Guerra Civil Espanyola: Bàndol Republicà, Règim Franquista i Transició

El Bàndol Republicà

El nou poder revolucionari es va constituir, a iniciativa de la CNT-FAI, el Comitè de Milícies Antifeixistes, integrat per les forces oposades als insurrectes. El govern de la República va ordenar la dissolució de l'exèrcit tradicional i la creació de batallons de voluntaris. Els treballadors, organitzats en comitès, es van posar al capdavant de les empreses perquè els empresaris havien estat detinguts o assassinats. Una sèrie de decrets del govern de la República i de la Generalitat van donar cobertura legal a les confiscacions d'indústries i terres: Consell d'Economia de Catalunya, Decret de col·lectivitzacions.

Govern d'Unitat i Conflictes Interns

El socialista Largo Caballero va formar un govern amb republicans i socialistes; dos mesos després, s'hi van incorporar quatre ministres anarquistes. Largo Caballero pretenia:

• Crear una gran aliança entre les forces republicanes, burgeses i obreres, per guanyar la guerra mitjançant la reorganització de l'Estat, la militarització de les milícies i la formació de l'Exèrcit Popular.

Es van produir problemes greus amb els comunistes i anarcosindicalistes. Els anarcosindicalistes, malgrat que participaven en un govern d'unitat, no renunciaven a practicar la seva pròpia política, insistien en les col·lectivitzacions i es resistien a integrar les seves milícies en l'exèrcit. A Catalunya, Companys va continuar com a president de la Generalitat i es va formar, el 26 de setembre, un govern d'unitat presidit per Josep Tarradellas.

Els Fets de Maig de 1937

Els Fets de Maig del 1937 van ser els enfrontaments que van succeir entre el 3 i el 7 de maig de 1937 a Barcelona entre les forces d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de milicians del PSUC, de la UGT i d'Estat Català, contra milicians de la CNT i la FAI, amb el suport del POUM, que havien entrat a Telefònica i havien interromput les comunicacions entre la República i la Generalitat.

Els enfrontaments van acabar amb uns cinc-cents morts i més de mil ferits. A partir d'aquell moment el govern de la República es va fer càrrec de l'ordre públic i la Generalitat va perdre les seves atribucions. Els Fets de Maig van indicar l'inici de la sortida d'anarquistes i comunistes trotskistes de les institucions republicanes, cada cop més controlades pels comunistes estalinistes del PSUC i el PCE.

Els Fets de Maig van disminuir la influència de l'anarquisme i van enfortir les posicions comunistes, sobretot per l'ajuda que rebien de la Unió Soviètica. Es va constituir un nou govern presidit pel socialista Juan Negrín. El govern va deixar d'incloure els sindicats, CNT i UGT, i es va constituir només amb partits polítics. Es va il·legalitzar el POUM i els seus líders. Negrín va traslladar el govern de València a Barcelona. El govern de Negrín va proposar una política de resistència de la República.

La Zona Insurrecta

La zona dominada pels insurrectes s'anomenava zona nacional. A Burgos es va constituir la Junta de Defensa Nacional, integrada per militars. La seva missió era governar el territori ocupat i les primeres mesures que van prendre van ser la prohibició de l'activitat de tots els partits polítics, la suspensió de la Constitució i la paralització de la reforma agrària. Per a la direcció de la guerra, el general Francisco Franco va anar guanyant partidaris. La Junta de Defensa Nacional va desaparèixer i es va establir una Junta Tècnica de l'Estat.

Unificació i Institucionalització

Existia un comandament únic i incontestat, però no una uniformitat política. Només eren legals la Falange Española i de les JONS, i la Comunión Tradicionalista. Franco, inspirant-se en el model d'Estat feixista italià i alemany, va promulgar el Decret d'unificació que establia la creació d'un partit únic: Falange Española Tradicionalista y de las JONS. El procés d'institucionalització del nou Estat franquista es va iniciar amb la formació del primer govern de Franco.

Es va abolir la legislació republicana, es van suprimir les llibertats religiosa, política i sindical i es va imposar censura en la premsa. També es van suprimir els estatuts d'autonomia i es va restablir la pena de mort.

Caràcter del Règim Franquista

Concentració de poders, totalitarisme, caràcter unitari i centralista, repressió i censura. Suport de l'exèrcit, el partit (Falange i JONS) i l'Església.

Repressió

La creació d'un nou ordre totalitari exigia posar fi a tots els moviments i les ideologies que havien defensat la causa republicana durant la Guerra Civil. El franquisme mai no va mostrar una voluntat política de superar la guerra i de procurar una reconciliació. L'objectiu era prevenir i evitar tota actuació opositora. Va ser un temps de por i de silenci.

