Guia de la literatura i ciutats de la Roma Antiga

Latín18,02 KB

Ciceró (106 aC - 43 aC)

Marc Tul·li Ciceró era fill d'una família de classe mitjana. A Roma va completar els seus estudis de dret, filosofia i eloqüència. A Grècia, va estudiar amb els millors mestres de retòrica i filosofia. De tornada a Roma, va triomfar com a advocat amb la condemna de Verres, un governador corrupte de Sicília, actuant com a fiscal mitjançant uns discursos memorables: les Verrines.

La seva carrera política (cursus honorum) el va portar a ser qüestor a Sicília (el càrrec més baix, encarregat de la recaptació d’impostos) i, a Roma, edil, pretor i, finalment, cònsol. En l'exercici d'aquest darrer càrrec, va descobrir i sufocar l'intent de cop d'estat de Catilina, fet que va relatar en els seus quatre famosos discursos, les Catilinàries. Aquest esdeveniment va marcar el principi del final de la seva carrera política.

Quan es va formar el primer triumvirat (Cras, Cèsar i Pompeu), Ciceró es va exiliar. Va tornar poc després, vist com un possible salvador de la situació caòtica en què es trobava la República. Quan va esclatar la guerra civil entre Cèsar i Pompeu, Ciceró es va posicionar al costat de Pompeu, que va ser derrotat a la batalla de Farsàlia. Tot i que Cèsar el va perdonar, Ciceró es va retirar de la vida política.

Després de l'assassinat de Cèsar, es va constituir el segon triumvirat (Lèpid, Octavi i Marc Antoni). Contra aquest últim, Ciceró va pronunciar les catorze Filípiques, discursos d'una gran virulència, ja que considerava que Marc Antoni tenia ambicions imperialistes. Poc després, Ciceró va ser assassinat.

Ciceró va ser un homo novus (literalment, 'home nou'), és a dir, una persona que va triomfar en la política sense tenir avantpassats nobles. Va destacar com a advocat, orador, polític i filòsof.

L'obra de Ciceró

Ciceró és autor d'una obra abundantíssima que s'ha conservat gairebé completa. La seva vasta producció sol agrupar-se en quatre apartats:

  • Discursos jurídics i polítics: els més famosos van ser les Verrines, les Catilinàries i les Filípiques.
  • Tractats d'oratòria: a Brutus reconstrueix la història de l'eloqüència romana. A De oratore, explica les qualitats necessàries per ser un bon orador.
  • Obres de temàtica filosòfica: a De re publica i De legibus discuteix els fonaments del dret i de les institucions. Va difondre les idees dels filòsofs grecs a Roma i va ser el creador de gran part de la terminologia filosòfica llatina.
  • Correspondència personal: agrupada en col·leccions com Ad familiares, ens manifesta la seva personalitat i la seva vida familiar, social i política. Aquests textos, escrits sense pretensions literàries, són un document fonamental per conèixer els darrers 25 anys de la República romana.

Resum de les Catilinàries

  • Primera Catilinària: es dirigeix directament a Catilina, present al Senat, i denuncia la seva conspiració.
  • Segona Catilinària: informa el poble de la fugida de Catilina de Roma.
  • Tercera Catilinària: anuncia la detenció dels còmplices de Catilina i s'atribueix el mèrit d'haver salvat la República.
  • Quarta Catilinària: debat al Senat sobre la pena que cal aplicar als conspiradors detinguts.

Horaci (65 aC - 8 aC)

Quint Horaci Flac va ser un dels poetes lírics més importants de Roma. La seva poesia, sovint de gran complexitat formal, no se centra principalment en el sentiment amorós. Era fill d'un llibert que treballava com a recaptador d'impostos. Als dotze anys, amb un gran sacrifici econòmic familiar, va ser enviat a Roma per estudiar amb els mestres més famosos, on es va interessar per la filosofia epicúria.

Més tard va viatjar a Atenes per completar la seva formació, com feien els fills de les famílies nobles. Allà es va allistar a l'exèrcit de Brutus, un dels assassins de Cèsar. Després de la derrota, va tornar a Roma. Allà, Virgili el va presentar a Mecenes, i entre ells va sorgir una amistat que va durar tota la vida. El polític li va regalar una vil·la a la Sabina, fora de Roma, on va poder viure sense preocupacions econòmiques, ja que no li agradava la vida urbana. Va morir pocs mesos després que Mecenes.

