San Carlo alle Quattro Fontane: Obra Mestra Barroca de Borromini a Roma

San Carlo alle Quattro Fontane

Nom: San Carlo alle Quattro Fontane
Arquitecte: Francesco Borromini
Data d’execució: 1634-1667
Tipus d’obra: església
Materials: maó i estuc
Estil: Barroc
Ubicació: Roma

Context Social i Polític al Segle XVII

Des d’una perspectiva ideològica, el segle XVII es caracteritza pels problemes derivats de l’oposició entre l’Europa catòlica i l’Europa protestant. La separació d’Holanda de la Corona espanyola (1648, Pau de Munster) i la seva aproximació a Anglaterra van produir una Europa enfrontada políticament entre les monarquies protestants i les catòliques. La situació de l’Europa del segle XVII va arribar a ser-ho tot, però no pas lògica i tranquil·la. Europa es troba en un permanent estat de tensió i violència fruit dels conflictes derivats de la lluita per l’hegemonia política, religiosa i econòmica que mantenien les grans potències com França, Anglaterra, Països Baixos o Espanya. La Guerra dels Trenta Anys (1618-1648), que va enfrontar catòlics i protestants, es va acabar amb la...

Estil Artístic Barroc

Característiques de l’arquitectura barroca

Descripció Formal de San Carlino

La planta: La planta és un espai central octogonal de costats ondulats, al qual s’han afegit dos elements semicirculars a l’eix longitudinal. La façana, en planta, mostra l’ondulació dels elements còncaus i convexos.

Façana

Borromini l’estructura en dos pisos. Cadascun es divideix en tres carrers a partir d’una combinació de columnes menors (primer pis) i columnes d’ordre gegant (planta baixa). La planta baixa s’articula en dos nivells en horitzontal, i en tres carrers verticals separats per columnes d’ordre gegant de fust llis. En el nivell inferior de la planta baixa unes columnes de menor tamany emmarquen finestres de formes ovalades amb decoració als costats i una porta al centre. Al segon nivell hi apareixen tres fornícules amb imatges de sants de l’Orde trinitària.

En el primer pis es repeteix l’esquema de columnes de menor tamany que emmarquen les fornícules buides als laterals i una decoració ovalada a la part superior, i al centre, un templet semicircular amb una gran finestra rectangular sobre la qual se situen dos àngels que sostenen un escut ovalat que contenia una pintura de la coronació de la Mare de Déu, avui en dia desapareguda. La gran originalitat de l’edifici es deu al moviment que l’arquitecte aconsegueix donar a la façana disposant els cossos laterals en formes còncaves i la central en forma convexa.

Elements de Suport i Sostinguts

Sostingut sobre les columnes, el temple es cobreix amb una cúpula el·líptica amb simbòlics cassetons que es van empetitint. La cúpula està coronada per una ampla llanterna. La façana està concebuda com una façana pantalla, ja que la seva distribució en tres carrers no es correspon amb la planta el·líptica del temple.

Elements Decoratius

Al pis inferior, destaca el nínxol amb la imatge de sant Carles Borromeu, sota les ales de dos querubins. A l’entaulament del mig es pot llegir una inscripció dedicada a la Santíssima Trinitat i a Sant Carles Borromeu i l’any 1667.

Relació amb l'Entorn Urbà

El solar que ocupa el petit convent de San Carlino està ubicat a la intersecció de les antigues Strada Pia i Strada Felice. La façana té harmonia amb l’interior i també s’adapta al traçat urbà. A les cantonades dels carrers es van disposar quatre fonts. L’edifici presenta una il·luminació cenital que s’introdueix per la part superior de la cúpula.

Significat i Funció de San Carlino

San Carlo alle Quattro Fontane, més coneguda com a San Carlino per les seves dimensions reduïdes, va ser construïda per l’orde espanyol dels Trinitaris Descalços, una congregació monàstica pobra i austera, la principal dedicació de la qual era obtenir fons per alliberar els cristians captius dels musulmans. Està consagrada a Carles Borromeu i va ser encarregada sota el patronatge del cardenal Francesco Barberini, que vivia en un palau proper.

L’església i el conjunt conventual es caracteritzen per la seva mida sorprenentment petita i la simplicitat dels materials, en conformitat amb la regla i l’espiritualitat dels germans d’origen espanyol de l’orde dels Trinitaris, que s’havien establert a Roma feia poc. Es pot dir que l’església i tot el seu conjunt és el més gran exponent de l’arquitectura barroca.

L’Autor i l’Obra

Francesco Castelli, anomenat Borromini, va ser l’arquitecte més original de la Roma barroca. L’arquitectura de Borromini té personalitat pròpia. La seva obra representa un canvi brutal davant la tradició. San Carlino és considerada una de les construccions més significatives de la trajectòria de Borromini.

Precedents i Influències

Els models utilitzats per Borromini tenen com a fonts principals els últims treballs de Miquel Àngel, com la capella Sforza a Santa Maria Major de Roma.