Classificació i morfologia dels bolets, llevats i floridures

Resumen

El document explica com es classifiquen els bolets segons els basidis i presenta les principals espècies d'homobasidiomicets i heterobasidiomicets. També descriu la morfologia dels llevats, les floridures i els bolets, incloent-hi hifes, miceli, carpòfor i les parts del bolet. Finalment, resumeix la nutrició heteròtrofa dels fongs com a descomponedors.

Puntos clave

Els bolets es classifiquen segons els basidis, les cèl·lules reproductives on es formen les espores.
Els llevats es reprodueixen de manera asexual per gemmació, fissió binària o fragmentació.
Les hifes formen el miceli; el conjunt d'hifes petites s'anomena pseudomiceli.
El carpòfor és la part visible del bolet i està format per barret, capell, himeni, peu i volva.
Algunes espècies de fongs presenten dimorfisme: es desenvolupen com a llevat o com a floridura segons la temperatura.
Els fongs són heteròtrofs i descomponedors: alliberen exoenzims per descompondre la matèria orgànica.

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

Classificació dels bolets

Els bolets es classifiquen en funció dels basidis (cèl·lules reproductives on es formen les espores).

Homobasidiomicets

Hydnum (llengua de bou)
Fistulina (fetge de bou)
Cantharellus (rossinyol, camagroc)
Boletus (ceps)
Cortinarius (bolet dur)
Hygrophorus (llenega)
Macrolepiota (bolet paraigües, comestible)
Chlorophyllum (parasol)
Agaricus bisporus (xampinyó comú)

Heterobasidiomicets

Clavulina (peus de rata)
Lactarius (rovelló)
Amanita (reig bord -tòxic-, ou de reig -comestible-)

Morfologia dels llevats

Creixement: Isodiamètric (creixement uniforme per tots els costats durant la fase vegetativa).
Reproducció asexual:
- Gemmació (forma de gemma)
- Fissió binària
- Fragmentació
Hifes: Filaments que formen una xarxa. El conjunt d'hifes petites s'anomena pseudomiceli, mentre que les hifes grans formen micelis.

Morfologia de les floridures

Les hifes formen el miceli i s'agrupen en colònies.
Dimorfisme: Algunes espècies es desenvolupen com a llevat (temperatures inadequades) o com a floridura (temperatures òptimes).
Micorrizes: Fongs que estableixen una simbiosi amb les arrels dels arbres, intercanviant nutrients.
Les floridures solen créixer a temperatures més altes per formar colònies.

Morfologia dels bolets

Estan formats per hifes que creixen molt més que en les floridures i els llevats.

Carpòfor: Part visible del bolet.
Creixement: El bolet comença com un primordi fins que es trenca i es desenvolupa el carpòfor.
Parts del bolet:
- Barret: Part superior.
- Capell: Capa que recobreix el barret.
- Himeni: Part que conté les espores (basidis).
- Ascs: Estructures amb espores situades sobre el capell o altres zones.
- Peu: Tronc del bolet (no tots en tenen, com les tòfones).
- Volva: Pell que protegeix el bolet en la seva fase inicial (ou) i que pot formar l'anell.

Nutrició i metabolisme dels fongs

Els fongs són organismes heteròtrofs i actuen com a descomponedors:

Exoenzims: Alliberen enzims a l'exterior per descompondre la matèria orgànica en nutrients més senzills.

Preguntas frecuentes

Com es classifiquen els bolets?

Es classifiquen segons els basidis, les cèl·lules reproductives on es formen les espores. Es distingeixen els homobasidiomicets i els heterobasidiomicets.

Quina és la diferència entre miceli i pseudomiceli?

Les hifes formen el miceli. El conjunt d'hifes petites s'anomena pseudomiceli, mentre que les hifes grans formen micelis.

Què és la volva d'un bolet?

La volva és la pell que protegeix el bolet en la seva fase inicial, quan encara és un ou, i que pot formar l'anell.