Constitucions espanyoles de 1931 i 1978: característiques i comparativa

La Constitució del 1931: Caràcter i Debats

Les Corts Constituents van inaugurar les sessions el 14 de juliol del 1931. Tant en els treballs de la comissió encarregada d'elaborar l'avantprojecte com en els debats parlamentaris es va veure ben clar que la nova Constitució difícilment podria ser un text de consens; més aviat respondria als criteris de la majoria parlamentària, formada per socialistes i republicans d'esquerra.

Principis i Definició de l'Estat (1931)

La Constitució tenia un caràcter democràtic i progressista:

• Espanya hi va ser definida com una República de treballadors de totes les classes socials.
• El seu caire idealista i pacifista es reflectia en la renúncia a la guerra com a instrument de les relacions internacionals.
• L'Estat es configurava d'una manera integral, però s'acceptava la possibilitat de constituir governs autònoms en algunes regions.

Estructura de Poders i Drets

També establia el principi de la sobirania popular, la forma de govern republicana, unes Corts de caire unicameral i una divisió de poders molt accentuada.

• El poder legislatiu residia en el Parlament, amb un predomini clar sobre el Govern i el cap de l'Estat.
• El president de la República, amb poques atribucions, havia d'exercir el mandat durant sis anys i l'havien d'escollir els diputats i un nombre idèntic de compromissaris elegits directament pels ciutadans.

Declaració de Drets i Qüestions Socials

Es reconeixia una àmplia declaració de drets i de llibertats, i s'expressava preocupació pels temes socials. S'hi garantia:

• La igualtat absoluta davant la llei, l'educació i la feina.
• La no-discriminació per raó d'origen, sexe o riquesa.
• L'educació primària obligatòria i gratuïta.
• La facultat del govern per expropiar béns d'utilitat social.
• El treball es definia com una obligació social.
• S'establia el vot a partir de 23 anys i, per primera vegada, es concedia el vot a les dones.

Laïcitat i Separació Església-Estat

Finalment, s'afirmava la laïcitat de l'Estat (separació Església-Estat) i es reconeixia el matrimoni civil i el divorci.

La Constitució del 1978: Consens i Vigència

La Constitució del 1978 va començar la política de consens i va ser el resultat d'un acord entre les diverses forces polítiques. Per redactar-la es va elegir una ponència formada per diputats de tots els partits que tenien representació a les Corts, tret de la minoria basca, que hi va renunciar.

La Constitució va adquirir un caire progressista, tot i que presentava una certa ambigüitat, producte del consens, que permetia que el posterior desenvolupament legislatiu fos acceptat tant per l'esquerra com per la dreta. Una vegada aprovat per les dues cambres, el text constitucional va ser sotmès a referèndum el 6 de desembre del 1978. Una àmplia majoria favorable va donar validesa a una Constitució que continua vigent fins a l'actualitat.

Definició de l'Estat i Drets Fonamentals (1978)

La Constitució defineix Espanya com un "Estat social i democràtic de dret", organitzat com una monarquia parlamentària en què la Corona té una funció representativa i les forces armades estan sotmeses al poder civil.

Regula la separació dels poders i instaura el Tribunal Constitucional com a instància suprema.

També desenvolupa una àmplia declaració de drets fonamentals i de llibertats civils i polítiques:

• Estableix la no-discriminació per raons de naixement, sexe, raça i religió.
• Fixa el dret a vot a partir dels divuit anys.

Organització Territorial i Descentralització

La Constitució va instaurar un sistema polític i administratiu descentralitzat amb la creació de comunitats autònomes a tot el territori espanyol. Totes les comunitats es van regular mitjançant estatuts que inclouen els òrgans legislatius, elegits per sufragi universal (parlaments), els executius (governs) i la fixació de les competències.

Procediments d'Accés a l'Autonomia

Es van establir dos procediments per arribar a l'autonomia:

1. Procediment ràpid i complet (Article 151): Al qual podien accedir les nacionalitats històriques (Catalunya, Galícia i el País Basc) i que s'havia de ratificar mitjançant un referèndum.
2. Procediment més lent (Article 143).

Reformes Legals Posteriors

L'aprovació de la Constitució va implicar també una profunda reforma del Codi Penal i del Codi de Justícia Militar, així com la desaparició de la legislació franquista més explícitament antidemocràtica.