salts d’aigua. Va demanar aranzels proteccionistes per tenir el monopoli assegurat a Espanya i les colonies de Cuba i Filipines, ja que, els productes tèxtils eren poc competitius. L’EVOLUCIÓ DEL MOVIMENT OBRER:La frustració tinguda al sexenni revolucionari i la divisió entre marxistes i anarquistes inculca un alt grau d’escepticisme respecte a les formes de poder. La primera Internacional du a terme els seus últims actes abans de dissoldre’s el 1876. el 1874, Serrano declara il·legals les organitzacions obreres resultants, passant a la clandestinitat gràcies Cánovas. Es crea la Comissió de Reformes Socials al 1883 davant de la despreocupació i intransigència en els afers socials, la descurança en instrucció pública, (1887: 71% analfabetisme), a més a més que l’església fa escoles per a la classe mitjana i alta. Intel·lectuals creen la Institución Libre de Enseñanza El partit socialista :Seguint el consell de Marx el 2 de maig de 1879 es crea en la clandestinitat el PSOE, constituït per 20 obrers, 5 intel·lectuals i presidit pel tipògraf Pablo Iglesias. Amb Sagasta i la llei d’associacions s’inscriu oficialment com a partit amb 900 militants i convocant un vaga de tipògrafs on va ser detingut Iglesias i acomiadats la resta. El PSOE va créixer lentament degut a la seva disciplina i el voler participar en el sistema vigent mitjançant procediments lícits amb objectiu revolucionaris en un moment en que la classe obrera hi residia fora. El 1888 el partit celebra el seu primer congrés a BCN, dies després es crea la UGT. Al 1890 va introduir 2 idees: les cases del poble amb finalitats doctrinals, culturals i formatives i una jornada laboral de 8 hores. Aquesta reivindicació s’havia de manifestar l’1 de maig. El 1910 el Congrés dels diputats té un diputat socialista: Pablo Iglesias. El moviment anarquista: Èxit notable entre els obrers de Catalunya i camperols d’Espanya, degut al seu missatge directe i senzill que despertà gran entusiasme: la llibertat absoluta sense jerarquies i la bondat de la societat lliure com a obra de la naturalesa. No tenim una certesa del nombre d’afiliats degut a que el moviment no té arxius ni burocràcia. La Revista Social (1870) fa 20.000 exemplars. El tipògraf Anselmo Lorenzo n’és l’apòstol i predicador màxim. La manca d’organització i diferencies sobre la manera d’actuar als congressos de Sevilla i València, deixà el moviment dissolt. La influència de l’acció directa va dur alguns sectors anarquistes al terrorisme: 1890: a BCN, tendència anarcocomunista, acció directa, lluita per l’emancipació de la classe obrera amb nombrosos atemptats terroristes. 1893: 24 de desembre, l’anarquista Paulí Pallàs atempta contra Martínez Campos i es detingut i afusellat en resposta, el 7 de novembre, Santiago Salvador llença dues bombes al Liceu, 20 morts i molts ferits i es detenen 415 obrers 6 dels quals afusellats. Atemptat al carrer dels Canvis Nous per un anarquista francès, que no va ser mai detingut i que va llençar una bomba a la processó creant 12 morts i 44 ferits, la policia detén 400 obrers, suspèn revistes, i sotmet a tortura militar 87 d’aquests al castell de Montjuïc. Amb això s’endureix la legislació espanyola. 1897: Assassinat de Cánovas del Castillo per l’anarquista italià Michele Angiolillo. DEL DESASTRE A LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA 1898-1931 IMPACTE DEL DESASTRE: Pèrdua de les colònies espanyoles d’ultramar l’any 1898. situació similar a altres països sota la força de l’imperi anglosaxó. Tot i així, la monarquia va continuar; hisenda pública reequilibrant; partits dinàstics que s’alternen de nou. 1898: inici d’una crisi progressiva del poder de l’estat: divisió interna dels partits/inestabilitat política. Restauració que troba oposició política/ideològica dels OBRERS/CLASSE MITJA/generació del 98 junt amb el ressorgiment dels republicans com a règim única modernitzador del país. Molts dirigents es van sentir regeneracionistes intentant solucionar els problemes D’ES DE DALT: Joaquim Costa l’anomena revolució des de dalt molt esmentada pel conservador Antoni Maura. El missatge però, a demés de denunciar els mals endèmics d’Espanya no sempre va ser democràtic, encarnant-se en solucions autoritàries. LES CRISIS POLÍTIQUES DE LA RESTAURACIÓ DEL 1902 AL 1923: La revolució des de dalt va fracassar: els sector burgesos i oligàrquics no volien renunciar als seus privilegis polítics. El fracàs polític de la revolució i la restauració es pot dividir en quatre etapes: - 1902-1907: civilisme contra militarisme.