Conceptes Clau i Enfocaments Pedagògics de la Psicomotricitat

Conceptes Fonamentals de la Psicomotricitat

1. Control Respiratori

El control conscient de la respiració és essencial. L'hàbit respiratori s'adquireix sovint de forma inadequada, la qual cosa pot donar lloc a una respiració incompleta o superficial que no omple la capacitat pulmonar total. És crucial adquirir hàbits respiratoris adequats per millorar la funció. La respiració requereix dos moviments:

• La inspiració: Càrrega d'O₂. És un procés actiu en el qual el diafragma i altres músculs es contreuen per eixamplar la caixa toràcica i permetre l'expansió dels pulmons.
• L'expiració: Sortida de l'aire carregat de CO₂. És un procés passiu de relaxació dels músculs respiratoris per expulsar l'aire.

2. Lateralització

És el procés mitjançant el qual es va desplegant en els infants la predilecció o domini d'un costat del cos respecte a l'altre.

Evolució de la Lateralització

Aquest procés passa per diverses etapes:

1. Un temps d'identificació o de manifestació no precisa.
2. Un temps de definició, en què es produeix l'alternança de les dues mans en els actes que ho requereixen.
3. Un període d'automatització o preferència instrumental.

Característiques de la Lateralització

• Segons la naturalesa: Pot ser normal o patològica.
• Segons el grau de predomini: Pot ser més o menys ferma en funció del domini d'un hemisferi.
• Segons l'homogeneïtat: Pot ser uniforme o encreuada (quan el predomini no és consistent en totes les parts del cos).

3. Estructuració Espaciotemporal

Fa referència a la percepció que té l'infant de la localització del seu cos a l'espai i les relacions que estableix amb aquest entorn.

Línies Pedagògiques i Teòriques de la Psicomotricitat

La Psicocinètica de Jean Boulch

Consisteix en un mètode general d'educació que, com a mitjà pedagògic, utilitza totes les formes del moviment humà.

Línia Psicopedagògica de L. Picq i P. Vayer

Considera que l'educació motriu o psicomotriu és una acció psicològica que utilitza els mitjans de l'educació física amb la finalitat de normalitzar o millorar el comportament de l'infant.

Educació Vivenciada d'A. Lapierre i B. Aucouturier

Defineix l'educació psicomotriu com el procés basat en l'activitat motriu, en la qual l'acció corporal, vivenciada espontàniament, es dirigeix al descobriment de les nocions fonamentals. Aquestes nocions, que al començament apareixen com a contrastos, condueixen a l'organització i estructuració del jo i del món. (L'educació vivenciada és unitària i global, sense contratemps ni mancances).

Criteris d'Intervenció Psicomotriu

Segons la Posició que Ocupa l'Educador/a

Intervenció Directiva (Instrumental)

Preveu la intervenció a partir d'una programació. S'estableixen uns objectius ordenats i una preparació de les sessions decidits prèviament. Es coneix com a enfocament instrumental, ja que l'educador actua com un instrument didàctic.

Intervenció No Directiva (Vivencial)

Preveu la intervenció a partir dels desitjos de l'infant per aconseguir adquisicions. No hi ha programació prèvia, ni objectius, ni seqüenciació establerta. Es coneix com a enfocament vivencial.

Segons el Criteri Teòric

Enfocament Conductista

Li interessa l'aprenentatge i la conducta. Utilitza els mitjans per aconseguir uns resultats esperats en l'acte o la conducta. Es parteix d'un model previ de com ha de ser l'individu, i les pràxies han de servir per a alguna cosa concreta.

Enfocament Psicoanalista

Li interessa el psiquisme de la persona i la personalitat. No hi ha models externs. Les pràxies són simbòliques, a través de les quals es pot treballar l'empatia, la comunicació i l'autoconcepte.