Obres principals

  • Èpodes: disset poemes breus sobre temes diversos, escrits en un to sovint violent i sarcàstic. El més famós és el segon, que introdueix el tòpic del beatus ille (lloança de la vida al camp enfront de les complicacions de la vida urbana).
  • Sàtires: poemes on critica els vicis i les conductes humanes amb ironia i humor.
  • Odes: considerada la seva millor obra. Adapta mètriques gregues al llatí per tractar temes molt variats, reflectint un moment de felicitat personal. Una de les més famoses és la dedicada a la seva amiga Leucònoe, amb el tòpic del carpe diem.
  • Epístoles: cartes en vers dirigides a amics amb contingut moral, filosòfic o literari.

Tit Livi (59 aC - 17 dC)

La historiografia romana

Als inicis de la literatura romana, la poesia èpica va ser la primera a narrar fets històrics. Al segle III aC va aparèixer la prosa històrica, inicialment escrita en grec. Els primers historiadors, coneguts com a annalistes, imitaven la feina dels pontífexs, que recollien anualment els esdeveniments més importants en els Annales Maximi. Més tard, la historiografia es va consolidar com un gènere literari escrit en llatí, i els historiadors van començar a tractar amb més profunditat períodes concrets del passat o fets contemporanis, com va fer Juli Cèsar.

Vida i obra de Tit Livi

Tit Livi va néixer a Patàvium (l'actual Pàdua) en el si d'una família acomodada. Va realitzar els seus primers estudis de retòrica a la seva ciutat natal i, més tard, es va traslladar a Roma per completar la seva formació literària. Tot i les seves simpaties republicanes, que li van impedir ser plenament acceptat al cercle d'August, va lloar l'emperador en diversos passatges per haver restaurat la religió i establert la pau. Va viure apartat de la vida política, dedicat completament a escriure la seva gran obra historiogràfica: Ab urbe condita libri ('Llibres des de la fundació de la ciutat').

Ab urbe condita

  • Constava de 142 llibres, publicats per entregues (sovint en grups de deu, anomenats dècades), dels quals se n'han conservat només trenta-cinc.
  • Narra la història de Roma des dels seus orígens mítics fins a l'època d'August, centrant-se especialment en els esdeveniments bèl·lics.
  • L'objectiu de Tit Livi és glorificar el passat de Roma, exaltar el patriotisme i col·laborar en el programa de renovació moral i nacional impulsat per August.
  • Concebia la història com un repertori d'exemples morals (exempla) a imitar per a una generació que havia patit la decadència de les guerres civils.
  • Es va inspirar principalment en els annalistes anteriors, però no sempre va ser rigorós a l'hora de consultar i contrastar les fonts.
  • Considerava la història un gènere literari i oratori, per la qual cosa embellia la narració amb recursos retòrics per transmetre entusiasme i commoure el lector.

Virgili (70 aC - 19 aC)

Publi Virgili Maró va néixer a prop de Màntua, en el si d'una família modesta. Amb vint anys es va traslladar a Roma per perfeccionar els seus estudis de retòrica, tot i que no s'hi va dedicar professionalment a causa del seu caràcter tímid i la seva salut delicada. Va entaular amistat amb Mecenes i, un cop admès al seu cercle, va poder dedicar-se plenament a la poesia.

Preferia viure al camp, allunyat dels problemes de la ciutat, dedicat a l'estudi de la filosofia i a l'escriptura. Va morir durant el viatge de tornada de Grècia, on havia anat per conèixer els escenaris de l'Eneida. Abans de morir, va demanar que cremessin el poema perquè no el considerava acabat, però l'emperador August va ordenar que es publiqués igualment.

