Guia d'Identificació i Control de Plagues: Caparretes i Sírfids

Caparreta del llorer (Protopulvinaria pyriformis)

Regne: Animal

Filo: Artròpode

Classe: Insecte

Subclasse: Pteridòfits

Ordre: Homòpter

Subordre: Sternorrhyncha

Superfamília: Coccidae

Família: Diaspadidae

Gènere: Protopulvinaria sp.

Espècie: Protopulvinaria pyriformis

Nom català: Caparreta del llorer

Nom castellà: Cochinilla del laurel

Sinonímia: Pulvinaria pyriformis Cockerell, Pulvinaria plana Lindinger, Aonidia lauri.

Descripció

Femella adulta de 2 a 4 mil·límetres de longitud, de contorn triangular o piriforme més o menys rodó i generalment asimètric. L'extrem anterior és més estret que el posterior. La coloració és groguenca, passant en els individus adults a tons més marró fosc. Durant la posta dels ous es produeix un petit visc blanc format per filaments.

Cicle biològic

Els ous són de forma el·líptica, llisos i de coloració groguenca i fosca. Tenen 0,6 mil·límetres de longitud. Els mascles apareixen en escassa proporció i es reprodueixen per partenogènesi.

Danys

Els danys que origina aquesta espècie són espoliadors degut a l'extracció de sàvia que realitza sobre la planta, reduint el vigor de la mateixa. En cas de forts atacs pot observar-se la presència de gran quantitat de negreta.

Simptomatologia

Es localitza preferentment a l'anvers de les fulles i a tots els estats de desenvolupament de la planta possibles. Rarament la trobem a fruits.

Control

El moment més adequat per realitzar un tractament és quan es produeix la sortida de les nimfes joves, que és, lògicament, l'estat més sensible de tots els del cicle biològic.

Distribució

Es troba àmpliament distribuïda per les zones subtropicals del món. Comú a tota la Conca Mediterrània. A Espanya actualment, és freqüent a tota la regió Mediterrània i a Canàries.

Caparreta acanalada (Icerya purchasi)

Regne: Animal

Filo: Artròpode

Classe: Insecte

Ordre: Hemíptera

Subordre: Sternorrhyncha

Superfamília: Coccoidea

Família: Margarodidae

Gènere: Icerya sp.

Espècie: Icerya purchasi

Nom català: Caparreta acanalada

Nom castellà: Cochinilla acanalada

Descripció

És un hemípter que s’alimenta de nombroses espècies de plantes llenyoses i ornamentals. Aquesta caparreta infesta branques grans i petites. La larva és minúscula i presenta molta mobilitat, l’adult fa de 6-10 mil·límetres i l’ou, que té forma el·líptica i és de color rosa tronxos, fa quasi 1 mil·límetre. Les femelles adultes són de color vermell taronja, mòbils, amb potes i antenes (ambdues negres) i un sac de filaments oviscs a l’abdomen (on estan els ous). Els adults mascles són alats, vermells i rarament apareixen, són difícils de veure.

Cicle biològic

Fa 3 generacions anuals.

Danys

A més dels danys de les nimfes en alimentar-se (piquen als vasos conductors per extreure la sàvia), aquests insectes segreguen una melassa, sobre la qual se solen multiplicar diferents fongs que produeixen danys a la planta. Algunes formigues consumeixen aquesta melassa.

Simptomatologia

Debilitament per succió de sàvia i per la gran quantitat de melassa que arriba a segregar a la que també se li uneix la negreta, que redueix la superfície de les fulles. Si l’atac és molt fort, l’arbre pot morir.

Control

El control biològic és un dels majors èxits en aquesta espècie en quant al control de la plaga. La Rodolia cardinalis i la Cryptochaetum iceryae, també anomenada mosca pasitoide, van produir una important reducció d'aquesta plaga. L’ús d’insecticides com a medi de control com a última opció.

Distribució

És una espècie cosmopolita, àmpliament distribuïda pel món. A Espanya està present a la Península Ibèrica i a Canàries.

Caparreta blanca (Ceroplastes rusci)

Regne: Animal

Filo: Artròpode

Classe: Insecte

Subclasse: Pterigot

Ordre: Homòpter

Superfamília: Coccoidea

Família: Coccids

Gènere: Ceroplastes sp.

