Guerra Civil espanyola: fases del conflicte i desenllaç

Les primeres fases de la guerra (18 de juliol - desembre de 1936)

Els primers dies de la guerra, el primer objectiu militar dels insurrectes, d'acord amb els seus plans, era Madrid. El general Mola hi va enviar columnes des de Pamplona. Mentre tant, l'exèrcit d'Àfrica havia aconseguit passar l'estret de Gibraltar amb l'ajuda de l'aviació de Mussolini. Un cop a la península, Franco va entrar a Còrdova i a Granada i des de Sevilla es va dirigir a Madrid per Extremadura, que va ocupar malgrat la ferotge defensa dels republicans a Badajoz. Però quan va arribar a les rodalies de Madrid, l'eficaç defensa de la capital el va aturar. No obstant això, el govern republicà es va traslladar a València per motius de seguretat. Pel setembre, el general Mola va ocupar Iruñea i Sant Sebastià. Les milícies catalanes que es dirigien al front d'Aragó van ocupar algunes poblacions, però van ser frenades a Osca i Saragossa. La desorganització i la manca de preparació d'aquestes columnes expliquen en part la seva feblesa.

La segona fase: de la batalla del Jarama a la batalla de l'Ebre (gener de 1937 - novembre de 1938)

Durant la segona fase de la guerra, les tropes insurrectes van intentar la conquesta de Madrid però no ho van aconseguir. Davant la impossibilitat d'ocupar la capital, Franco va decidir la conquesta de Màlaga i la liquidació del front del Nord. Màlaga i altres ciutats andaluses van caure ràpidament (gener-febrer de 1937), però l'ocupació del nord (juny-octubre de 1937) va ser molt més difícil a causa de la resistència obrera i popular, especialment a Bilbao i a Astúries. Durant el desembre de 1937, les tropes republicanes van llançar una ofensiva contra Terol, ciutat que van ocupar el 8 de gener de 1938, però les tropes franquistes van tornar a recuperar aquesta ciutat.

Poc abans, el 31 d'octubre, el govern de la República es va traslladar de València a Barcelona. Pel març, l'exèrcit de Franco va iniciar una ofensiva contra el front d'Aragó, situat entre els Pirineus i l'Ebre. El 3 d'abril, Franco va ocupar Lleida i el 5 d'abril va eliminar l'estatut d'autonomia de Catalunya. El 15 d'abril, les tropes insurrectes van arribar a Vinaròs pel marge dret de l'Ebre, dividint la zona republicana. L'exèrcit republicà, reorganitzat pel general Vicente Rojo i amb l'armament millorat, va preparar una ofensiva a la zona de l'Ebre per tornar a unir el territori republicà. Les victòries inicials de l'exèrcit republicà a l'altra banda de l'Ebre van acabar el 15 de novembre de 1938, caracteritzant-se per la violència dels combats i l'elevat nombre de baixes en ambdós bàndols (uns 50.000 morts per bàndol).

L'última fase: de l'ocupació de Catalunya a la rendició final (desembre de 1938 - 1 d'abril de 1939)

El 23 de novembre de 1938, Franco va donar l'ordre d'iniciar l'ofensiva final contra Catalunya. L'exèrcit de Franco va anar ocupant tot Catalunya. El 15 de gener de 1939 va entrar a Tarragona, el 26 a Barcelona i el 4 de febrer a Girona. El govern republicà, basc i català van passar la frontera francesa amb milers de persones que fugien el 9 de febrer. El 28 de gener de 1939, Manuel Azaña va dimitir com a president de la República, i no va ser substituït per ningú. No obstant això, Juan Negrín, cap del govern, va tornar a València amb avió per dirigir la resistència de la zona republicana, però ja no hi havia res a fer, en part pel cop d'estat del coronel Segismundo Casado, cap de defensa de Madrid, que pretenia una pau negociada. Franco no va acceptar res més que la rendició sense condicions. El 28 de març, les tropes franquistes van ocupar Madrid. Les altres ciutats de la zona republicana es van lliurar sense resistència.