Anàlisi i Descripció dels Poemes de Joan Alcover: Temes i Mètrica

La Balanguera: Visió de Pàtria i Vida Quotidiana

La Balanguera és una visió de la pàtria lligada a la vida quotidiana dels individus del poble. La Parca, que treu el fil de la nostra vida, guaita les ombres de l'ahir i de la nova primavera, veu com devallen a les fosses els que ara viuen il·lusions, de tradicions i d'esperances. És l'Himne de Mallorca.

La Serra: Símbols Paisatgístics de Tramuntana

La Serra de Tramuntana. Utilitza la visió dels elements paisatgístics com a símbols.

L'Ermità Qui Capta: El Poeta Viatger i la Cerca Humana

El jo poètic és un ermità. S'identifica pels primers versos que diuen:

Hoste só de l'altura; és mon ofici de casa en casa demanar almoina.

L'ermità, un viatger humil i solitari, no viu tancat en la *torre d'ivori* dedicat a l'art per l'art, sinó que cerca el batec humà, donant primacia al sentiment front a la raó. La mètrica és lliure.

Cançó dels Pins: Símbol de Llibertat

Els pins representen la llibertat i saluden els navegants.

El Voltor de Miramar: Sultan i Héroe, Temps Perdut

Els voltors es diuen Sultan i Héroe. El poema dona primacia al fet que està parlant de la seva vida ordinària. Suggereix que el poeta ha tardat massa a alliberar-se, i ara ja se li ha passat el moment.

La Sirena: Amor Impossible i Dones d'Aigua

Un pescador es tira a l'aigua i hi troba una sirena. Ella se n'enamora d'ell, sent l'amor com una humana, però s'entristeix perquè no poden tenir relacions. Aquesta història de les *dones d'aigua* és una que l'autor escoltà de la seva mare i la seva àvia.

Notes de Deià: El Pas del Temps i la Mort

Són pseudosonets de versos pentasíl·labs amb rima ABBA, ABBA, CCD, CCD. L'aigua en cadascuna de les notes apareix en moviment, simbolitzant que, igual que ella desemboca al mar, els personatges anònims corren cap a la mort. El temps passa, igual que el sol que es pon i el torrent que desemboca al mar. La presència del poeta es troba als darrers versos de la nota III.

El Rei: Idealització d'Alfons XIII

El rei és un personatge idealitzat pels dos porquerols. Es refereix a Alfons XIII.

Ave Maria: Sonet amb Versos Alexandrins

Sonet amb versos alexandrins (12 síl·labes) i rima assonant (ABBA).

Miramar: Referència a Blanquerna

Sonet de versos de 8 síl·labes amb rima ABAB. L'obra fa referència a Blanquerna, personatge lul·lià que era cavaller cristià.

Anacreòntica: Elogi als Plaers Quotidians

Igual que Anacreont que canta al vi i a l'amor, Alcover canta als plaers quotidians enmig de la natura.

Maternitat: Personificació de la Natura

Utilitza una font i un núvol com a personatges, donant vida a la pròpia naturalesa (Personificació).

Salutació: Fraternitat entre Catalunya i Mallorca

Expressa el desig de fraternitat entre Catalunya i Mallorca. Les dues muntanyes es saluden com a dues germanes des de la llunyania.

El Vianant: La Ruptura de l'Harmonia Paisatgística

La sacrílega mà de l'home que romp l'harmonia del paisatge.

Les Campanes: Record dels Difunts per Tots Sants

El poema presenta 7 estrofes de 4 versos de 8 síl·labes cadascuna amb rima assonant (ABAB). En el dia de Tots Sants, els cloquers (campanar) sonen recordant els éssers estimats que ja no hi són.

La Relíquia: Nostàlgia i el Tòpic Ubi Sunt

La nostàlgia d'un home que plora davant una font eixuta del seu passat. El tema es relaciona amb l'interrogant ubi sunt (on és el paradís perdut?). Els vestigis que apareixen són: la fauna mutilada, el brollador eixut, el jardí desolat i la corda de l'engronsadora. Aquesta etapa és vista com el moment on va ser realment feliç.

Enyorança: La Paternitat com a Sentit de Viure

En aquest poema el poeta fa referència als fills en les dues primeres estrofes. Ésser pare va significar viure, i ara sent tristesa, però afirma que va tenir la sort de tenir-los, i això no ho canviaria mai.

Desolació: L'Arbre com a Símbol de Permanència

L'arbre com a símbol de la permanència enmig de la devastació. L'arbre és el jo poètic que recorda els morts. Expressa la tristesa davant la mort dels éssers estimats.

Record de Sóller: Innocència, Despertar i Homenatge a Carner

La noia s'aixeca la faldilla per llevar-se l'espina de figuera de moro i, sense adonar-se'n, el noi observa la seva nuesa i de cop se sent més home. A la darrera estrofa es dirigeix a Josep Carner, a qui va dirigit tot el poema. Li demana que teixeixi aquest record d'infantesa, ell que té tanta cura que pot agafar libèl·lules sense que es perdi cap àtom. Això fa referència a la seva manera de fer poesia, amb molta cura.