Conflictes bèl·lics del segle XX: Segona Guerra Mundial, Corea, Vietnam i Balcans

La Segona Guerra Mundial (1939-1945)

Context

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte global que va tenir lloc entre 1939 i 1945. Va enfrontar les Potències de l'Eix (Alemanya, Itàlia, Japó) contra els Aliats (França, Regne Unit, Estats Units, la Unió Soviètica, Xina). El conflicte va ser conseqüència de problemes no resolts de la Primera Guerra Mundial, incloent-hi la frustració pel Tractat de Versalles i la inestabilitat a la República de Weimar. Hitler va ascendir al poder promocionant el nacionalisme alemany i la ideologia nazi. Aprofitant la manca de decisió de les potències europees, va ocupar Renània el 1936. Mussolini també es va aliar amb Hitler i el 1937 es va establir el Pacte Tripartit entre Itàlia, Japó i Alemanya.

Època d'Entreguerres: Una Pau Fictícia (Causes)

• Diferències econòmiques, polítiques i socials creades pels tractats i acords de pau de la Primera Guerra Mundial, com la "Victòria Mutilada" per a Itàlia, i el Tractat de Versalles per a Alemanya.
• La crisi econòmica derivada de la Primera Guerra Mundial, agreujada pel crac del 29, va augmentar les tensions socials i va minvar la confiança en els governs democràtics, incapaços de resoldre els problemes i d'aturar el moviment obrer, augmentant la por a una revolució comunista.
• Desenvolupament dels imperialismes, amb Alemanya, Itàlia i Japó reivindicant territoris per obtenir nous mercats i matèries primeres, així com per orgull patriòtic, definint una política exterior molt agressiva. Aquests tres països van sortir de la Societat de Nacions i la van desafiar amb la seva actitud agressiva.
• En aquests moments, les relacions entre Itàlia i Alemanya es van estrènyer, participant junts en la Guerra Civil Espanyola i establint acords com l'eix Roma-Berlín i el Pacte Anti-Komintern contra la Unió Soviètica, amb la participació d'altres països com Hongria, Finlàndia o Espanya.

Camí Cap a la Guerra (Els Anys 30)

Alemanya, fortificada després d'aquesta política d'aliances, va iniciar el seu procés d'expansió. Europa, pensant que així evitava una guerra, acceptava les exigències alemanyes, practicant una política d'apaivagament (davant de l'agressivitat de l'Eix, Regne Unit i França optaven per una política passiva per tal d'evitar el conflicte. Fruit d'aquesta política va ser la decisió d'aquests països de no participar en la Guerra Civil Espanyola i, per tant, de negar ajuda al govern republicà, mentre que els nacionals rebien suport d'Itàlia i Alemanya).

Així, Alemanya va continuar amb el seu imperialisme: el 1938 envaeix Àustria (març) (suposa la unió d'Alemanya i Àustria: Anschluss, celebració d'un referèndum sobre l'annexió amb resultat favorable) i posteriorment els Sudets de Txecoslovàquia, els quals volia annexionar-se perquè hi havia població alemanya. En conseqüència, el setembre de 1938 es dona la Conferència a Berlín (Chamberlain del Regne Unit, Daladier de França, Hitler, Mussolini), per tractar la qüestió txecoslovaca i s'aprova aquesta ocupació per part d'Alemanya.

Hitler volia una aprovació formal dels seus plans per envair els Sudets (cosa que anava a fer de qualsevol manera). A la conferència, Hitler va obtenir sense problema la concessió dels Sudets i al març del 1939 ja ocupava tot el territori, ignorant el Pacte. Mentrestant, Txecoslovàquia ni havia estat convidada a la Conferència. El març del 39 tenia ocupada tota Txecoslovàquia. Hitler va establir un protectorat a Bohèmia i Moràvia i va donar una independència tutelada a Eslovàquia. Regne Unit i França no van posar obstacles a la Conferència, pensant que així Hitler estaria content, però el dictador tenia un altre territori en ment: Polònia. Però Polònia havia signat un Tractat de defensa amb França i a l'agost de 1939 un Pacte d'assistència amb Regne Unit, pel qual aquesta la reconeix independent.

