Guia de gestió d'existències i models d'inventari
La gestió d'existències és una activitat que consisteix en el maneig i control dels inventaris de matèries primeres, productes semielaborats i productes acabats amb la finalitat de disminuir el seu volum al màxim possible sense posar en perill el procés productiu i comercial.
L'aprovisionament es compon de tres aspectes fonamentals: compres, emmagatzematge i gestió d'inventaris.
L'encarregat de realitzar les compres de productes que necessita el departament de producció i el comercial ha de tenir en compte el preu, la qualitat, el termini de lliurament, les condicions de pagament, el servei de postvenda, etc. Això implica fer una òptima selecció dels proveïdors per rendibilitzar al màxim aquestes variables, que determinen la realització de les compres.
La funció d'aprovisionament implica disposar de magatzems per guardar els productes que posteriorment utilitzarà el departament de producció. Una vegada fabricat el producte, aquest també s'ha d'emmagatzemar fins que el departament comercial el vengui als clients. Tot això fa necessari un espai físic on ordenar i guardar convenientment els productes.
Cal desenvolupar un sistema de gestió d'inventaris, que té com a objectiu determinar la quantitat d'existències que s'han de mantenir i el ritme de comandes per cobrir les necessitats de l'empresa per a la producció i la comercialització.
S'entén per existències els béns tangibles que les empreses adquireixen a l'exterior i que tenen com a possibilitat de ser emmagatzemats, amb la finalitat d'utilitzar-los en el procés productiu per a l'obtenció de productes finals, o bé pel manteniment dels equips productius.
Costos de la gestió de les existències
Els costos de gestió de les existències es poden classificar entre tres grups:
- Costos de comanda: Són els costos generats per la realització de comandes; és a dir, els costos administratius de gestionar i realitzar les comandes als proveïdors.
- Costos de manteniment d'inventari: Són els costos que té l'empresa per mantenir un volum d'existències concret en els seus magatzems. Aquests costos poden ser:
- Administratius: Cost del personal administratiu i del sistema de gestió i d'administració.
- Operatius: Costos del personal de magatzem, dels equips de manipulació i assegurances de les existències contra riscos diversos.
- D'espai físic: Costos de lloguer de locals, amortitzacions, impostos, assegurances de l'edifici, calefacció, ventilació, equips frigorífics, etc.
- Econòmics: Costos d'obsolescència i depreciació de les existències.
- Financers: Costos dels interessos pagats pel finançament dels capitals invertits en mantenir les existències. En el cas que el finançament de l'estoc sigui propi, l'empresa incorre en un cost d'oportunitat.
- Costos de ruptura d'estocs: Són els costos que té l'empresa quan es queda sense existències; és a dir, quan no pot fer front a la comanda d'un client per falta d'un producte, o quan no pot produir per falta de matèries primeres o d'altres existències necessàries per a la producció.
Per a què són necessaris els inventaris?
L'objectiu dels inventaris és proveir oportuna i adequadament els materials necessaris a l'empresa, posant-los a disposició en el lloc i moment indicat per així evitar augments de costos o pèrdues dels mateixos, permetent satisfer correctament les necessitats reals de l'empresa. Per tant, la gestió d'inventaris ha de ser controlada i vigilada amb exactitud i certesa.
Conceptes clau del model de Wilson
En els diferents models de gestió d'inventaris, sobretot en el conegut model de Wilson, s'utilitzen conceptes com ara: estoc de seguretat, comanda òptima i termini d'aprovisionament. Es defineixen aquests tres conceptes:
- Estoc de seguretat: És el nombre d'existències sobre l'estoc normal que les empreses tenen per fer front a un augment puntual de la demanda o situacions imprevistes.
- Comanda òptima: És la mida òptima de comanda per evitar el risc de quedar-se sense existències i els costos d'un volum excessiu de comanda; aleshores, la mida òptima és aquella que fa mínims els costos de la comanda i de l'emmagatzematge. És a dir, en la comanda òptima el cost de la comanda és igual al d'emmagatzematge i així fa mínim el cost total de la gestió d'inventaris.
- Termini d'aprovisionament: És el període de temps que passa des de l'emissió d'una comanda fins a la recepció física del lot o comanda; és a dir, és el termini de lliurament.
Altres models de gestió d'inventaris
A continuació s'enumeren altres models i mètodes de gestió d'existències:
- JIT (Just in Time)
- Mètode ABC
- Criteri PMP (Preu Mitjà Ponderat): Consisteix a calcular el valor mitjà de les existències inicials i de les entrades ponderades segons les quantitats. Les entrades es valoren al preu d'adquisició o cost de producció, i els estocs i les sortides al PMP.
- Criteri FIFO (First In, First Out): En utilitzar aquest mètode es valoren les sortides del magatzem segons el preu d'entrada i en l'ordre en què aquesta es produeix; és a dir, el valor de la sortida dels productes del magatzem és el preu de les primeres unitats que van entrar. D'aquesta manera, les existències surten del magatzem valorades en el mateix ordre en què van entrar.
- Criteri LIFO (Last In, First Out): Segons aquest criteri, les existències surten del magatzem valorades en l'ordre invers a la seva entrada; és a dir, el valor de la sortida de les existències és el preu de les últimes que van entrar. Les existències s'enregistren al seu valor d'entrada, respectant també l'ordre cronològic.