Dues estrofes de quatre versos heptasíl·labs i de rima assonant i encreuada
Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,9 KB
La rima dels versos pot ser:
• Consonant. Quan concorden els sons vocàlics i consonàntics.
• Assonant. Quan només concorden els sons vocàlics.
Els versos que riure entre si s'indiquen amb una lletra; si s'usa una lletra rninúscula i si són dart major, una majúscula
Segons Si hí ha rima o no, els versos poden presentar, entre altres, a quest, variants:
Una estrofa és una agrupació de versos relacionats entre si pel ritme (mesur-rima) i pel sentit. Les estrofes poden adaptar-se o no a un esquema fix. Les estrofes més habituals en la literatura catalana són:
• Apariat: els versos rimen de dos en dos, en assonant o consonant.
• Tercet: combinació de tres versos.
• Quarteta (art menor) i quartet (art major): quatre versos amb rima encadenada o creuada. • • Quinteta (art menor) i quintet (art major): cinc versos.
• Sexteta (art menor) o sextet (art major): sis versos.
• Octava: combinació de vuit versos, generalment d'art major.
Una composició estròfica és una agrupació d'estrofes que segueix una pauta de-terminada. Algunes de les més cultivadespels poetes catalans són:
• D'una sola estrofa: la corranda( cançó popular, normalment dequatre versos heptasillabs); iihaiku i la tanka (de tres cinc versosbreus, respectivament).
• De nombre indefinit de versos: el romanç (successió d'heptasíl.
Labs; la rima és assonant en els versos parells i els senars són blancs).
• De diverses estrofes: el sonet (dos quartets i dos tercets, amb versos deca-síl.Labs o alexandrins); la sextina (sis estrofes de sis versos decasil·labs cada una, una estrofa de tres versos que tanca).