Què fa Alemanya? Pla Fall Weiss (pla blanc, per a l'ocupació de Polònia).

Agost del 39, Tractat de No Agressió amb l'URSS, que garantia la seva neutralitat en cas de conflicte amb els països occidentals. Incloïa una clàusula secreta: els dos països es repartien Polònia, i l'URSS obtindria Finlàndia i els estats Bàltics. Ara Hitler ja pot començar la invasió de Polònia (1 setembre de 1939). Va exigir a Polònia el corredor del Danzig, i com que aquesta es va negar, la va envair. Dos dies després, el 3 de setembre de 1939, França i Regne Unit declaren la guerra a Alemanya.

Inici i Desenvolupament

El 17 de setembre, tropes soviètiques van entrar per la part oriental de Polònia, així el país va quedar dividit entre Alemanya i l'URSS. Ja a finals del 1939 van signar un nou pacte pel qual Alemanya es quedava tota la part de l'oest del riu Bug i els soviètics obtenien Lituània per la seva influència. El corredor Danzig.

Setembre 1939: 1 de setembre: comença la Segona Guerra Mundial amb la invasió alemanya de Polònia, 3 de setembre: França i Regne Unit declaren la guerra a Alemanya com a resposta a la invasió de Polònia, 17 de setembre: les forces soviètiques envaeixen Polònia des de l'est com a part de l'acord Molotov-Ribbentrop entre Alemanya i la Unió Soviètica.

Hivern 1939 - 1940: es desenvolupa la "guerra de les trinxeres" a la frontera occidental d'Europa.

1940: 9 d'abril: Alemanya inicia l'operació amb la invasió de Noruega i Dinamarca, 10 de maig: Alemanya inicia l'atac a França, Bèlgica i els Països Baixos amb l'operació Fall Gelb, 22 de juny: França signa l'armistici amb Alemanya, dividint el país en una zona ocupada i una zona de govern col·laboracionista.

Estiu i Tardor 1940: Batalla d'Anglaterra amb els britànics resistint els atacs aeris alemanys.

1941: al juny Alemanya inicia l'operació Barba-rossa envaint l'URSS, 7 de desembre: els japonesos ataquen la base naval de Pearl Harbor, portant els Estats Units a entrar a la guerra.

1942: les forces aliades guanyen terreny contra les forces de l'Eix.

Agost 1942 - Febrer 1943: punt d'inflexió en la guerra de l'est, Batalla de Stalingrad (front oriental).

1943: les forces aliades comencen a guanyar terreny.

1944: 6 de juny: s'inicia el desembarcament de Normandia, una operació conjunta entre forces aliades per aconseguir una posició a Europa Occidental, juliol: les forces aliades avancen per Europa occidental, mentre l'exèrcit roig avança des de l'est.

1945: 8 de maig: Alemanya capitula marcant la fi de la guerra a Europa (Dia de la Victòria a Europa), agost: després de la lluita a les illes del Pacífic els Estats Units llancen bombes atòmiques sobre Hiroshima (6-08), i Nagasaki (9-08), 2 de setembre: El Japó finalment es rendeix marcant el final de la Segona Guerra Mundial.

Característiques de la Guerra

La Segona Guerra Mundial va implicar l'apropiació de més territori i pèrdues humanes majors que durant la Primera Guerra Mundial. Va ser una guerra total, amb la participació de tots els països i fronts (europeus, asiàtics i africans).

En el camp militar, va ser la primera guerra organitzada científicament, amb la ciència, la tecnologia, i l'economia al servei de la guerra. Destaca l'estratègia militar de la guerra llampec (Blitzkrieg), que consistia en atacs sorpresa molt ràpids. També va implicar la participació de la dona en la indústria d'armament i al front, com a exemple tenim l'URSS. La població es va dividir en col·laboracionistes i moviments de resistència, així com una guerra psicològica i l'ús d'espionatge.

Políticament, va representar la lluita entre democràcia i feixisme. Econòmicament, l'estat va intervenir en l'economia per posar-la al servei de la guerra, i es van utilitzar tàctiques com la guerra econòmica i el bloqueig econòmic per minvar la capacitat productiva de l'enemic.

