Guerra Civil Espanyola: cop militar de 1936, bàndols i Fets de Maig de 1937

Es tracta d'una font PRIMÀRIA/SECUNDÀRIA, ja que CORRESPON/NO CORRESPON a la data dels fets. És una font en forma de UNA IMATGE (fotografia, dibuix… /MAPA/ETC. de caràcter POLÍTIC/ SOCIAL/ ETC. extret del LLIBRE/MANUAL/OBRA/DIARI/ETC. … creat per …, l’any … a … . On es representen les ciutats i províncies on va triomfar i on no va triomfar la revolta militar. Es troba situat al període de la Guerra Civil Espanyola de l’any 1936 al 1939, més concretament el 20 de juliol de 1936, a l’inici d’aquest període. Període en què el conflicte entre els partidaris de les reformes i els seus opositors va esclatar el 1936, originant una guerra civil que va durar tres anys i que va finalitzar amb l’establiment d’una dictadura militar.

El Cop d'Estat Militar de 1936

Al començament de la Guerra Civil Espanyola, els que s'oposaven a la República tenien un pla per realitzar un cop d'estat militar. Aquest cop tenia com a objectiu prendre el control del govern, declarar l'estat de guerra i eliminar qualsevol oposició. Tot i això, aquest cop militar no va tenir èxit i va donar lloc a una guerra civil que va dividir el país en dues faccions.

L'Inici de l'Alçament Nacional

El 17 de juliol es va iniciar el pronunciament anomenat Alzamiento Nacional a la ciutat de Melilla. El dia següent, el general Franco va arribar al Marroc des de les Canàries i va assumir el comandament de l'Exèrcit d'Àfrica, que era el més ben preparat i armat de tota la República. El govern de la República va trigar a respondre a aquesta insurrecció. Malgrat els avisos, ni el president Azaña ni el cap de govern Casares Quiroga van prendre accions el 17 i 18 de juliol, perdent temps vital per a la defensa de la República. Després de la renúncia de Casares Quiroga, Azaña va designar José Giral com a nou cap de govern. La primera mesura presa el 19 de juliol va ser autoritzar el lliurament d'armes als grups contraris al cop, com anarquistes, republicans, socialistes i comunistes. Aquests grups, juntament amb una part de l'exèrcit lleial a la República i la Guàrdia d'Assalt, van resistir amb força, especialment a Madrid i Barcelona, evitant l'èxit del cop militar.

Fracàs del Cop i Divisió del País

El pronunciament a favor del cop va tenir èxit en algunes regions com Castella i Lleó, Navarra, Galícia, les Balears, les Canàries i algunes ciutats d'Andalusia. Però va fracassar a altres regions com Catalunya, València, Múrcia, la franja cantàbrica, Castella-La Manxa, Extremadura i gran part d'Andalusia. Especialment a Madrid i Barcelona, el pronunciament va fracassar rotundament.

Els Bàndols de la Guerra Civil

Després que el cop militar fracassés en prendre completament el control, Espanya es va dividir en dos bàndols que van donar lloc a una guerra civil:

Els Insurrectes ("Nacionals")

Els insurrectes, coneguts com a "nacionals", estaven formats per:

• Militars
• Conservadors
• Monàrquics de dretes
• Grups catòlics
• Falangistes
• Tradicionalistes

Inspirats pel feixisme, defensaven la unitat d'Espanya i el catolicisme.

Els Lleials a la República ("Rojos")

Els lleials a la República, coneguts com a "rojos" per la dreta, estaven constituïts principalment per:

• Obrers
• Empleats
• Petita burgesia
• Pagesos sense terres
• Classes mitjanes republicanes
• Intel·lectuals i artistes

Representaven una àmplia gamma d'interessos, des de reformistes fins a revolucionaris, i defensaven la legitimitat republicana i els ideals del Front Popular.

Els Fets de Maig de 1937 a Barcelona

Els Fets de Maig del 1937 van ser un punt d'inflexió per al govern de Largo Caballero i la dinàmica del bàndol republicà. A Barcelona, el 3 de maig, es va desencadenar una confrontació violenta quan les forces de la Generalitat van intentar desallotjar els anarquistes que havien ocupat l'edifici de la Telefònica per prendre el control de les comunicacions. Aquest conflicte va enfrontar militants de diferents grups, com la CNT i el POUM, amb ERC, UGT i PSUC que donaven suport a la Generalitat. Va causar més de 200 morts, la derrota dels anarquistes radicals i una profunda crisi de govern.

Crisi i Intervenció del Govern Central

A més, aquesta crisi va ser utilitzada pel govern republicà com a pretext per intervenir a Catalunya amb 5000 guàrdies d'assalt per posar fi a la situació. Aquest episodi també va posar de manifest les tensions entre el govern central i l'autonòmic a causa de les discrepàncies sobre el poder de la Generalitat en governar, dirigir la guerra i controlar els sectors polítics i sindicals més radicals.