Ausiàs March: Vida i Obra del Poeta del Segle d'Or

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,03 KB

Biografia d'Ausiàs March

Ausiàs March va néixer a València. Als 27 anys, després de campanyes militars al Mediterrani, es va instal·lar a Gandia, on va viure una vida apassionada entre desafiaments i relacions amoroses. Als quaranta anys es va casar amb Isabel Martorell, de la qual va enviudar dos anys després. El 1443 es va tornar a casar amb Joana Escorna, que també va morir molt jove. El 3 de març de 1459 va morir Ausiàs March a València i, pel seu testament, sabem que va deixar quatre fills il·legítims.

Característiques de la seua poètica

Té fama de poeta obscur, resultat d'una poètica definida amb diversos elements: una contínua introspecció fruit de l'anàlisi dels propis sentiments, una reflexió de caire filosòfic que acompanya el seu treball, l'opció per la llengua pròpia i la pressió amb la qual la sotmet perquè transmeta un complex món interior.

Els cicles poètics d'Ausiàs March

La seua obra està composta per 128 poemes agrupats en funció dels senyals o pseudònims de la dona a qui van dirigits:

  • Cicle Plena de seny (19 poemes): Els poemes se centren en la ingratitud de la dama, en les lloances, el desig i les tortures de l'amador, molt en la línia provençal.
  • Cicle Llir entre cards (35 poemes): El poeta parla d'un amor total (sensual i espiritual) correspost per la dama. S'afegeix la temàtica de la mort a la dolorida passió.
  • Cicle Amor, amor (12 poemes): El poeta es dirigeix a l'amor personificat i es dol de la pèrdua de la seua facultat d'estimar.
  • Cicle Oh folla amor (11 poemes): Presenta un amor espiritual amb refús de l'amor sensual d'èpoques anteriors. Correspon a la maduresa i senectut del poeta.

També trobem dos poemes amb el senyal Mon darrere bé dirigits a Joana Escorna; potser constata l'equilibri emocional i la pau interior que troba en ella.

Cants Morals, de Mort i Cant Espiritual

Cants Morals

Dins la tradició filosòfica, utilitza Aristòtil i Sant Tomàs com a punts de partida de la introspecció que duu a l'anàlisi dels sentiments, contradiccions i realitzacions.

Cants de Mort

Introdueix el tema de l'angoixa pel destí ultraterrenal, el destí de l'ànima de la dona estimada i la justícia de Déu.

Cant Espiritual

Es tracta d'una llarga oració de 224 versos estramps on el poeta invoca a Déu perquè l'ajude a vèncer la falta de religiositat, en un intent de sincerar-se amb ell mateix i amb Déu.

Estil i mètrica de l'autor

El seu estil destaca per la comparació basada en l'experiència viscuda (mar tempestuós, experiència militar, malalties...) per explicar un estat d'ànim turmentat. Per expressar contradiccions sentimentals, recorre a l'antítesi, la imprecació i la interrogació vocativa.

Pel que fa a la mètrica, és regular: decasíl·labs amb cesura masculina a la quarta síl·laba, distribuïts en cobles o estrofes encuadrades (ABBA) i capcaudades (l'últim vers d'una cobla rima amb el primer de la següent).

Llegat i influència en la literatura

En la seua llengua no se sent el provençal i utilitza pocs occitanismes. Ausiàs troba una modalitat original en la varietat valenciana; no és l'únic del seu temps, també l'acompanyen l'escola satírica valenciana i Joan Roís de Corella.

Amb quasi 10.000 versos, la seua producció està considerada l'obra més gran i influent de la literatura antiga. Va tenir lectors i imitadors com Lluís Milà, Joan Boscà i Garcilaso de la Vega. Pel nombre de cançoners del segle XV que contenen la seua obra, es coneix la gran importància que va tindre.