- 1907-1912: cau el pacte del Pardo.- 1912-1918: crisi múltiple de 1917: - Juntes de Defensa - Assemblea de Parlamentaris - vaga general - 1918-1923: descomposició sistema restauració i pronunciament de Primo. ELS 4 GRANS PROBLEMES D’ESPANYA A L’INICI DEL S.XX:Retard econòmic i cultural a diferència d’Europa. Injusta repartiment de riquesa/societat cada cop més radicalitzada i dividida. Règim polític corrupte no representatiu del poble; sufragi manipulat; alternança govern partits dinàstics. Exerit ferit en l’orgull; material antiquat; excés de comandament poc operatiu. Nacionalistes que representaven per als militars una ruptura del concepte de pàtria. 1902-1907 la crisi del civilismeDos governs: Conservador 1902-1905. Liberals 1905-1907. 1905: el setmanari satíric català CU-CUT! Va publicar un acudit antimilitarista que va provocar que 300 oficials de BCN assaltessin pel seu compte la seu del cu-cut! De la Lliga regionalista rebent el suport de la resta de l’Espanya i demanant una Llei de Jurisdiccions que permetés que els delictes contra l’exercit es jutgessin sota un tribunal militar. El liberal Segismundo Moret hi va accedir el 1906 amb el que el civilisme de Cánovas es va trencar. Els catalans van crear un coalició de totes les forces catalanistes dirigida per la Lliga Regionalista anomenada SOLIDARITAT CATALANA que amb un gran nombre de diputats al Congrés va durar poc temps a causa de la disparitat ideològica i l’ambigüitat del programa electoral. 1907-1912 crisi del pacte del pardoDos governs:Conservador: Antoni Maura 1907-1909. Liberal: José Canalejas 1910-1912. Maura va esforçar-se per una llei d’administració local descentralitzadora amb aportacions i millores de Francesc Cambó ( diputat de la Lliga al Congrés). La tasca de govern es va interrompre per la SETMANA TRÀGICA el juliol 1909 deguda a la derrota de l’exercit espanyol en col·laboració dels reservistes a la frontera de Melilla que provocà en el poble una vaga de protesta declarada el dia 26, implicant barricades i crema d’entitats catòliques. El govern hi envià tropes de València i Saragossa controlant la situació el dia 31.La repressió fou extrema: 2000 exiliades a França .2500 detencions i 1700 processats per tribunals militars. 53 cadenes perpètues, 5 execucions de 17 penes de mort com Francesc Ferrer i Guàrdia ( fundador de l’escola laica Moderna), executat sense proves sota l’acusació de ser responsable dels fets. 5 CONSEQÜÈNCIES: Trencament de Solidaritat Catalana per estar a favor de la repressió la Lliga Protestes generals a Europa i Espanya contra el govern de Maura - Els liberals de José Canalejas i Segismundo Moret s’uneixen als partits d’esquerres exigint la dimissió de Maura amb suport de la premsa.- Dimissió de Maura i cessament del govern a Moret.- Trencament del PACTE DEL PARDO per la unió dels liberals amb els partits no dinàstics. Després del breu govern de Moret, el rei encomana a Canalejas la formació d’un nou gabinet, que va fer aprovar les mancomunitats provincials, va establir l’arbitratge de l’estat en conflictes socials i va suprimir l’alliberació en metàl·lic del servei militar. Assassinat per un anarquista el 1912. 1912-19128 la crisi múltiple de 1917.Sense líders per als partits dinàstics, es va produir una divisió interna creixent. 1917: Una part de l’exèrcit, forces políticoparlamentàries no dinàstiques i els obrers es van enfrontar a la Restauració més els enfrontaments entre aliadòfils i germanòfils. La crisi comença amb el moviment militar reivindicatiu en contra del tracte de favor que rebien els oficials destinats al Marroc, ascendits ràpidament per mèrits de guerra junt amb la precarietat del material de l’exèrcit. El moviment s’anomenà JUNTES DE DEFENSA presidit per Benito Márquez, demanant l’ascens únic per antiguitat i augment de sou. En resposta el govern va tancar les garanties constitucionals i les Corts, donant l’oficialitat a les Juntes de Defensa. A arrel d’això, sorgí un moviment de diputats conduït per la Lliga: ASSEMBLEA DE PARLAMENTÀRIS a BCN el 19 de juliol del 1917 amb la finalitat de demanar unes Corts Constituents per reorganitzar l’Estat i atendre les autonomies, reunió que va suspendre l’ordre públic detenint els participants. VAGA GENERAL l’agost de