Guia de la Dialectologia de la Llengua Catalana

Rossellonès

Fonètica

Vocalisme

• Sistema vocàlic de cinc vocals tòniques: [a], [e], [i], [o], [u].
• Sistema àton de tres vocals: [ə], [i], [u].
• Tancament de la o tònica en [u].

Consonantisme

• Articulació uvular de la erra vibrant [ʀ].
• Conservació dels grups romànics N’R i L’R (molre, tenre).
• Reducció del so [ʃ] final a [j] (exemple: peix > pei).

Morfologia i sintaxi

Article

• Alternança de lo/los i el/els.
• Canvis de gènere en alguns mots (el sang, la fred).

Possessiu

• Ús freqüent del possessiu llur.

Verb

• Desinència -i a la primera persona del present d'indicatiu (jo canti).
• Variants en la conjugació del verb ser.

Pronom

• Anteposició de les formes reforçades dels pronoms febles a l'infinitiu, gerundi o imperatiu (per te donar).

Sintaxi

• Ús de la partícula de negació pas (vindré pas demà).

Català Central

Fonètica

Vocalisme

• Sistema vocàlic tònic de set vocals.
• Sistema vocàlic àton de tres vocals: [ə], [i], [u].

Consonantisme

• Emmudiment de les oclusives en grups consonàntics a final de paraula (molt > mo[l]).
• Iodització (tret característic del Berguedà).

Morfologia i sintaxi

Verb

• Desinència -o pronunciada [u] a la primera persona del present d'indicatiu (jo cant[u]).

Subdialectes

Salat (Cadaqués, Begur, Tossa, Lloret)

• Ús de l'article salat: es, sa, ses.

Xipella (Alt Urgell)

• La e tònica passa a [i] (lis vaquis per les vaques).

Barceloní

• Gran obertura de la -a final, que sona [ɐ].
• Ensordiment de [dʒ] en [tʃ] i de [z] en [s].
• Tancament de les vocals [e] i [o].
• Presència de castellanismes.

Tarragoní (Alt Camp, Baix Camp)

• Diferenciació entre v i b.
• Pronunciació de [ʃ] inicial com a [tʃ].
• Pronunciació del dígraf -ix- com a [iʃ].
• Palatalització del grup -in- en [ɲ] (cuina > [kuɲa] en lloc de [kujnə]).

Balear

Fonètica

Vocalisme

• Presència de la vocal neutra [ə] en posició tònica.
• Neutralització de [a], [e], [ɛ] en [ə] i de [o], [ɔ] en [o] o [u] en posició àtona.
• Reducció dels grups -qua i -gua en posició final (aigo per aigua).

Consonantisme

• Iodització: [ʎ] es pronuncia [j].
• Emmudiment de la [r] en posició final.
• Caiguda de la [z] intervocàlica (camia per camisa).
• Articulació no palatal del grup -tll- (espatla).
• Distinció entre [v] labiodental i [b] bilabial.

Morfologia i sintaxi

• Ús de l'article salat.
• Verb amb desinència -o a la primera persona del present.
• Pronoms personals febles davant del verb (te menges).

Subdialectes

Mallorquí

• Diferenciació entre o i u àtones.
• Caiguda de la [ə] en mots esdrúixols acabats en -ia (prudènci per prudència).

Menorquí

• Caiguda de la iodització en alguns casos (fua en lloc de fulla).

Eivissenc

• Pèrdua de la consonant dental en els grups -nt i -lt (al en lloc d’alt).

Alguerès

Fonètica

• Sistema vocàlic àton de tres vocals: [a], [i], [u].
• Conversió de les consonants /d/ i /l/ intervocàliques en [r] (meló > meró).
• Conversió de [r] en posició implosiva seguida de consonant en [l] (germà > gelmà).

Morfologia

• Verb amb desinència -o a la primera persona del present.
• Ús de les formes -eva, -iva en l'imperfet d'indicatiu (feieva).

Català Nord-occidental

Fonètica

Vocalisme

• Sistema vocàlic tònic de set vocals.
• Sistema vocàlic àton de cinc vocals (no neutralitza).
• Diftongació de la o- inicial en au- (auliva per oliva).

Consonantisme

• Manca absoluta de iodització.
• Articulació d’una [j] semivocal davant del so palatal fricatiu sord [ʃ] (caixa > ca[j]xa).
• Africació de les palatals fricatives en posició inicial (txic per xic).
• Palatalització del grup -in- (feina > fe[ɲ]a).

Morfologia i sintaxi

• Ús de formes arcaiques de l'article: lo, los.
• Ús de les formes plenes dels pronoms personals febles davant dels verbs (mos diu).
• Verb amb desinència -o a la primera persona del present.
• Ús de les formes incoatives amb -ix, -ixen, -isca (servix).

Subdialectes

Pallarès

• No hi ha palatalització en el grup -nn-.
• Ús de les formes as, pes, des.
• Ús del demostratiu aguest.
• Formes analògiques de l'imperfet: -eva, -iva.

Ribagorçà

• Palatalització dels grups -pl- i -cl- en -pll- i -cll- (pllorar).
• Pronunciació de [ʒ] com a [tʃ].
• Ús dels demostratius este, eixe.
• Formes analògiques de l'imperfet: -eva, -iva.

Lleidatà

• La vocal [ɛ] substitueix la [a] en posició inicial en alguns mots.

Tortosí

• És un parlar de transició amb el valencià.
• Ús dels demostratius este, eixe, aquell.
• El grup -nv- es redueix a -v- (conveni > coveni).

Valencià

Fonètica

Vocalisme

• Sistema vocàlic tònic de set vocals.
• Sistema vocàlic àton de cinc vocals (no neutralitza).

Consonantisme

• Pronunciació de la -r final.
• Articulació de les oclusives en grups consonàntics a final de paraula (mol[t]).
• Diferenciació entre v i b (tret no general).

Morfologia i sintaxi

• Article: el, els, la, les.
• Possessius: meua, teua, seua.
• Formes específiques de numerals (huit, dèsset).
• Els pronoms segueixen formes medievals en algunes combinacions (li'l furtaré).

Verb

• Desinència -e a la primera persona del present d'indicatiu.
• Ús molt viu del passat simple d'indicatiu (cantí, parlares).

Subdialectes

Septentrional

• La desinència de la primera persona del present pot ser -e o -o.

Central o Apitxat

• El so fricatiu [ʃ] esdevé africat [tʃ].
• Ensordiment de l'africat sonor: [dʒ] passa a [tʃ].
• Confusió entre b i v.

Meridional

• Caiguda de la /d/ intervocàlica.