Conseqüències

La Segona Guerra Mundial va tenir un impacte profund en el món en molts aspectes. Aquí tens algunes de les conseqüències més destacades:

1. Pèrdua de vides humanes. Es calcula que entre 70 i 85 milions de persones van morir a causa del conflicte, incloent-hi víctimes militars i civils.
2. Destrucció material: Grans àrees urbanes van ser devastades pels bombardejos i les batalles, deixant ciutats senceres en ruïnes.
3. Desplaçament de població: Milions de persones van haver de fugir de les seves llars a causa del conflicte, ja fos per raons de seguretat, persecució o devastació.
4. Reconstrucció postbèl·lica: Després de la guerra, molts països van haver de reconstruir les seves economies i infraestructures, un procés que va durar dècades en alguns casos.
5. Divisió geopolítica: La Segona Guerra Mundial va marcar el començament de la Guerra Freda entre les superpotències emergents, els Estats Units i la Unió Soviètica, que van competir per la influència global.
6. Establiment d'organitzacions internacionals. Va sorgir l'Organització de les Nacions Unides (ONU) amb l'objectiu de prevenir futurs conflictes bèl·lics i promoure la pau i la cooperació internacional.
7. L'ascens dels Estats Units i la Unió Soviètica com a superpotències: Després de la guerra, aquestes dues nacions van emergir com els principals actors en l'escenari mundial, cada una amb la seva esfera d'influència.
8. Canvis en les fronteres i la configuració dels països: La guerra va portar a canvis significatius en les fronteres i en la configuració dels països, amb la creació de nous estats i la redefinició dels límits territorials existents.

La Guerra de Corea (1950-1953)

Causes. Després de la Segona Guerra Mundial, Corea va ser dividida en dues zones d'ocupació: Corea del Nord, recolzada per la Unió Soviètica, i Corea del Sud, recolzada pels Estats Units. Aquesta divisió política i la rivalitat entre les dues superpotències de la Guerra Freda van contribuir al clima de tensió i hostilitat a la regió.

Principi del Conflicte. Després de no poder arribar a un acord per unificar la península de Corea, el 25 de juny de l'any 1950 la República Democràtica de Corea va començar la invasió de Corea del Sud amb 2 exèrcits de 50.000 soldats cadascun, arribant a envair quasi tota la península.

Entrada dels EUA. Els EUA, davant d'aquesta situació, van decidir intervenir al conflicte el 5 de juliol, enviant tancs i soldats al poc territori restant de Corea del Sud. Després de guanyar la batalla d'Osan va començar la remuntada capitalista, la qual va arribar fins a la frontera amb la Xina.

Entrada de la Xina. Xina, la qual ja tenia plantejat que es ficaria a la guerra, va decidir fer-ho el 19 d'octubre amb una ofensiva construïda per 380.000 soldats. Així el bloc comunista va aconseguir fer retrocedir al bloc capitalista altre cop fins al paral·lel 38.

"Tractat de Pau"

Després de 2 anys on es veia que hi havia un estancament, els dos blocs van veure que no es podia tenir el control de tota la península, per això van firmar l'armistici el 27 de juliol del 1953 a l'espera d'un tractat de pau.

La Postguerra

Corea del Sud després del conflicte va firmar un tractat, un acord en el qual va ser afavorida per les polítiques capitalistes, convertint-se en una potència econòmica durant les properes dècades, mentre que Corea del Nord va mantenir una política dictatorial comunista la qual encara es manté a dia d'avui.

La Guerra de Vietnam (1959-1975)

Introducció

Vietnam del Nord (comunista, recolzat per l'URSS i la Xina) vs Vietnam del Sud (capitalista, recolzat per EUA). No es va donar una unificació per negligència del sud.

Començament

Després que Vietnam derrotés França i s'independitzés, van firmar el Tractat de Ginebra, on es decideix que Vietnam seria dividit en Nord (lliure) i Sud (estat titella francès). EUA signa aquest tractat i decideix involucrar-se en la guerra.