Franquisme a Catalunya

El règim franquista va assolir unes característiques especials a Catalunya. Es va promulgar el Decret d'abolició de l'Estatut de Catalunya, amb el qual es posava fi a l'autogovern.

• Els càrrecs de responsabilitat van ser sempre designats des del poder i entre persones de provada fidelitat al franquisme.
• Repressió molt àmplia: van ser executats uns 3.500 catalans.
• Depuració de treballadors.
• Confiscació de les propietats.
• Persecució de la identitat catalana.

La Segona República (1931-1936)

El Bienni Conservador (1933-1935)

A les eleccions del 33, la dreta va presentar una única candidatura, mentre que les esquerres ho van fer separades. Els governs van frenar la reforma agrària, van augmentar el pressupost de culte i clero, van aplicar una amnistia i van destituir els ajuntaments republicans.

La conseqüència va ser una radicalització del PSOE i de la UGT, amb vagues i manifestacions. Va arribar un nou govern, el de Lerroux, que va aplicar una política de contrarevolució. La proposta de Constitució no es va arribar a aprovar perquè la crisi del govern es va fer irreversible.

El Bienni Progressista (1931-1933)

Es van impulsar reformes sociolaborals i es va abordar la qüestió agrària amb la Llei de Reforma Agrària. Pel que fa a l'Església i el laïcisme, es va secularitzar la societat amb la Llei de Congregacions. En l'àmbit militar, es va aprovar la Llei de Retir de l'Oficialitat, es va crear la Guàrdia d'Assalt i es va produir la Sanjurjada. Es va promoure la descentralització de l'Estat amb les autonomies. En educació, es va intentar fer-la obligatòria i gratuïta.

Constitució del 31

Va ser una constitució de caràcter democràtic i progressista, que establia la sobirania popular, els drets i llibertats i la laïcitat de l'Estat.

Estatut de Núria

Definia Catalunya com un “Estat autònom dins de la República espanyola”. Declarava el català llengua oficial juntament amb el castellà. Preveia la possibilitat de federar-se amb els països de parla catalana. La Generalitat assumia competències exclusives en ensenyament, cultura i policia.

Recuperació de l'Autonomia

Es van produir mobilitzacions populars per recuperar l'autonomia. L'Assemblea de Parlamentaris Catalans va demanar la Generalitat, i es va constituir un Govern Provisional de la Generalitat. Es va establir una Comissió Mixta de Traspàs per regular la relació entre l'Estat i la Generalitat.

Estatut de 1979 (Estatut Sau)

Es va elaborar l'Estatut d'autonomia, que va guanyar clarament al referèndum. Catalunya es definia com una nacionalitat d'autogovern dins d'Espanya, amb el català com a llengua pròpia i cooficial. Estava format per la Generalitat, el Parlament, el Consell Executiu i el Tribunal Executiu. Les competències incloïen dret civil català, turisme, policia, cultura, educació i finançament públic. Compartia amb l'Estat competències com transport i justícia, i tenia ingressos de l'Estat o generats per la Generalitat.

Etapa de Consens (Transició)

La Transició va coincidir amb la crisi mundial del petroli. Les conseqüències van ser menys exportacions i inversions, crisi industrial i energètica, inflació i atur (a Catalunya més accentuat). Es van signar els Pactes de la Moncloa: consens polític i social per reformar i sanejar l'economia, eliminar la inflació i devaluar la pesseta. Es va implementar una reforma tributària amb l'IRPF, un sistema tributari progressiu i la seguretat social.

El segon govern de Suárez va guanyar les eleccions del 79, però va ser qüestionat com a líder. El PSOE va fer una moció de censura i Suárez va dimitir. El Cop d'Estat del 23-F va intentar aturar el procés: Sotelo va ser proposat com a president, Tejero va assaltar el Congrés i Bosch va intentar un cop a València.

Soteo també va ser qüestionat, amb oposició de l'esquerra per l'entrada a l'OTAN i la LOHDA. Sotelo va convocar eleccions al 82, que va guanyar el PSOE.

Consolidació del Bipartidisme

Felipe González va guanyar amb 4 candidatures. Les reformes incloïen intervenir l'economia, l'entrada d'Espanya a la CEE. En Educació: Llei de Reforma Universitària + obligatòria i gratuïta fins als 16 anys. En l'àmbit Militar: reducció de plantilla i entrada a l'OTAN. En l'àmbit Social: sanitat gratuïta i desocupació.