Guia de Nutrició, Dietètica i Alimentació Infantil

Conceptes clau d'alimentació i dietètica

Alimentació: Acte voluntari i conscient. Consisteix en el procés de triar, preparar i ingerir els aliments.

Nutrició: Acte involuntari i inconscient. Procés mitjançant el qual el cos rep, transforma i utilitza les substàncies necessàries per al manteniment i el desenvolupament de la vida. A través de la nutrició, les cèl·lules obtenen l'energia necessària per dur a terme les seves funcions vitals.

Dietètica: Disciplina que estudia els règims alimentaris per tal d'establir la dieta més adequada per a cada persona i aconseguir un equilibri òptim entre els seus components.

Aliment: Producte o substància que, en ser consumit, aporta matèria assimilable que compleix una funció nutritiva en l'organisme.

Nutrient: Component essencial present en els aliments, indispensable per al manteniment dels organismes vius.

Classificació i funcions dels nutrients

Els nutrients compleixen tres funcions primordials:

• Plàstica o estructural: Renovació, formació i construcció de les estructures corporals (teixits i òrgans).
• Energètica: Aportació de l'energia necessària per al funcionament de l'organisme.
• Reguladora: Control i modulació de les reaccions metabòliques que es produeixen en el cos.

Tipus de nutrients

• Glúcids o hidrats de carboni (60%): Funció principalment energètica. Es troben en cereals, llegums, tubercles, fruites, etc.
• Proteïnes (15%): Funció plàstica, energètica i immunitària. Presents en ous, carns, peixos, llet i derivats lactis.
• Lípids o greixos (25%): Funció energètica i de reserva. Es troben en carns i olis. Es divideixen en:
  • Àcids grassos saturats: D'origen animal i consistència sòlida a temperatura ambient.
  • Àcids grassos insaturats: D'origen vegetal (olis líquids).
• Vitamines: Funció essencialment reguladora. Es divideixen en hidrosolubles i liposolubles.

Vitamines: hidrosolubles i liposolubles

Vitamines hidrosolubles (es dissolen en aigua):

• Vitamina B: Estretament vinculada al sistema nerviós; present en fonts proteiques com carn, ous i derivats de la llet.
• Vitamina C: Potent antioxidant, afavoreix el sistema immunitari i la salut de les mucoses; present en fruits cítrics.

Vitamines liposolubles (es dissolen en greixos):

• Vitamina A: Millora la visió i actua com a antioxidant; present en lactis i vegetals.
• Vitamina D: Fonamental per a la mineralització dels ossos; s'obté principalment a través de l'exposició solar.
• Vitamina E: Propietats antioxidants; present en olis vegetals i verdures.
• Vitamina K: Intervé en la coagulació sanguínia; es troba en vegetals de fulla verda i cereals.

Minerals essencials i les seves funcions

• Calci: Essencial per a la formació i resistència dels ossos; present en llet, derivats lactis, fruits secs i llegums.
• Fòsfor: Clau per a la salut de les dents i ossos; present en carn, peix, ous, cereals i llegums.
• Ferro: Reforça les defenses i és bàsic per a la sang (hemoglobina).
• Iode: Imprescindible per al correcte funcionament de la tiroide; present en aliments marins i lactis.

Dietoteràpia i patologies alimentàries

• Intol·lerància a la lactosa: Requereix suprimir la lactosa de la dieta, prevenint deficiències de calci mitjançant altres aliments alternatius.
• Intol·lerància al gluten (celiaquia): Cal eliminar estrictament tots els aliments que continguin gluten.
• Obesitat infantil: Reducció de la ingesta calòrica global i increment del consum d'aigua.
• Diabetis mellitus: Pauta d'aliments intercalats i supressió d'aliments rics en hidrats de carboni d'absorció ràpida i greixos saturats.
• Dieta tova: Baixa en fibra per evitar processos digestius pesats o difícils.
• Dieta astringent: Ingesta abundant de líquids amb sals minerals, pollastre i peix blanc bullit.
• Dieta laxant: Rica en fibra dietètica, fruites i verdures.

Trastorns de la conducta alimentària

• Pica: Trastorn caracteritzat per la ingestió continuada de substàncies no nutritives.
• Potomania: Impuls compulsiu de beure quantitats excessives de líquids.
• Rumiació: Regurgitació repetida i tornada a mastegar dels aliments (similar al mecanisme dels remugants).

Al·lèrgies i intol·leràncies alimentàries

• Al·lèrgia alimentària: Resposta del sistema immunitari que provoca inflamació, reaccions a la pell i manifestacions clíniques que poden arribar a ser greus.
• Intol·lerància alimentària: Incapacitat de metabolitzar o digerir adequadament un aliment, provocant malestar general i dolor abdominal sense compromís del sistema immune.

Alimentació infantil i lactància

Introducció progressiva dels aliments

• 6 mesos: Inici de l'alimentació complementària, llet de continuïtat (núm. 2), suc de taronja diluït, fruites rentades i pelades, i cereals sense gluten.
• 7 mesos: Introducció de purés de verdures suaus (patata, carbassó, mongeta tendra).
• 8 mesos: Introducció de carn blanca (30 g de cuixa de pollastre bullida o a la planxa), que es pot triturar amb el puré de verdures.
• 9 mesos: Incorporació gradual de nous aliments segons tolerància, com fruits secs triturats o marisc.

Comparativa: Llet materna vs. Llet de vaca

Llet materna:

• Conté lactoalbúmina, una proteïna fina que es digereix més ràpidament i millor, permetent que l'estómac del nadó es buidi en menys temps.
• Proporciona una absorció de proteïnes més completa.
• Aporta una major proporció d'àcids grassos essencials, crucials per al desenvolupament cerebral i el creixement corporal.
• Conté lactosa en quantitats òptimes i més proporció de vitamines A, C i E.

Llet de vaca:

• Conté una alta proporció de caseïna, proteïna que qualla en forma de grumolls gruixuts i és de difícil digestió infantil.
• Conté lactosa, però manca del factor bífid protector contra la proliferació de bacteris patògens.
• Aporta majors concentracions de vitamines K i D, però resulta inadequada sense adaptar per a lactants menors d'un any.

Passos per a la preparació del biberó

1. Rentar adequadament el biberó, la tetina, la rosca i la resta d'estris amb aigua i sabó, utilitzant una escombreta per netejar bé el fons.
2. Girar la tetina del revés per eliminar qualsevol resta de llet; es pot utilitzar sal grossa per arrossegar residus i després escórrer-ho tot.
3. Respectar rigorosament els temps d'esterilització indicats (ja sigui en fred mitjançant pastilles o en calent al vapor).
4. Bullir l'aigua potable un màxim de 10 minuts per evitar la concentració excessiva de minerals.
5. Abocar en el biberó el volum exacte d'aigua bullida requerit.
6. Afegir el nombre recomanat de cullerades rases de fórmula infantil. Rasar sempre la cullera dosificadora amb un ganivet sense premsar la pols. (Proporció estàndard: 1 cullereta dosificadora per cada 30 ml d'aigua).
7. Col·locar el disc i la rosca, i agitar bé fins a la dissolució completa. Comprovar la temperatura de la llet deixant caure unes gotes a la cara interna del canell.
8. Els biberons preparats es poden conservar a la nevera durant el període recomanat i escalfar-los just abans de la presa.