Transició a Catalunya (1975-1982): restauració de la Generalitat i Estatut del 1979

La Transició a Catalunya (1975-1982)

1. Definició

Període de canvi d'un règim polític dictatorial a una monarquia parlamentària. L'objectiu era aconseguir la restauració de la monarquia.

2. El procés de recuperació de l'autonomia

A Catalunya, la defensa de la democràcia té un ampli suport de mobilització popular i la implicació de diverses organitzacions.

Des del 1971 existeix l'Assemblea de Catalunya (forces molt diverses amb objectius comuns): llibertats democràtiques, amnistia, restabliment de les institucions i l'Estatut del 1932.

El 23 de desembre de 1975 es constitueix el Consell de Forces Polítiques de Catalunya. L'Assemblea serà la que conservi el poder de convocatòria popular, com es demostra amb les manifestacions del 1976, i qui obté de la Platajunta el reconeixement.

El govern d'Arias Navarro és incapaç d'oferir cap solució a les demandes catalanes i Adolfo Suárez opta per una reforma política per tal de canalitzar-les.

El projecte de reforma política de Suárez no satisfà l'oposició democràtica catalana, que propugna l'abstenció. Partits per la legalització, el més important: Esquerra Republicana.

2.1. Les eleccions del 1977

Resultats: PSC-PSOE > PSUC > Pacte Democràtic > UDC > UDC-IDCC > Esquerra de Catalunya > AP. Els resultats són diferents de la resta d'Espanya.

A Catalunya, els partits favorables a la restauració de l'Estatut obtenen més del 75% dels vots.

2.2. La restauració de la Generalitat

Les forces polítiques catalanes, reunides en una Assemblea de Parlamentaris, reivindiquen el restabliment de la Generalitat i l'Estatut.

Van anar a França per entrevistar-se amb Josep Tarradellas, president de la Generalitat republicana a l'exili, per parlar del seu retorn a Catalunya.

Suárez es veu obligat a negociar, convida Tarradellas a Madrid per negociar directament el seu retorn i la possibilitat de restaurar la Generalitat. Això li permet desactivar les peticions de l'esquerra i els partits catalans i ajornar la restauració de l'autonomia. A canvi, nomena Tarradellas president de la Generalitat, un acte més simbòlic que real, ja que la Generalitat provisional no disposa de competències.

Durant el procés de negociació es produeix la Diada de l'Onze de Setembre de 1977. Tarradellas torna com a president el 23 d'octubre de 1977 i forma un consell executiu unitari amb membres dels diferents partits. Una conseqüència serà la dissolució dels organismes unitaris catalans.

2.3. L'Estatut del 1979

Aprovat l'Estatut de Sau el desembre de 1978, el 1980 entra en vigor l'Estatut d'Autonomia. Característiques de l'Estatut del 1979:

La creació de la Generalitat formada per:

• Un Parlament. Competències del Parlament:
  • L'elaboració de les lleis.
  • L'aprovació dels pressupostos de la Generalitat.
• El president de la Generalitat. Representa la Generalitat, nomena i presideix el Consell Executiu o Govern.
• El Consell Executiu o Govern. Té les funcions de dirigir l'Administració, proposar lleis, elaborar i aplicar el pressupost, dirigir l'acció política del govern.

Altres òrgans de la Generalitat: Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Síndic de Greuges, Sindicatura de Comptes. Tenen uns àmbits d'actuació o competències:

• Exclusives: estableixen un àmbit en què només pot legislar el Parlament i la seva legislació preval sobre la de l'Estat.
• Compartides: es legisla a partir de les lleis generals de les Corts espanyoles.

3. Les eleccions democràtiques a l'inici de l'autogovern

3.1. Les eleccions legislatives i municipals del 1979

Faciliten una clarificació del mapa polític en fusionar-se diferents partits. Els resultats legislatius no modifiquen la correlació de forces. Les eleccions municipals del 3 d'abril del 1979 donen la majoria a socialistes i comunistes a les grans ciutats. Apareix un dualisme.

3.2. Les eleccions al Parlament de Catalunya del 1980

Resultats: CiU > PSC-PSOE > PSUC > CC-UCD > ERC > PSA

Els resultats electorals autonòmics donen el primer lloc a CiU i el segon als socialistes.

A Catalunya es produirà un bipartidisme entre PSC-PSOE i CiU. L'UCD es desintegrarà.

El PSUC patirà una divisió interna que l'afeblirà i esdevindrà un partit minoritari que es refundarà amb el nom d'Iniciativa per Catalunya.

ERC tindrà una posició marginal. El Parlament escull Jordi Pujol com a president de la Generalitat.

Funció del govern: desplegar l'autonomia i la construcció d'una administració pròpia. Principals àrees de gestió: salut, educació, cultura, etc. Durant aquest mandat es produeix el cop d'estat del 23-F.

L'arribada dels socialistes al govern espanyol a partir del 1982 no suposa una millora de les relacions entre governs.

Dins del desplegament autonòmic, el 1983 es posen en funcionament mitjans de comunicació, es crea una policia pròpia, etc.