Guerra Civil Espanyola: Anàlisi de Fonts i Esdeveniments

Invasió Italiana

Descripció de la font

Font directa. És un cartell de propaganda política republicana, concretament de la Junta Delegada de Defensa de Madrid. En el cartell es denuncia la presència de tropes italianes que ajudaven els nacionals.

Context

El cartell es va crear durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), en el període d'intervenció estrangera. Concretament, fa referència a l'ajuda italiana al bàndol franquista. Mussolini, dictador d'Itàlia, enviava tropes per ajudar els nacionals a guanyar la guerra, tal com ho feia Alemanya enviant tropes aèries, i la URSS que enviava ajuts als republicans. Europa es trobava en un període de democràcies febles, que no van voler intervenir en la guerra (Comitè Europeu de No-Intervenció) per por de començar una guerra mundial.

Missatge

La frase "Levantaos contra la invasión italiana de España" crida a la població espanyola republicana a lluitar contra els franquistes i defensar el seu país. A més, en la font trobem una bota que aixafa Espanya, ja que la bota és la simbologia que sempre se li ha atribuït a Itàlia. Els republicans volen cridar a tothom a lluitar contra els invasors que ajuden a les tropes nacionals, en aquest cas, les italianes.

Morts per violència revolucionària

Descripció de la font

És una font indirecta, ja que és un mapa fet a través de dades. En el mapa s'hi representen el nombre de morts per la violència revolucionària els mesos de juliol, agost i setembre de 1936 a Catalunya per comarques.

Context

Guerra Civil a Catalunya, els tres primers mesos, en els quals la violència revolucionària era present als territoris adherits a la República.

Comarques amb més i menys morts

Comarques amb més de 201 morts: Barcelonès, Segrià, Osona, Bages i Vallès Occidental. Comarques amb menys de 50 morts: Val d'Aran, Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Alt Urgell, Cerdanya, Solsonès i Urgell. La causa de la distribució és deguda a la demografia i a les majors o menors activitats obreres.

La Guerra Civil Espanyola

Descripció de la font

És una font indirecta, ja que és un mapa històric de la Guerra Civil Espanyola on es mostren les extensions de la zona nacional a cinc moments diferents, a més de les ofensives de les dues zones.

Context

Període de dictadures feixistes a Europa, i la comunista a l'URSS. A més, les democràcies eren molt febles i van firmar el Comitè Europeu de No-Intervenció conforme Europa no intervindria a la Guerra Civil Espanyola, pacte que Alemanya i Itàlia no van complir, ja que van donar ajut al bàndol franquista. Les principals democràcies, com ara França, van preferir no actuar per no donar peu a una guerra mundial. En l'àmbit econòmic, encara s'estava sofrint una depressió arran de la crisi del 29, produïda pel crac del 29. Respecte a la societat, les classes mitjanes i baixes eren les que patien la crisi, i això va provocar la radicalització de molts d'ells. En general, la societat estava polaritzada, ja que uns anaven a favor dels nacionals i els altres dels republicans.

Expansió del territori nacional

Les ampliacions del territori nacional es van produir:

• Fins al desembre de 1936: Castella, Andalusia i Extremadura principalment.
• Fins al desembre de 1937: el Nord.
• Fins al desembre de 1938: Aragó, País Valencià i Catalunya.
• Fins al febrer de 1939: Catalunya.

Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC)

Descripció de la font

Font directa. És un cartell de propaganda política del PSUC de 1938, en el qual es fa referència a l'Onze de Setembre, la festa nacional de Catalunya, a través de la frase "Dia de l'afermament de la voluntat de resistir i vèncer per les llibertats dels homes i dels pobles". Hi apareix una estàtua de Rafael de Casanova, ferit l'11 de setembre de 1714, i les banderes catalana, soviètica i espanyola.

Context

Segona part de la guerra, en la batalla de l'Ebre, mes en què se celebrà la Conferència de Munic que frustra les esperances de l'esclat d'un conflicte europeu que pugui alleugerir la situació de les armes republicanes.

Ideologia dels bàndols

La zona republicana era d'esquerres, i defensaven la igualtat social, la reforma agrària impulsada per Largo Caballero, el sufragi universal, el pluripartidisme, la democràcia, una política educativa anticlericalista, l'Estat de les autonomies i els drets dels treballadors. En canvi, el bàndol franquista era de dretes i volia posar fre a la reforma agrària, imposar l'autoritarisme, deixar un partit únic (FET de la JONS), no reformar l'educació i deixar-la en mans del clero, deixar Espanya com a estat confessional, i defensava els empresaris i els terratinents.

