Anàlisi Poètica: 'Beat Supervivent' i 'Nabí' (Cant IV) de Josep Carner

Beat Supervivent: Anàlisi Poètica

El poema «Beat Supervivent» de Carner elogia el temps passat i la joventut perduda (tempus fugit). No hi ha, però, desconsol ni neguit per al poeta, ja que en la seva maduresa, asserenat i plàcid, assumeix el seu present i la felicitat que li comporta. Ja no és «l’indolent donzell» d'altres temps, perquè el seny li ha permès assumir aquest canvi dignament. La nit, com la mort, hi són presents, però de moment el Beat i la seva beatitud sobreviuen.

Estructura i Mètrica

El poema està format per quatre estrofes: una de 20 versos, una altra de 24 versos, una de dotze versos i, finalment, un quartet. Tanmateix, també es podria interpretar com una tirada de quinze quartets de versos decasíl·labs (art major) amb rima consonant i encadenada que segueix l’esquema ABAB fins que a l’últim quartet canvia a rima creuada ABBA. Les quatre estrofes presenten alternança de versos masculins i femenins.

Temàtica i Significat

En aquest poema, Josep Carner reflexiona sobre la joventut perduda. Ens explica una anècdota: una nit d’insomni, en el domicili familiar, contempla la seva família adormida. Això li fa prendre consciència del pas del temps i s’adona que ara la responsabilitat, la previsió i la dependència dels altres respecte a ell mateix adquireixen molta més importància que en la seva joventut, ja que ara és el pare de família. El poema es resol amb la recerca de la nit i de l’espai exterior al domicili per part del poeta.

Recursos Estilístics

• Hipèrbatons: «ja del llibre les tímides lletretes» o «desentrenat com sóc, no em diuen res».
• Prosopopeies: (versos 5-8)
• Antítesi: «una clapa de llum entre foscors»
• Apòstrofe: «Oh fadrinatge!»
• Comparacions: «com gent que ja ha tombat per la collada», «però que encara se’n sent alguna veu»
• Paral·lelismes: «Oh cambres de mos fills, plenes de fades!», «Oh seny de la muller, ple de destí!»
• Personificació: La meva pipa jau, i no perilla, ensonyades les cambres, tímides lletretes, cabells blancs llueixen subtils.
• Metàfores: tancar-se amb una porta que no tanca, sol, tot de biaix, us besa un fruit

Cant IV de Nabí: El Mite de Jonàs

El Cant IV és el quart cant de l’obra Nabí de 1941. Aquest poema tracta sobre el mite bíblic de Jonàs. Jonàs fuig de Jahvè, que l'havia enviat a predicar a Nínive, i s'escapa en una barca de mariners. Aquests el van tirar al mar i se'l va menjar un animal marí. El poema se'ns presenta ja dins de l’estómac de la criatura; no hi ha en el fragment una part introductòria perquè el poema forma part d’una obra més gran. Tot i això, en la primera estrofa el mateix Jonàs ens presenta la seva localització, ell és en el que creu que és l’interior d’un peix.

Significat i Caràcter de l'Autor

Nabí és un reflex del caràcter de l'autor. Reflecteix la condició d'aquest poeta-profeta d'acord amb la tradició que paral·lelament desenvolupa el postsimbolisme, especialment pel que fa a la idea del poeta com a ésser individualitzat i solitari, triat per una determinada missió, content de ser diferent dels altres i d'estar en un pla superior, però alhora, sotmès als problemes que tot això comporta.

Estructura Mètrica i Rima

Aquest poema està format per vuit quartets. Fent una cesura, els versos parells són alexandrins i els senars octosíl·labs, excepte alguns que són de 7 o 9 síl·labes (senars) o de 13 síl·labes (parells). La rima és consonant i d'art major, seguint l'esquema ABAB CDCD EFEF GHGH IJIJ KLKL MNMN OPOP.

Exemples de Comparacions

• «I jo hi sóc refiat com Noè en la seva Arca i Moisès en el cistell»
• «Sense l'angoixa ni la càrrega dels dies com el nonat sóc a redós»