Gramàtica Llatina: Oracions Subordinades i Verbs Irregulars

Oracions Subordinades Introduïdes per «Ut»

Quan va amb indicatiu:

• Comparatiu: Tal com, de la mateixa manera que...
• Temporal: Quan, mentre...

Quan va amb subjuntiu:

• Completiu: Introdueix subordinades substantives («que...»). Amb ne o ut ne si és negativa. Exemple: Volo ut respondeas.
• Consecutiu: Després de verbs que expressen una acció acomplida, amb la conseqüència («que, de manera que...»). S'utilitza ut non per a les oracions negatives.
• Concessiu: Especialment acompanyat de tamen («encara que, tot i que...»). Exemple: Ut desint vires, tamen est voluntas laudanda.
• Final: Per tal que, a fi que (+ subjuntiu) o per a (+ infinitiu). Exemple: Milites pugnant, ut suam defendant patriam.

Oracions Subordinades Introduïdes per «Cum»

• Quan va amb indicatiu: valor temporal, significa «quan».
• Quan va amb subjuntiu: pot tenir valor temporal-causal (cum històric), causal o concessiu.

Oracions Subordinades Introduïdes per «Quod»

Presenta dos valors principals:

• Completiu: Introdueix una oració subordinada substantiva que fa la funció de subjecte (S) o de complement directe (CD): «que, el fet que...».
• Causal: Introdueix una subordinada adverbial de causa: «perquè, com que...».

També pot funcionar com a pronom relatiu i com a adjectiu interrogatiu.

Conjugació de Verbs Irregulars

Volo, vis, velle, volui (voler)

• Present d'indicatiu: volo, vis, vult, volumus, vultis, volunt.
• Imperfet d'indicatiu: volebam, volebas, volebat, volebamus, volebatis, volebant.
• Futur imperfet d'indicatiu: volam, voles, volet, volemus, voletis, volent.
• Present de subjuntiu: velim, velis, velit, velimus, velitis, velint.
• Imperfet de subjuntiu: vellem, velles, vellet, vellemus, velletis, vellent.
• Infinitiu de present: velle.

Nolo, non vis, nolle, nolui (no voler: ne + volo)

• Present d'indicatiu: nolo, non vis, non vult, nolumus, non vultis, nolunt.
• Imperatiu de present: noli, nolite.

Malo, mavis, malle, malui (preferir: magis + volo)

• Present d'indicatiu: malo, mavis, mavult, malumus, mavultis, malunt.
• Infinitiu de present: malle.

Verbs Defectius i Impersonals

Els verbs defectius són aquells als quals els manquen determinades formes o temps complets:

• Aio (dir): només present (i imperfet).
• Inquam (dir).
• Verbs que només tenen tema de perfet: memini, meminisse (recordar); coepi, coepisse, coeptum (haver començat); odi, odisse, osum (odiar).

Verbs impersonals: oportet, licet, fulget, pluit.

El Verb «Possum» (Compost de «Sum»)

• Present d'indicatiu: possum, potes, potest, possumus, potestis, possunt.
• Imperfet d'indicatiu: poteram, poteras, poterat, poteramus, poteratis, poterant.
• Futur imperfet d'indicatiu: potero, poteris, poterit, poterimus, poteritis, poterunt.
• Present de subjuntiu: possim, possis, possit, possimus, possitis, possint.
• Imperfet de subjuntiu: possem, posses, posset, possemus, possetis, possent.