ferroviaris el 9 d’agost que s’estengué a altres sectors del país amb el suport de UGT, PSOE i CNT. Vaga sufocada per l’exercit degut a la falta d’organització durant aquesta 4 dies. A Astúries la repressió fou més violenta i aquesta va durar més d’un mes. 1923. la descomposició del sistema de la restauració Fragmentació dels partits dinàstics i inestabilitat del govern. La petició d’autonomia de Catalunya, l’agitació social a BCN i el desastre d’Annual van ser els fets principals d’aquest període junt amb la formació de governs de curt termini que es desfeien sense consolidar-se i on hi participaven tots els partits llevat de les esquerres i els republicans. L’agitació social va augmentar prenent l’exemple de la Revolució Soviètica de 1917. L’enfrontament social no va acabar amb les reivindicacions i vagues generals com la de 1919 sinó que va haver-hi enfrontaments armats entre alguns sectors obrers del Sindicat Únic (agrupació sindical que agrupava els treballadors d’un mateix ofici), i grups de pistolers al servei de les patrons o Sindicat Lliure, provocant atemptats a centenars. Assassinat el 1921 el president Eduardo Dato. 1921: Tropes Espanyoles comandades per Fernández Silvestre reben un cop fort per part dels independentistes marroquins, comandats pel cabdill Abd el-Krim amb més de 12000 baixes. Davant de totes aquestes crisis, la restauració no va saber reaccionar, tenint fins a deu governs diferents de 1918 fins a 1923, buscant una alternativa en la conjunció de l’exercit amb la corona. 1930.LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA :La nit del 12 al 13 de setembre de 1923, el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera va fer un pronunciament a Barcelona, declarant l’estat en guerra i suprimint la Constitució de 1876. el rei el va nomenar president d’un directori militar i posteriorment civil que va durar 7 anys. La por detonadora n’era el Bolxevisme. Suports i oposicions Va tenir una bona collida sobretot al món rural on el caciquisme hi era molt incident, juntament amb els terratinents i la burgesia industrial i financera inclosa la catalana. L’oposició la va tenir per part de les classes mitjanes de les ciutats, els estudiants i intel·lectuals; i va augmentar tendint de mica en mica cap al republicanisme i el socialisme. Oposició dels nacionalismes perifèrics gallec, basc i català. Al principi, Primo nova ser gaire hostil vers aquests potenciant-los. El PSOE i UGT van col·laborar amb la dictadura fins que el 1929, Primo va proposar la substitució del Congrés per l’Assemblea Nacional. Va declarar la CNT il·legal, amb la qual cosa va donar peu a formar en la clandestinitat la FAI el 1927. El directori militar, de 1923 a 1925 Va intentar organitzar políticament l’estat sobre la base de dos partits, Unión Patriótica, fundat per Primo, que havia de representar la dreta i el PSOE l’esquerra, cosa que no va acceptar. L’acció més rellevant fou la resolució del tema de Marroc, vencent el 1925 les tropes del cabdill el-Krim amb les operacions de desembarcament militar a l’abadia d’Alhucemas. Va disminuir el conflicte social mitjançant la prosperitat econòmica del 1920, la manca de llibertat i la repressió del sector radical del moviment obrer. El directori civil, de 1925 a 1930:Acció política decantada cap a la institucionalització de l’Assemblea Nacional Consultiva elegida no democràtica i composta per representants de l’oligarquia agrària. Es van construir carreteres, modernitzar la xarxa ferroviària, construcció d’embassaments i de canals de regatge, obra que va rebaixar l’atur, finançada per emprèstits privats degut a la no reforma fiscal que obligués a la gent que podia, a pagar els seus pertinents impostos. La caiguda de primo de rivera :L’oposició creixent, les picabaralles amb l’estament militar, l’intent de conspiració la nit de Sant Joan el 1926, la crisi econòmica de l’any 29 que provocà la devaluació de la pesseta i un dèficit comercial, més la oposició creixent va fer que el 1930, Primo no tingués suport davant la seva consulta als caps militar i que dimitís el 28 de gener sense consultar al rei i exiliant-se a París. Va ser substituït per Dámaso Berenguer i la CNT es reconstruí, la UGT i el PSOE s’oposaven a la monarquia, i el republicanisme i nacionalisme perifèrics s’ajuntaven en un front comú per instaurar la segona república amb el pacte de Sant Sebastià l’agost de 1930.