Literatura Catalana Segle XX: Autors, Moviments i Tendències

Literatura Catalana del Segle XX

Autors Destacats

Josep Carner

La seva obra poètica i la seva figura intel·lectual són de les més importants de la literatura catalana del segle XX. Es va formar sota la influència d'Eugeni d'Ors i de Josep Carner. Els seus primers poemes tenen influències de Maragall i el primer llibre, Distàncies, ja apunta cap a la poesia pura. El segon llibre, Distàncies, aprofundeix en la poesia pura sota la influència del simbolisme francès. Elegies de Bierville.

J.V. Foix

Va ser un investigador en poesia que va començar la carrera literària sota la influència de les avantguardes amb els llibres Gertrudis i KRTU i que va evolucionar cap a una poesia de forma clàssica, Sol, i de dol, sense abandonar l'esperit de modernitat. Per a Foix, la literatura va ser sempre una recerca tant de la realitat que l'envoltava com del llenguatge. Considerava els moviments literaris com si fossin gèneres amb els quals es podia experimentar. Es va interessar per la poesia tradicional i la moderna.

Carles Riba

La seva obra poètica i la seva figura intel·lectual són de les més importants de la literatura catalana del segle XX. Es va formar sota la influència d'Eugeni d'Ors i de Josep Carner. Els seus primers poemes tenen influències de Maragall i el primer llibre Distàncies ja apunta cap a la poesia pura. El segon llibre Distàncies aprofundeix en la poesia pura sota la influència del simbolisme francès. Elegies de Bierville.

Josep Pla

Fill d'una família de petits propietaris de Palafrugell, va estudiar Dret però es va dedicar al periodisme. Va entrar de ben jove en el món del periodisme i va treballar en els diaris Las Noticias i La Publicitat, on va ser corresponsal a París, Berlín, Madrid i Roma, fet que li va permetre conèixer els esdeveniments polítics dels anys 20 i 30. Va escriure La llanterna màgica. La literatura que defensava Pla partia de la realitat i, per aquest motiu, es sentia proper als escriptors realistes del XIX. Un dels llibres de Pla més destacats és El quadern gris, on fa referència als seus anys d'aprenentatge com a escriptor.

Joan Salvat-Papasseit

Escriptor autodidacte que va entrar en contacte amb els moviments avantguardistes. Va publicar poemes i aforismes en la revista L'Enemic del Poble. Va publicar Poemes en ones hertzianes, representatiu de la poesia futurista, La gesta dels estels i El poema de la rosa als llavis, que explica els diferents estadis de la relació amorosa, i Ossa menor.

Miquel de Segarra

Pertanyia a una família de l'aristocràcia barcelonina. Va abandonar els estudis per formar part del cos diplomàtic i dedicar-se al periodisme i a la literatura. Va publicar el primer llibre de poemes, La Rondalla d'esparvers i Paulina Buxareu. També va escriure llargs poemes com El comte Arnau i El poema de Nadal i novel·les com All i salobre i Vida privada. Segarra va ser un autor prolífic amb un gran domini de la llengua i una gran facilitat per a la creació literària.

Moviments Literaris

El Noucentisme

Moviment cultural i artístic sorgit a Catalunya a començaments del segle XX. El Noucentisme va representar l'aliança entre la burgesia i els intel·lectuals.

Etapes:

• 1906 a 1917: Són els anys més esplendorosos del moviment, influïts per Eugeni d'Ors (Els fruits saborosos de Josep Carner).
• 1917 a 1923: Després de la mort d'Enric Prat de la Riba, el Noucentisme va decaure. Uns conflictes socials i polítics i la vaga general del 1919 condueixen al cop d'estat del general Primo de Rivera, al mateix any en què Eugeni d'Ors abandona Catalunya.

Estètica Noucentista:

El plantejament estètic del Noucentisme és obra d'Eugeni d'Ors. D'Ors pretenia arribar a una Catalunya ideal a partir d'una sèrie de conceptes:

• Arbitrarisme: La realitat no s'expressa tal com és, sinó com es vol que sigui.
• Imperialisme: S'intervenia en els àmbits polítics per tal de modernitzar el país.
• Civilitat: Idea mitificada d'una societat sense conflictes, basada en la polis grega.
• Classicisme: Defensava una obra basada en la raó, inspirada en el món grecollatí.
• Mediterranisme: Retorn als orígens i als valors mediterranis dels antics grecs i llatins.

Literatura Noucentista:

La novel·la i el teatre eren els gèneres més destacats perquè eren els més propers a la realitat. Pel que fa a l'assaig, l'autor de referència era Eugeni d'Ors amb El Glosari. En poesia, destaca Josep Carner.

Les Avantguardes

Conjunt de moviments artístics que van sorgir a Europa durant el primer terç del segle XX.

• Cubisme: Moviment pictòric a París. L'obra més representativa és Calligrames de Guillaume Apollinaire.
• Futurisme: Fundat per F.T. Marinetti, exaltava la guerra i el dinamisme.
• Surrealisme: Fundat per André Breton a París a partir de les influències de Freud.

Recursos Estilístics

Sinonímia:

Quan dues paraules tenen un significat equivalent. Sinònims perfectes (portar, dur) i sinònims parcials (acompanyat, guiat), sinònims geogràfics (noi, xic).

Antonímia:

Dues paraules que tenen un sentit contrari en un mateix context. Antònims perfectes (blanc, negre). Antònims segons el context (tou, sec), antònims gramaticals (normal, anormal).

Polisemia:

Fenomen semàntic pel qual un mot adopta més d'un significat. Motius per a nous significats: sentit figurat, extensió d'ús, canvi d'aplicació i influència d'altres llengües.

Homonímia:

Fenomen semàntic pel qual dos o més mots diferents s'escriuen de la mateixa manera.

• Homògrafs (deu, Déu)
• Homòfons (massa, maça)