Escalada del Conflicte

EUA comença a enviar una gran quantitat de tropes al nord. Malgrat això, el nord aconseguia victòries contínues per les seves tàctiques de guerra de guerrilles, neutralitzant així a l'exèrcit nord-americà.

Tàctiques

Els 2 bàndols utilitzaven tàctiques despietades per abatre el seu enemic. Mentre que els vietnamites aplicaven una guerra de guerrilla amb trampes, bombes humanes i túnels subterranis, EUA utilitzava bombes i napalm per cremar tot al seu pas.

Oposició a la Guerra

A nivell internacional, es va desenvolupar un fort moviment de protesta contra la guerra, especialment a EUA, amb manifestacions i crítiques al govern.

Pau i Conseqüències

L'any 1975, amb la retirada de les tropes nord-americanes de Vietnam, aquest es va reunificar sota un règim comunista. Aquesta guerra va iniciar un moviment pacifista internacional, ens va mostrar les barbaritats que els països estan disposats a fer i va causar un enorme nombre de baixes, tant civils com militars.

Assassinat de J.F. Kennedy

Qui és?

John F. Kennedy (1917-1963), va ser un polític estatunidenc que va exercir com a president dels Estats Units (1960-1963) fins que va ser assassinat en ple exercici de les seves funcions. Com a president, Kennedy va implementar un programa de política interior conegut com a "Nova Frontera", destinat a millorar la qualitat de vida de la població i garantir els drets civils dels ciutadans estatunidencs. Durant la seva campanya presidencial va prometre erradicar la discriminació racial i establir programes de salut per a la gent gran. No obstant això, aquestes mesures van enfrontar una forta oposició dins del Congrés i l'abast de les reformes socials va ser moderat.

Abans

Aspectes claus previs a la seva mort:

• Crisi dels míssils a Cuba: va negociar amb la Unió Soviètica la retirada de míssils nuclears soviètics de Cuba, evitant així un conflicte nuclear.
• Iniciatives de drets civils: Va iniciar mesures per acabar amb la segregació en escoles i llocs públics.
• Programa espacial: Va ser un gran defensor del programa espacial dels EUA promovent la carrera per portar el primer home a la lluna.
• Discurs de Ich bin ein Berliner: Va donar un famós discurs a Berlín, on mostrava el suport als seus ciutadans, durant un gran període de tensió amb Alemanya i l'URSS.

A més, la situació econòmica durant la seva presidència va ser positiva, hi havia creixement econòmic, reducció de la taxa d'atur, inflació controlada, política fiscal i monetària, desenvolupament en programes grans com per exemple la NASA, i millores en aspectes socials com l'educació, l'atenció mèdica, la qualitat de vida.

Fet

El novembre de 1963, el seu mandat ja estava encaminat a renovar el triomf en la pròxima reelecció. Seguint el programa de la gira texana, Kennedy i la seva dona van embarcar en un avió que els va traslladar fins a Dallas. En aterrar, van agafar el cotxe cap al centre de Dallas juntament amb el governador texà i la seva dona. Tot i la previsió de pluja, es va decidir retirar la capota de vidre del cotxe. Més d'una vegada, els vehicles es van aturar perquè el president saludés a la gent. Anaven camí a Trade Mart, on se celebrava el dinar i on JFK tenia previst fer el discurs. Després de recórrer Main Street, el primer tir va impactar al coll del Kennedy. Posteriorment, va haver-hi dos tirs més que van provocar la seva mort. Els tirs també van arribar al governador Connelly, provocant ferides de gravetat, encara que acabaria sobrevivint. Les dues dones van sortir il·leses de l'atac.

Després

Després de l'assassinat de Kennedy hi va haver diferents repercussions tant a nivell nacional com internacional. Es va dur a terme una investigació en la qual Lee Harvey Oswald va ser arrestat com a principal sospitós, encara que el fet més inesperat va ser l'assassinat del sospitós per part de Jack Ruby, el qual va preferir fer justícia per ell mateix. A nivell polític, Johnson va assumir la presidència dels Estats Units i va continuar implantant moltes polítiques que ja estaven establertes abans del fet.