Obres principals

  • Bucòliques: deu poemes breus sobre la vida pastoral on els pastors canten els seus amors i desventures. En alguns poemes reflecteix l'expropiació de terres que van patir molts camperols, inclosa la seva família, a mans dels veterans d'August. La famosa ègloga quarta anuncia el naixement d'un nen que portarà una nova edat d'or, un text que posteriorment va ser interpretat pels cristians com una profecia de l'arribada de Jesús.
  • Geòrgiques: poema didàctic sobre l'agricultura, encarregat per Mecenes en el marc de la política agrària d'August per promoure el retorn a la vida rural. Està dividit en quatre llibres que tracten sobre el conreu dels camps, la viticultura, la cria de bestiar i l'apicultura. Virgili transcendeix el tema tècnic i crea un prototip ideal del petit propietari rural, oferint consells morals i reflexions filosòfiques.
  • Eneida: és l'obra culminant de l'èpica romana. Té una triple inspiració:
    • Homer: els sis primers cants s'inspiren en L'Odissea (el viatge d'Enees), mentre que els sis darrers s'inspiren en La Ilíada (la guerra al Laci). També utilitza recursos homèrics com l'inici in medias res, amb una analepsi (flashback) en els llibres II i III.
    • El passat llegendari de Roma: Virgili busca un origen mític per a Roma i per a la família d'August. Relaciona l'heroi troià Enees, fill de la deessa Venus, amb la fundació de la nissaga romana. El fill d'Enees, Ascani (també anomenat Iulus), esdevé l'avantpassat de la gens Júlia, a la qual pertanyia August. D'aquesta manera, el poema té un caràcter nacional i dinàstic.
    • La sensibilitat del poeta: Virgili impregna l'obra amb el seu amor per la natura i crea personatges d'una gran profunditat psicològica, com un Enees pietós i humà o una Dido apassionadament enamorada.

Argument de l'Eneida

  • Llibre I: Una tempesta desvia la flota d'Enees cap a Cartago, on la reina Dido l'acull i li demana que li expliqui les seves aventures.
  • Llibres II i III: Enees narra la caiguda de Troia i el seu llarg periple pel Mediterrani, durant el qual mor el seu pare, Anquises.
  • Llibre IV: Narra la tràgica història d'amor entre Dido i Enees. Quan els déus ordenen a Enees que continuï el seu viatge, Dido, desesperada, se suïcida.
  • Llibre V: Enees arriba a Sicília i celebra uns jocs funeraris en honor al seu pare.
  • Llibre VI: Enees arriba a Cumes, on la Sibil·la el guia en el seu descens a l'inframon. Allà, l'ànima del seu pare li revela el futur gloriós de Roma.
  • Llibres VII-XII: Els troians arriben al Laci. El rei Llatí ofereix a Enees la mà de la seva filla Lavínia, promesa a Turn, rei dels rútuls. Això desencadena una guerra entre troians i itàlics. El conflicte culmina amb un duel en què Enees mata Turn, venjant així la mort del seu jove aliat Pal·lant.

Ciutats romanes a Hispània

Bàrcino (segle I aC)

La fundació de Barcelona es va produir com una colònia de dret romà. Colonia Iulia Augusta Paterna Fauentia Barcino va ser fundada per l'emperador August cap a l'any 14 aC, un cop acabades les guerres càntabres. Es trobava en el territori de la tribu ibèrica dels laietans, sobre un petit turó anomenat mont Tàber.

El territori es va organitzar per a l'explotació agrícola mitjançant nombroses villae, on era famós el vi. La colònia, de poc més de 10 hectàrees, tenia una estructura urbana típicament romana, amb una muralla rectangular, quatre portes i dos carrers principals: el decumanus maximus i el cardo maximus. La població inicial era reduïda, d'uns 2000 habitants, majoritàriament colons d'origen itàlic.

El fòrum se situava a la cruïlla dels dos carrers principals i acollia un gran temple dedicat probablement al culte imperial, del qual es conserven quatre columnes. També hi havia termes públiques, donades per la família Minici Natal l'any 125 dC. Fora muralles s'han trobat restes d'un amfiteatre. Dos aqüeductes subministraven aigua a la ciutat.

Les restes més impressionants són les muralles. La muralla fundacional va ser reforçada al segle IV dC:

  1. Se'n va augmentar l'alçada fins als 9 metres.
  2. Se'n va doblar l'amplada fins als 4 metres.
  3. S'hi van afegir fins a 78 torres de defensa.
  4. Les quatre portes es van reformar amb tres obertures: una de central per a vehicles i dues de laterals per a vianants.

Per a la reconstrucció es van aprofitar materials d'altres edificis. Aquesta nova fortificació va donar a Bàrcino un paper més rellevant al final de l'antiguitat, superant en importància la capital tradicional, Tàrraco.

