Les Dues Grans Etapes del Modernisme Català (1892-1911)

Etapes del Moviment Modernista Català (1892-1911)

El Modernisme va viure dues grans etapes:

1a Etapa: La Fase Combativa (1892-1900)

És l'etapa més combativa del moviment, en la qual els modernistes aniran rebent i assumint les novetats que s'estan produint a Europa en tots els àmbits.

En aquesta primera etapa, la revista L'Avenç tindrà un paper molt important, ja que es convertirà en la plataforma dels joves intel·lectuals modernistes, com ara Maragall, Fabra, Jaume Brossa i Alexandre Cortada. L'objectiu principal de la revista i dels intel·lectuals que hi col·laboren és recollir les novetats del moment, ser moderna i progressista. Per això, L'Avenç serà la introductora de l'obra de pensadors clau com Nietzsche i Ibsen, entre d'altres.

2a Etapa: L'Acceptació Burgesa i el Triomf (1900-1911)

Mentre que la primera etapa del moviment s'havia caracteritzat per ser combativa i fonamentalment teòrica, la segona etapa significa l'acceptació de l'art i la literatura modernistes per part de la burgesia catalana. Es pot considerar que el Modernisme «triomfa» com a moviment cultural, literari i estètic.

Els modernistes s'adonen que per canviar la societat necessiten el suport de les classes dirigents i per això moderen les seves postures radicals i agressives. Alhora, la burgesia, sensibilitzada arran del desastre colonial del 1898, comença a fer seves les idees de canvi i de modernitat que han defensat els modernistes i s'adhereix a un catalanisme polític de caire conservador (representat per la Lliga de Prat de la Riba).

Publicacions i Obres Destacades de la 2a Etapa

Pel que fa a les publicacions que recolliran les iniciatives modernistes en aquesta segona etapa, destaquen Joventut i El Poble Català.

En aquesta segona etapa s'escriuen la majoria d'obres modernistes, com:

• Els sots feréstecs, de Raimon Casellas (1901).
• La vida i la mort d'en Jordi Fraginals, de Josep Pous i Pagès (1912).

L'Esgotament del Modernisme i l'Ascens del Noucentisme

En el moment que sembla que els objectius de renovació i modernització dels modernistes comencen a assolir-se, perquè la burgesia ha fet seu el programa social, polític i cultural del moviment, apareix una nova generació de joves, que plantejaran noves alternatives: els noucentistes.

Aquest grup irromp amb força en el panorama cultural català a partir de 1906. Havien fet seu el principal objectiu de la generació modernista: la voluntat de normalitzar la cultura catalana, de modernitzar-la i posar-la a l'altura europea. Però ho faran des de postures conservadores i de dirigisme cultural, per la qual cosa criticaran tot allò que el Modernisme tenia d'anarquia i d'individualisme.

El programa noucentista acabarà triomfant i això significarà l'esgotament progressiu del moviment modernista, el final del qual s'acostuma a situar al voltant del 1911.