L'Herència de la Revolució Francesa i l'Art del Segle XIX
Historia2,82 KB
L'herència de la Revolució Francesa
Les bases de la democràcia
La Revolució Francesa va establir els fonaments de la societat moderna mitjançant els següents principis:
- La consideració de les persones com a ciutadans amb drets.
- La sobirania nacional: el dret dels ciutadans a elegir els seus representants mitjançant el vot.
- La Constitució com la llei fonamental que estableix els drets i deures tant dels ciutadans com dels governants.
- La igualtat de totes les persones davant de la llei i una justícia independent del poder polític.
- L'organització administrativa de l'Estat en departaments i ajuntaments.
La vida política i la premsa
El fet actual de classificar els partits en dretes i esquerres es va originar a l'Assemblea Nacional francesa, quan els diputats més moderats acostumaven a seure als escons de la dreta, i els diputats més radicals, als escons de l'esquerra. La premsa política i d'opinió va néixer també per l'interès dels ciutadans de contrastar les opinions.
L'ensenyament i la cultura públics
L'Estat havia de ser laic, és a dir, no tenir cap religió oficial i acceptar la llibertat de culte. Per primera vegada, durant la revolució es va defensar la necessitat d'un ensenyament igual i obligatori per a tots els ciutadans, tot i que no es va arribar a posar mai en pràctica. En l'època napoleònica es van crear les primeres escoles públiques, regentades per l'Estat i no per l'Església.
El nou art de la burgesia
El Romanticisme
El Romanticisme es va expandir per tota Europa durant les primeres dècades del segle XIX. Aquest corrent va significar una nova estètica i un nou sentiment que tenia com a valors principals l'amor a la llibertat, l'exaltació de l'individualisme i la defensa dels sentiments.
El Realisme
En la segona meitat del segle XIX, el Romanticisme va ser desplaçat pel Realisme. Els pintors realistes, com ara Gustave Courbet, Honoré Daumier i Jean-François Millet, van plasmar la vida quotidiana i els problemes socials de la industrialització (la injustícia, la fatiga en el treball, etc.), tractats d'una manera més verídica, objectiva i imparcial.
El Modernisme
El Modernisme va sorgir a finals del segle XIX. Els pintors es van decantar per l'abandonament dels aspectes quotidians per plasmar temes de contingut simbòlic i conceptual. Hi destaquen l'austríac Gustav Klimt i Alfons Mucha.