Geografia: Conceptes bàsics, espai geogràfic i representació

Introducció a la geografia

La geografia és la ciència social que estudia com les relacions socials transformen el territori, per tant, descriu el món on vivim i explica les interrelacions entre l’ésser humà i el medi físic. El seu camp d’estudi es divideix en tres grans grups:

• Físic: estudia els elements i fenòmens naturals que donen lloc als paisatges terrestres (climatologia, biogeografia i geomorfologia).
• Humà: analitza les relacions humanes i l’entorn social (geografia humana, geografia urbana i demografia).
• Regional: aplica de manera integrada la geografia física i humana a un territori que pot ser continental, estatal, local, etc. (clima, relleu, vegetació, població, activitat econòmica i aigües).

1. L’espai geogràfic

Es constitueix a partir de les interrelacions entre l’humà i el medi. Els punts de vista per a l’anàlisi de l’espai geogràfic són:

• Com a escenari: lloc on es donen les relacions entre humans i medi.
• Com a lloc-regió: espai de la terra amb caràcter.
• Com a producte social.

Característiques:

• Localitzable per les seves coordenades geogràfiques.
• Representable.
• És únic, però pot organitzar-se en conjunts homogenis (ciutat) i és possible establir comparacions (mapes).
• Es separa d’altres espais per àrees de transició.
• Format a partir de les interrelacions entre la societat i el medi físic.
• Està en evolució.
• Pot ser descrit, analitzat i explicat a diferents escales.

2. Projeccions en geografia

S’utilitzen els sistemes de projecció (mètodes que permeten traslladar la superfície terrestre a un pla o altres superfícies que poden desenvolupar-se).

• Projecció cònica: es fa servir per representar mapes de gran escala.
• Projecció cilíndrica: representa una xarxa de paral·lels i meridians perpendiculars. Presenta deficiències tot i ser molt concreta.
• Projecció polar: el seu centre és un dels pols, amb una gran aproximació a la realitat.
• Projeccions conformes (Mercator): representa l’esfera respectant la forma però no la superfície.
• Projeccions equivalents (Peters): respecten les superfícies de les àrees però no les formes.
• Projeccions equidistants: mantenen la distància real entre els diferents punts del mapa.

Gràcies a la fotografia aèria, els satèl·lits artificials i la informàtica s’han desenvolupat nous sistemes per a la representació espacial:

• Teledetecció
• Sistemes de posicionament
• Cartografia informatitzada: permet incorporar moltes dades en els mapes i fer-los de gran precisió.
• Sistemes de posició geogràfica: aplicació informàtica consistent en una base de dades.

3. Procediments en geografia

• Localització: la xarxa geogràfica i les coordenades.
• Representació de: l’espai geogràfic, la cartografia, l’escala, la projecció, etc.
• Explicació i interpretació de les fonts d’informació

3.1. Localització de l’espai geogràfic

Espai en el qual es desenvolupen els grups humans en la seva interrelació amb el medi ambient.

3.2. Representació de l’espai geogràfic

A partir de la cartografia: ciència que estudia, analitza i elabora els mapes i plànols.

Mapa:

• Sistema de posició: mètode emprat per a traslladar la xarxa geogràfica a un pla.
• Grans escales: relació entre longitud mesurada sobre un mapa i el que mesura en la realitat.
• Representació de l’espai tridimensional sobre un bidimensional gràcies als sistemes.

La topografia: ciència de la representació del relleu.

Utilitza diversos sistemes per a representar l’altura en els mapes. Els més habituals són:

• Mapes amb corbes de nivell (isopletes), que uneixen punts amb les mateixes altures. Són els anomenats mapes topogràfics.
• Mapes temàtics corocromàtics, on cada interval d’altura es representat amb un color diferent.