Cursa Espacial

Què va ser la Cursa Espacial?

La cursa espacial va ser un enfrontament tecnològic.

Sputnik 1

El 4 d'octubre de 1957, l'URSS llença amb èxit l'Sputnik 1, donant pas així al començament de la cursa espacial. A la Unió Soviètica, el llançament de l'Sputnik i el programa d'exploració espacial van ser vistos amb gran interès pel públic.

La Gossa Laika i el Ximpanzé Ham

El primer animal que es va posar en òrbita va ser la gossa Laika, que va viatjar a bord de la nau soviètica Sputnik 2 l'any 1957. El programa espacial nord-americà va enviar Ham el Ximpanzé, el primer homínid a viatjar a l'espai, l'any 1961.

Yuri Gagarin, el Primer Home a l'Espai

Yuri Gagarin va ser un astronauta soviètic que va destacar per convertir-se en el primer home a viatjar a l'espai el 12 d'abril de 1961 a bord de la nau Vostok 1.

Explorer 1

L'1 de febrer de 1958, Estats Units va aconseguir llançar el seu primer satèl·lit, l'Explorer 1. L'Sputnik 1 va ajudar a determinar la densitat de l'atmosfera superior i les dades de vol de l'Explorer 1 van portar al descobriment de James Van Allen dels cinturons de radiació terrestres.

Sondes no Tripulades

El 4 de gener de 1959, el programa Lluna soviètic va arrencar amb el llançament de la sonda Lluna, convertint-se en la primera sonda a arribar a la Lluna.

Apol·lo 11

Va ser una missió nord-americana tripulada per 3 astronautes. El 20 de juliol de 1969, va posar l'ésser humà a la Lluna. El primer en caminar per la superfície lunar va ser Neil Armstrong, seguit per Buzz Aldrin i als controls de la nau, Michael Collins.

Accident de Txernòbil

Context. L'accident nuclear de Txernòbil va ocórrer el dissabte 26 d'abril de 1986 a la central nuclear Vladímir Ilitx Lenin, situada al nord d'Ucraïna.

Antecedents. Va ser el pitjor accident nuclear de la història i es va deure a una combinació d'un mal disseny de la central i la falta d'un recinte de contenció.

Causes. El reactor RBMK, número quatre de la planta nuclear de Txernòbil, va explotar. Els responsables de la central no van seguir les mesures de seguretat, van ignorar els senyals d'alarma del reactor que es va sobreescalfar i van decidir seguir endavant malgrat els riscos. L'ajornament de la prova per al torn de nit, a causa de fallades elèctriques, va implicar que fos realitzada per personal amb menys experiència i preparació que el del torn diürn.

Fets. L'explosió es produeix a la 1:23 de la matinada després d'un conjunt d'errors durant la prova de seguretat i l'error del disseny del botó d'emergència. A l'instant de l'explosió van morir 31 persones, 2 per l'explosió i les altres 29 per les dosis letals de radiació. Quan explota el reactor es truca al departament de bombers informant-los d'un incendi al sostre de la central en comptes de la veritat, ja que ningú es creia que el nucli havia explotat de veritat. Això fa que al no ser conscients de la radiació present absorbeixin dosis letals. Dies després al voltant de 350.000 persones van haver de ser evacuades.

Conseqüències. El càncer de tiroide, leucèmia, cataractes, mutacions i depressió... són alguns dels efectes de la radiació. Com a conseqüències ambientals, la radiació es va estendre cap a l'oest d'Europa fins a França, en aquestes zones els índexs de radioactivitat van estar per sobre de nivells de radiotoxicitat durant diversos dies.

Actualment, encara hi ha un milió i mig de residus radioactius, la major part dels quals a l'aire lliure, a la zona.

La Caiguda del Mur de Berlín

Context Històric. El 1989, la Unió Soviètica va deixar d'ajudar econòmicament els països comunistes, cosa que va causar protestes i tensions a tota la regió. A Polònia, Hongria i Alemanya de l'Est hi va haver canvis polítics i socials importants, inclosa l'obertura de fronteres. El punt culminant va ser la caiguda del Mur de Berlín el 9 de novembre, quan la gent de l'Est va travessar cap a l'Oest en una atmosfera de celebració i va marcar el col·lapse del sistema comunista a Europa de l'Est.