Els dirigents de la zona republicana foren J. Giral (IR) – Abril al Setembre del 36. Largo Caballero, del PSOE radical des de setembre del 36 fins el maig del 37, i Juan Negrín fins al final.

A la Zona de Franco es van trobar amb problemes de comandament, i l'1 d'octubre es va nomenar Francisco Franco com a únic dirigent, el Generalíssim.

Fases de la Guerra Civil

Primera fase (juliol – desembre de 1936)

El primer objectiu dels insurrectes era fer-se amb el control de Madrid. Mola hi va enviar tropes des de Pamplona, mentre l'exèrcit d'Àfrica havia aconseguit passar l'estret de Gibraltar gràcies a l'aviació brindada per Mussolini. Quan va haver passat, Franco va anar a Còrdova i Granada, i des de Sevilla va anar a Madrid per Extremadura, que va poder ocupar. Una vegada les tropes nacionals es van trobar davant de Madrid se'ls hi va parar el pas i no van aconseguir conquerir la capital, però per seguretat el govern va ser traslladat a València.

Segona fase (gener 1937 – novembre de 1938)

• Front Aragó (Batalla de Terol, Belchite, ofensiva contra Catalunya)
• Campanya Nord
• Campanya Madrid (Jarama, Guadalajara i Brunete)
• Andalusia

Durant la segona fase, els revoltats van tornar a intentar conquerir Madrid, però novament sense èxit. Després van decidir anar a conquerir Màlaga, i posteriorment el front nord. L'ocupació nord fou complicada a causa de la resistència obrera i popular, especialment a Bilbao i Astúries. Al desembre de 1937 les tropes republicanes van intentar conquerir Terol, i ho van aconseguir, però va tornar a ser conquerida pels nacionals. Degut a la inestable situació el govern es va traslladar de València a Barcelona.

Al març del 38 Franco va iniciar una ofensiva contra el front d'Aragó, i el dia 5, després de conquerir part de Catalunya, va derogar l'Estatut d'Autonomia. Durant aquest període es va fer la batalla més important, que finalitza el dia 15 de novembre de 1938, la batalla de l'Ebre.

Tercera fase (desembre 1938 – 1 abril 1939)

Durant aquest període es va acabar de conquerir Catalunya, i el govern republicà, basc i català van creuar la frontera amb França. El 28 de març les tropes franquistes van ocupar Madrid i la resta de ciutats ja no van oposar resistència.

Les Rereguardes

El juliol del 1936 a la zona republicana van aparèixer tres fenòmens: l'aparició d'un nou poder, la creació de milícies populars i la col·lectivització a Catalunya. Lluís Companys, quan la insurrecció dels insurrectes va fracassar a Catalunya, va decidir oferir el poder a la CNT, i així va formar-se el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya, que recollia els grups catalans d'esquerres. Posteriorment es va crear un govern d'unitat presidit per Josep Tarradellas.

En el bàndol republicà podem distingir dos tipus de partits: els que volien fer la revolució i la guerra, i els que volien guanyar la guerra per fer després la revolució. El PSUC, UGT i ERC eren partidaris de la segona, mentre que CNT i POUM de la primera. Amb tots aquests fets es va donar la situació d'una col·lectivització econòmica, ja que els amos de les fàbriques havien marxat, i per tant el control quedava en mans dels treballadors. Aquestes col·lectivitzacions van quedar regulades pel Consell d'Economia de Catalunya, format l'agost del 36. Entre altres mesures s'hi troba la municipalització de cases de lloguer, reformes en l'ensenyament, la majoria d'edat en els 18 anys i la llei de l'avortament.

En la rereguarda insurrecta, Sanjurjo havia mort abans que esclatés la guerra, i per tant els militars necessitaven un nou líder, aquest fou Francisco Franco.

Mentrestant, en ambdues zones hi havia un procés de persecució als contraris, és a dir que en les zones republicanes es perseguien els religiosos, empresaris, terratinents, i tot aquell que es relacionés amb els nacionals. En la zona franquista eren populars els "paseos", en els quals anaven a buscar algú per matar-lo en un descampat.

A la rereguarda republicana, entre maig del 37 i abril del 39, va ser governada per Largo Caballero durant el setembre del 36 i maig del 37.