La Globalització: Reptes, Estats Nació i Futur d'Europa

Definició i evolució de la globalització

La globalització és el procés d’interconnexió i interdependència entre diferents societats. Es tracta d’un fenomen que s’ha accelerat les últimes dècades gràcies al desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

Des del punt de vista polític, aquest procés implica que els estats nacionals (estats nació) que es van desenvolupar al segle XIX hagin cedit protagonisme a altres entitats supranacionals com:

• ONU: L’Organització de les Nacions Unides i el seu Consell de Seguretat, que en els conflictes més recents ha posat de manifest la seva inoperància com a autoritat per damunt de tots els governs.
• BM i FMI: El Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional, que negocien amb els governs i imposen polítiques econòmiques.
• OTAN i UE: Organitzacions que integren diversos països, com l’OTAN o la Unió Europea. La UE assumeix funcions, com les duanes o l’emissió de moneda, que eren competència de l’estat.
• ONG: Les organitzacions no governamentals, institucions privades al marge del control de qualsevol govern que assumeixen funcions amb finalitats humanitàries abans reservades a l’estat.

Els nous reptes d’Europa

• Les diferències internes: La constatació que dins d’Europa hi ha països que tenen interessos econòmics dispars i, fins i tot, enfrontats. S’ha avançat en la unió monetària, però no es pot dir el mateix de les polítiques fiscals o pressupostàries.
• La proliferació de partits antieuropeistes: Tant en l’extrema dreta nacionalista i xenòfoba com en l’esquerra anticapitalista.
• La possibilitat que algun estat abandoni la UE: El juny del 2016, el Regne Unit, per mitjà d’un referèndum, va decidir iniciar un procés d’abandonament de la Unió Europea (Brexit).
• La lentitud de reacció i la falta d’acord: Inoperància en qüestions capitals, com va succeir en la crisi dels refugiats del 2015.

Conceptes clau del món global

• Veïnatge universal: Aquest terme s’utilitza per referir-se a la societat que s’estava transformant per la influència dels mitjans de comunicació de masses, com la televisió o les comunicacions via satèl·lit.
• Estat fallit: Fracàs total de l’estat en les seves funcions i autoritat.
• Constitució Europea: És el tractat pel qual s’estableix una Constitució per a Europa.
• ASEAN: Associació de països per al lliure comerç del sud-est asiàtic.
• Quarta Revolució Industrial: Nou escenari en què els robots seran capaços de fer molts treballs manuals i repetitius que ara duen a terme els humans.

Reptes del futur global

• Demogràfics: Els neomalthusians afirmen que el creixement demogràfic actual és insostenible. Els moviments migratoris s’acceleren i l’èxode rural buida els espais rurals en favor de les megalòpolis.
• Econòmics: L’economia mundial continua sotmesa a crisis periòdiques. La globalització fa que qualsevol problema a la Xina o als Estats Units repercuteixi globalment. Paradoxalment, es produeixen més aliments dels necessaris mentre persisteix la fam.
• Socials: El procés d’urbanització ha desembocat en un suburbi global, on més de mil milions de persones viuen en infrahabitatges.
• Polítics: S’han difuminat els límits entre la guerra i la pau. Avui hi ha conflictes contra grups terroristes o càrtels, mentre les democràcies pateixen el desprestigi dels polítics.
• Ambientals: Exhauriment de matèries primeres i desaparició d'espais naturals. El futur només és possible si és renovable i sostenible.
• Culturals: El repte és aconseguir una cultura global que reculli les aportacions de totes les civilitzacions sense imposicions ni dominis econòmics.

Causes dels moviments migratoris

• El creixement de les desigualtats econòmiques: Els ingressos del 20% més ric són unes setanta-cinc vegades superiors als del 20% més pobre.
• El desenvolupament demogràfic dispar: Mentre el Nord envelleix, els països del Sud tenen una gran massa de població jove.
• Els mitjans de comunicació de masses: Transmeten una imatge idealitzada de l’estil de vida dels països rics.
• El descens dels preus de transport: Ha facilitat els viatges i la sortida dels països d’origen.

Models de gestió del multiculturalisme

Les autoritats han aplicat diferents polítiques amb resultats diversos, generalment resumides en dos grups:

• Polítiques d’assimilació i aculturació: Intenten integrar els grups heterogenis fomentant que la llengua i cultura majoritària siguin el model únic, fet que genera tensions i rebuig.
• Plans per mantenir comunitats dispars: Respecten els trets distintius, però poden afavorir el sorgiment de guetos o comunitats segregades on es poden gestar extremismes.