Causes. El Mur de Berlín va caure per diverses raons importants: la Unió Soviètica estava passant per una crisi econòmica molt forta. Gastaven massa diners en armes per competir amb Occident durant la Guerra Freda, i també estaven ficats en problemes a l'Afganistan. La gent ja no confiava en els líders comunistes perquè eren corruptes i ineficients. Hi va haver moltes protestes on la gent expressava el seu descontentament i exigia més llibertat. Quan Hongria va obrir la frontera amb Àustria, molta gent va aprofitar per escapar cap a Occident. Finalment, quan van anunciar que obririen les fronteres entre Alemanya Oriental i Occidental, va ser com la gota que va fer vessar el got. La gent estava a punt per enderrocar el Mur i reunir-se amb els seus familiars de l'altra banda.

Conseqüències. La caiguda del Mur de Berlín va tenir una sèrie de conseqüències significatives tant en l'àmbit nacional com internacional: reunificació d'Alemanya: la caiguda del Mur de Berlín el 1989 va obrir camí a la reunificació alemanya, oficialitzada el 3 d'octubre de 1990, posant fi a la divisió després de la Segona Guerra Mundial.

Apartheid a Sud-àfrica

Quan? I països implicats: De 1948 fins a 1990, Sud-àfrica, EUA, Índia.

Què és? Va ser una política que va convertir-se en un sistema de segregació racial (racisme).

Objectius: Que les persones natives al mateix país visquin separades de les persones d'altra raça, és a dir, que apartin els immigrants dels nadius d'aquell país. Sobretot a les persones de color.

Com era l'Apartheid?: La població blanca tenia privilegis polítics, econòmics i socials. La resta de la població no tenia drets i llibertat. El partit Nacional de Sud-àfrica va establir diferents lleis que van separar més a blancs, negres i altres races que habiten aquest país.

Sud-àfrica L'apartheid a Sud-àfrica va ser instituït pel Partit Nacional el 1948, donant avantatges polítiques, econòmiques i socials als blancs i negant drets i llibertats a la resta de la població. L'activisme de Nelson Mandela i altres va portar a la seva alliberació i al final de l'apartheid el 1990.

Els Estats Units Després de la guerra civil, els estats del sud dels EUA van implementar lleis discriminatòries conegudes com a lleis Jim Crow. Aquestes lleis segregaven instal·lacions públiques i imposaven desigualtats econòmiques i socials als afroamericans.

Índia Sota la colonització britànica, es van implementar polítiques de discriminació racial a l'Índia, restringint els moviments i la residència dels indis. Les lleis com la Llei d'Àrees de Grup van promoure la supressió de la cultura i les tribus natives.

Nelson Mandela Líder del Congrés Nacional Africà (CNA), va lluitar contra l'apartheid i va ser empresonat durant 27 anys. Després de la seva alliberació, va encapçalar la transició cap a la democràcia a Sud-àfrica i va ser el primer president negre del país.

Conseqüències Llocs separats, el poder exclusiu de les persones de color blanc. Van exercir en el vot, prohibició de matrimoni entre races. El propòsit era mantenir el poder pels blancs.

Guerra dels Balcans (1991-2001)

Causes de la Guerra

Mort de Tito (màxim líder de Iugoslàvia), diferències ètniques i religioses que van agreujar el conflicte, molts estats tenien una nacionalitat i no volien pertànyer a Iugoslàvia, Milošević volia crear la gran Sèrbia i destruir tot allò que no fos serbi, a Kosovo els albanesos eren majoria, abundància d'armes i nacionalisme exagerat.

