El Gir Copernicà de Kant: La Revolució del Coneixement

El Gir Copernicà en la Filosofia de Kant

A diferència del tractament donat en filosofies anteriors, que partien de la idea que, d’una manera o d’una altra, existia una correspondència més o menys fidel entre el món exterior i els continguts de la ment, Kant proposa un mètode totalment nou en el tractament de les qüestions epistemològiques.

La seva proposta consisteix a canviar l'enfocament tradicional i fer que el subjecte cognoscent passi a tenir un paper actiu en la construcció del coneixement. Aquesta idea, que inverteix el sentit de la relació que s'estableix entre els objectes del món i el subjecte, és el que es coneix com a gir copernicà.

L'objectiu principal és demostrar que, tot i haver de partir de l'experiència, el coneixement té una sèrie d'elements que són independents dels objectes, és a dir, a priori, i que els aporta el mateix subjecte (elements transcendentals).

La pregunta clau de Kant

Kant es planteja: "Què ocorreria si es canvien les relacions fins ara establertes entre l’objecte i el subjecte? Es podria conèixer alguna cosa a priori?". Si no es fes aquest canvi, la resposta seria no, perquè tot el que en coneguéssim seria a conseqüència dels objectes mateixos, és a dir, a posteriori i no a priori.

Els dos components del coneixement

A part de donar a l'ésser humà un paper principal, Kant defensa que el coneixement és una elaboració compartida necessàriament per dos components:

• La matèria: Un component que sempre és aliè al subjecte que coneix i que li arriba de l'exterior, afectant els sentits.
• La forma (a priori): Un altre component que, independentment de l'objecte percebut, és aportat sempre pel subjecte. Només a través d'aquest component es pot fer conegut l'objecte percebut.

Cap dels dos per si sol és suficient perquè existeixi el coneixement. Donar prioritat exclusiva a la raó és acabar cedint a la metafísica dogmàtica, mentre que donar prioritat absoluta a les dades sensibles condueix a l'escepticisme dels empiristes. Precisament per mitjà de l'a priori es pot efectuar el pas d'allò sensible i experimental a allò universal i necessari, requisit indispensable del coneixement científic.

El camí cap a la ciència universal

Aquest pas es pot explicar amb els punts següents:

• No hi ha coneixement sense experiència.
• L'experiència mai no pot aconseguir que un coneixement sigui universal i necessari.
• La ciència, per definició, és universal i necessària.
• Perquè la ciència sigui universal i necessària, ha de tenir components independents (a priori) de l'experiència.
• Només en el subjecte cognoscent recau la possibilitat de convertir la ciència en el que és: un coneixement universal i necessari.

El Mètode Crític

Aquest canvi d'actitud és el que s'anomena mètode crític, que pretén reconstruir tot l'edifici del coneixement. En aquesta dualitat, a Kant només li interessa establir quines són i com funcionen les condicions a priori, aquelles que són independents de l'objecte percebut i que aporta naturalment el subjecte, perquè aquesta és precisament la seva manera de construir el coneixement.