Cerverí de girona cançó de Camí

La Poesia trobadoresca reflexala societat Feudal que la genera. El codi és trasllada a l'experiència amorosa. De la Mateixa manera que en la societat hi ha unes relacions entre els senyors Feudals i els seus vassalls,  la poesia estableix també una relació de Vassallatge entre el enamorat i la seva dama.  El trobador és considera el Vassall de la seva dama i passa a servir-la. La tradició dictava que els Trobadors composessin cançons d'amor a dames nobles casades amb senyors feudals Poderosos. Com que es tractava de dones casades es va estendre el costum D'ocultar el nom de la dama sota un pseudònim anomenat senyal. Això significava Que l'amor entre dama i trobador no era generalment real sinó un simple joc per Lloar la dama.  No obstant de vegades aquesta situació desembocava en Amors adúlters que esdevenien famosos com en el cas del protagonitzat pel  trobador rossellonès Guillem de Cabestany.

Estadis De la cançó amorosa: el trobador composava cançons d amor que eren diferents Segons les diverses etapes o estadis del procés amorós. Segons això tenim: 1. Poemes d amant timit 2. Poemes d amant pregador 3.Poemes d amant tolerat 4.Poemes d amant o drutz.

Pel que fa Als gèneres trobadorescos, cal distingir entre les composicions d'art major (de Més de vuit síl·labes per vers, com la cançó o el sirventès), les d'art menor (menys de vuit síl·labes per vers, com el plany, la pastorel·la, l'alba i la Tençó) i alguns subgèneres (com la cançó de croada, la balada i la dansa, entre D'altres).

1.Amor

Cançó

: És el gènere principal i de més Prestigi de la lírica trobadoresca. Es tracta del gènere amorós i occità per Excel·lència. Manifesta els sentiments amorosos del trobador cap a la dama. El Tema solia ser l'amor cortès. La cançó exigia una gran dignitat de Llenguatge i una melodia original. A la tornada final figurava el senyal, Pseudònim poètic de la persona a qui s'adreçava la peça. Esquema fix: de 5 a 9 Estrofes de 8 versos cadascuna anomenades cobles. Les caçons acababen amb una Estrofa de 3 o 4 versos anomenada tornada on apareixia el senyal de la dama. Comiat: tobador trenca amb la dama la seva relació. Comiat maldit: cançó de Desamor expressada en to violent.

Alba

Tristesa pel comiat dels enamorats a L'alba després d'haver passat la nit plegats. Aquesta situació s'ha d'entendre Dins del concepte de l'amor cortès. Així doncs, la dama és casada i la Separació es produeix per la por de ser sorpresos pel marit. Per evitar la Sorpresa durant la nit, els enamorats tenen una persona, normalment un amic de L'enamorat, que fa l'ofici de vigilant (gaita). La diferència amb la cançó és que l'alba presenta a l'amant i a la Dama en la realització carnal de l'amor, sense que ell hagi de fer el paper de Suplicant ni ella el de desdenyosa. Existeix un altre tipus d'alba en què el Poeta expressa el seu anhel que arribi aviat el dia. Aquesta modalitat està Relacionada amb l'alba religiosa on el fet amorós té un contingut sacre, i on l'alba Simbolitza la glòria del cel, la gràcia o, fins i tot, la Verge María, i la nit, el pecat.

Viadera:

es una cançó senzilla i Repetitiva de tema amorós, que solia cantar-se durant els llargs viatges Medievals.

2.GuerraSirventès

De temàtica de denúncia, expressa sentiments de rebuig I odi a l'enemic del trobador, així com conflictes polítics, bèl·lics o morals, Entre altres.

3.Altres temes:Planh (plany)

Lament fúnebre per la mort d'una persona, que solia ser un Senyor feudal -el destinatari- que en vida havia protegit el trobador.                  

Pastorel·la

Conversa amorosa d'un trobador i una pastora ambientada al món rural. El Trobador normalment sol ser rebutjat. Aquest gènere va esdevenir tradicional i Va arribar per transmissió oral fins al Segle XVIII.

Debat:

es una discussió entre Els dos trobadors sobre temes diversos normalment el debat era considerat com Una competició.

Els Principals trobadors catalans son: guillem de berguedà, guillem de Cabestany i Cerverí de girona. Tots tres s expressaven en llengua occitana.