Desenvolupament

Guerra d'independència eslovena: Eslovènia la va guanyar molt ràpidament, ja que no hi havia molts serbis vivint allà i no hi havia molt a fer, ja que també estava molt allunyada. Guerra a Croàcia: La guerra va començar el 1991 quan Sèrbia volia controlar la part sèrbia de Croàcia, van intentar evitar la secessió de Croàcia. Finalment, Croàcia guanya el conflicte i s'independitza, aquesta guerra finalitza el 1995. Guerra de Bòsnia, en aquesta guerra van participar: bosni-croates, serbi-bosnis i bosnis musulmans, allà es van produir les pitjors matances humanes de la guerra amb 3 bàndols, fins que els musulmans i els croates van acordar anar per Sèrbia degut a l'OTAN. Aquest conflicte també acaba el 1995 i es proclama la república de Bòsnia i Hercegovina. Guerra de Kosovo: Kosovo (de majoria albanesa) es va voler esdevenir un estat. Però els serbis es van oposar fins al punt d'arribar a una guerra. Finalment, els serbis van perdre aquesta guerra, ja que l'OTAN donava suport a la UÇK albanesa, llavors l'OTAN va bombardejar Belgrad el 1999. Finalment, els serbis es van rendir el 2001 i més tard Montenegro (aliat de Sèrbia s'independitza de manera pacífica igual que Macedònia al principi del conflicte).

Conseqüències. Desintegració de Iugoslàvia en diversos estats independents, èxode massiu de població i refugiats (emigració), conflictes ètnics (societat vs política), crisi econòmica i paralització de la infraestructura, càrrega psicològica duradora en la població, intervenció internacional significativa, inclosa l'OTAN, canvis geopolítics a la regió i a Europa (afectant relacions entre els estats).

Atemptat a les Torres Bessones

Per què va haver-hi aquest atemptat?

Al-Qaeda volia atacar els Estats Units principalment a causa del seu desacord amb la política exterior nord-americana a l'Orient Mitjà i altres regions. Consideraven

que els Estats Units intervenien en assumptes de països musulmans, com tenir bases militars en llocs com l'Aràbia Saudita, i recolzar règims que no eren vistos com a legítims per grups extremistes islàmics. A més, Al-Qaeda estava en contra de la influència cultural i política nord-americana al món musulmà. L'atac a les Torres Bessones va ser la seva forma de protestar i causar danys significatius als Estats Units per fer sentir les seves queixes i demostrar la seva capacitat per actuar.

DIA DE L’ATEMPTAT

L'11 de setembre de 2001, els atacants van segrestar quatre avions comercials. Dos d'aquests avions, el vol 11 d'American Airlines i el vol 175 de United Airlines, van ser dirigits cap a les Torres Bessones del World Trade Center a Nova York. El primer avió va impactar la Torre Nord a les 8:46 a.m., seguit pel segon avió, que va impactar la Torre Sud a les 9:03 a.m. La intensitat de l'impacte i l'incendi subseqü ent van causar el col·lapse de les dues torres en poques hores. Un altre avió va xocar contra el Pentàgon, i l'últim es va estavellar a Pensilvània després d'un intent dels passatgers per recuperar el control. 

CONSEQÜÈNCIES

Pèrdua de vides humanes: Mort 2.977 persones: treballadors, passatgers segrestats i socorristes.

Danys materials i econòmics: Les Torres Bessones i els edificis circumdants van patir danys catastròfics, el que va resultar en una pèrdua massiva d'infraestructura i propietat.

Interrupcions significatives en els mercats financers i en l'economia global: Suspensió temporal del comerç d’accions, per avaluar la situació i permetre que els inversors absorbissin la notícia. Quan es van reobrir, hi va haver una allau de vendes d'accions que provocà una caiguda dels preus.

Repercussions polítiques i militars: Per part dels Estats Units, com a resposta van atacar Afganistan en 2001.

Canvis en les polítiques de seguretat i antiterrorisme: Els Estats Units i altres països van implementar mesures més estrictes de seguretat i antiterrorisme en resposta a l'atac. Creació del Departament de Seguretat Nacional dels Estats Units i l'aprovació de lleis com l'USA PATRIOT Act. 

Augment de la islamofòbia i la discriminació: Com els atacants eren islàmics es va provocar una islamofòbia general. Van atacar mesquites, actes de discriminació, violència, assetjament…