Emèrita Augusta (segle I aC)

August va fundar la colònia d'Emerita Augusta (Mèrida) per assentar els legionaris veterans (emeriti) de les guerres càntabres. La seva ubicació estratègica, a la vora del riu Guadiana i en la cruïlla de vies importants com la Via de la Plata, la va convertir en el nus de comunicacions de l'occident peninsular i capital de la província de Lusitània. Gràcies a la seva riquesa i a la reforma de Dioclecià, es va transformar en una de les ciutats més importants del món romà.

La ciutat disposava de dos fòrums: un de municipal, amb el Temple de Diana, i un de provincial. El seu conjunt d'edificis d'espectacles és excepcional:

  • El teatre: és l'edifici més ben conservat, amb capacitat per a 6.000 espectadors. Destaca el seu magnífic frons scaenae (front escènic) decorat amb columnes i escultures.
  • L'amfiteatre: amb capacitat per a 15.000 espectadors, té una estructura habitual amb una cavea i unes fossae (fossats) en forma de creu a l'arena.
  • El circ: situat fora de la muralla, podia acollir uns 30.000 espectadors. La seva spina (mur central) estava decorada amb escultures i obeliscos.

La ciutat comptava amb importants infraestructures hidràuliques, com l'Aqüeducte dels Miracles, i un gran pont sobre el Guadiana. S'han conservat restes de carrers i de diverses domus, com la Casa de l'Amfiteatre i la Casa del Mitreu.

Tàrraco (segle II aC)

Els romans van arribar a Tarragona a l'inici de la segona guerra púnica (218 aC) i la van convertir en la seva principal base militar a Hispània. Al segle I aC va adquirir la categoria de colònia (Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco) i va esdevenir la capital de la província més gran de l'Imperi, la Hispània Citerior. Durant la dinastia Flàvia (segle I dC) es va construir un immens complex monumental a la part alta de la ciutat.

Muralles

La construcció més antiga és la muralla, construïda en dues fases: una primera muralla baixa amb parament megalític i torres, i una segona reconstrucció que va elevar la seva alçada fins als dotze metres.

Fòrum provincial i circ

La part alta de la ciutat estava ocupada per un gran fòrum provincial articulat en dues terrasses. A la terrassa superior hi havia un temple dedicat a August, i a la inferior, una gran plaça de representació. El circ, amb un estat de conservació excepcional, separava i comunicava alhora l'àrea administrativa amb la zona residencial.

L'amfiteatre

Situat fora de la muralla, a la vora de la platja, aprofitava el pendent del terreny. Tenia capacitat per a unes 14.000 persones. Actualment, a l'arena es conserven les ruïnes d'una basílica visigòtica i una església romànica.

Aqüeductes i termes

Tres aqüeductes proveïen d'aigua la ciutat. El més famós és l'aqüeducte de les Ferreres, conegut com el Pont del Diable. També s'han trobat nombroses restes de termes públiques i privades.

Construccions als voltants

Als voltants de la ciutat es conserven importants monuments romans:

  1. La vil·la romana dels Munts a Altafulla.
  2. L'arc de Berà, un arc honorífic a la Via Augusta.
  3. La torre dels Escipions, un monument funerari.
  4. La pedrera del Mèdol, d'on s'extreia la pedra per a les construccions.

Empòrion / Emporiae (segle III aC)

La ciutat grega d'Empòrion es va convertir en aliada de Roma durant la segona guerra púnica. L'any 218 aC, els romans hi van desembarcar per primera vegada a la península Ibèrica, i el port va servir com a base d'operacions durant tota la guerra. Després de la derrota de Cartago, la ciutat va viure un període de gran prosperitat.

Al segle I aC, els romans van instal·lar un campament militar al costat de la ciutat grega, que va acabar esdevenint una nova ciutat romana. Els dos nuclis es van unificar sota el nom plural d'Emporiae, enderrocant les muralles que els separaven. La ciutat romana va ser projectada ex novo, amb una trama de carrers en quadrícula, una muralla i un fòrum. El fòrum estava presidit per un temple dedicat a la Tríada Capitolina. També s'hi van construir termes públiques i, ja extramurs, un modest amfiteatre i una palestra.

L'estudi de les domus excavades il·lustra l'enriquiment d'algunes famílies locals. No obstant això, a partir del segle I dC, Empúries va patir una lenta decadència, possiblement per la inutilització del seu port i la importància creixent de ciutats properes com Tàrraco o Bàrcino. Amb el temps, els nuclis urbans es van despoblar, però el seu nom perviu en la comarca de l'Empordà.

Descargar

PDF Word HTML