Espècie: Ceroplastes rusci

Nom català: Caparreta blanca

Nom castellà: Cochinilla blanca

Descripció

La femella adulta és de coloració blanca, amb unes dimensions de 4,5-6 mil·límetres de llarg per 3-4 mil·límetres d’amplada i 3 mil·límetres d’altura. L’escut és ovalat. Està format per set plaques de cera: sis laterals de contorn quadrangular i una placa central hexagonal. Totes les plaques presenten un enfonsament en forma de melic excepte la posterior que presenta dos. El cos és de color vermell morat. Els ous són del mateix color que el cos de la femella. La posta és molt abundant, arribant a fer una mitjana de 2.000 ous per femella i en alguns casos fins i tot uns 4.000 ous. Els mascles són molt escassos. L’escut és de forma el·líptica allargada i està previst del mateix número de plaques que la femella. Té unes dimensions de 2,1 mil·límetres de llarg per 1,7 mil·límetres d’ample. L’adult és de color vermell, amb l’escut negre i les ales groguenques.

Cicle biològic

Aquesta espècie presenta una única generació a l’any. Passa l’hivern en forma de nimfa de segon estadi. L’eclosió dels ous, localitzats a finals de desembre sota el cos de les femelles, s’inicia a principis de setembre arribant al seu màxim a l’octubre. Les nimfes joves es mouen buscant un lloc on fixar-se en la planta, fent-lo preferentment sobre les fulles i al llarg de tot el nervi central. Durant els mesos d’abril i maig emigren fins la fusta dels brots de l’any anterior, realitzant la posta sota el cos de la mare al mes d’agost.

Danys

Espècie polífaga que sol atacar varies espècies, majoritàriament fruiters. Danys semblants als d’altres caparretes. Pèrdua de sàvia ocasionada per l’alimentació d’aquests insectes i l’aparició de negreta sobre les diferents parts del vegetal. Aquests danys es tradueixen en la producció de fruits de pitjor qualitat i disminució de la collita.

Simptomatologia

Els estadis juvenils es localitzen preferentment sobre el feix de les fulles, alineades sobre les nervacions principals. Els adults es troben fixats en les branques.

Control

En general solen estar controlades pels seus enemics naturals i no és necessari realitzar ni intervenir amb tractaments específics exterminats de qualsevol tipus contra ella.

Distribució

És una espècie cosmopolita, àmpliament distribuïda pel món. A Espanya està present a la Península Ibèrica i a Canàries.

Sírfids (Syrphidae)

Regne: Animal

Filo: Artròpode

Classe: Insecte

Ordre: Dípter

Superfamília: Syrphoidea

Família: Syrphidae

Nom català: Sírfids

Nom castellà: Sírfidos

Descripció

Els sírfids són una família de dípters que xuclen nèctar de les flors adoptant aspecte d’himenòpters, com les abelles o vespes, amb les que es confonen molt sovint. Són depredadors que actuen en el seu estat larvari, atacant a tot tipus de pugons. Els ous són blancs i allargats i medeixen entre 0,5-1 mil·límetre. Les larves tenen forma de “coma”, sense cap ni potes i amb la part posterior acabada en punta. Són de color verd grisos, quasi transparent i amb taques grogues. La seva longitud és d’entre 10-20 mil·límetres.

Cicle biològic

La femella realitza la posta junt a una colònia de pugons, i quan les larves apareixen cap al mes d’abril, inicien l’atac a les seves preses. Els adults necessiten alimentar-se de pol·len i nèctar per obtenir una bona fecundació. Les larves maduren després de 3 setmanes, i es tornen en crisàlides durant 2-3 setmanes més. Depenent de l’espècie, pot tenir una o més generacions a l’any.

Altres

És un insecte beneficiós perquè menja tant pugons, com trips i al seu estat larvari àfids. S’utilitza com a mètode de control biològic de plagues. A més és un dels grups més importants d’insectes pol·linitzadors junt amb els himenòpters. Són molt atrets per espècies com la heura, el fonoll, la calèndula...