Gestió de Residus al Laboratori: Classificació, Eliminació i Minimització (NTP 276)

Classificació dels Residus segons la Perillositat (NTP 276)

La classificació dels residus es realitza considerant la seva perillositat, segons la Nota Tècnica de Prevenció 276 (NTP 276):

• Residus químics no perillosos: Es poden eliminar mitjançant abocaments, directament a les aigües residuals o a un abocador.
• Residus químics perillosos: Es classifiquen en: combustibles, gasos, explosius i no combustibles.
• Residus biològics: Normalment s’esterilitzen i s’incineren.
• Residus radioactius: Per a la seva eliminació s’han de considerar les característiques físico-químiques, la vida mitjana i l’activitat radioactiva.

Factors a Considerar per a l'Eliminació de Residus (NTP 276)

Cinc factors essencials a considerar per a l'eliminació de residus:

1. Volum de residus generat.
2. Facilitat de neutralització.
3. Possibilitat de recuperació, reciclatge o reutilització.
4. Cost de tractament i d’altres alternatives.
5. Periodicitat de generació.

Procediments d'Eliminació i Recuperació de Residus (NTP 276)

Comentari dels procediments més utilitzats per a l'eliminació i recuperació de residus:

• Abocament: Es recomana per a residus no perillosos i perillosos, un cop reduïda la seva perillositat mitjançant neutralització o un tractament adequat.
• Incineració: Els residus es cremen en un forn i es redueixen a cendres. S’utilitza per a residus orgànics i material biològic. Es controla la temperatura i la toxicitat dels fums.
• Recuperació: Consisteix a efectuar un tractament al residu que permeti recuperar algun element l'elevada toxicitat o valor del qual fan aconsellable no eliminar. S’utilitza, per exemple, per a metalls pesants.
• Reutilització – Reciclatge: Un cop es recupera un compost químic, la solució ideal és la seva reutilització en futures ocasions. El mercuri n’és un exemple.

Recomanacions Generals per al Tractament de Residus al Laboratori

Cinc recomanacions generals aplicables al tractament de residus en el laboratori (NTP 276):

1. Retirar els productes inflamables.
2. Recuperar, en la mesura del possible, els metalls pesants.
3. Neutralitzar les substàncies abans de llençar-les per l’aigüera (amb molta aigua).
4. Evitar guardar ampolles destapades.
5. Considerar les disposicions legals vigents.

Beneficis de la Química a Microescala

Cinc beneficis de l'aplicació de la química a microescala:

• Reducció de l'ús de productes químics i, per tant, reducció de residus a l'origen.
• Reducció en les despeses tant de compra de productes com de recollida i reciclatge.
• Major espai d'emmagatzematge.
• Estalvi de temps en la preparació de reactius.
• Augment considerable de la seguretat i higiene en el laboratori.

Minimització de Residus al Laboratori

Objectius de la Minimització

L'objectiu principal és minimitzar els residus generats al laboratori, reduir les despeses i optimitzar l'espai d'emmagatzematge.

Gestió Preventiva

La gestió preventiva inclou:

• Reducció en origen.
• Reutilització en origen: Condicionada als requeriments de qualitat de l’experiment.
• Reciclatge en origen: Cal parar atenció a les condicions de seguretat del procés.
• Tractament en origen: Per reduir el volum o la toxicitat.
• Gestió externa: Contractar una empresa homologada que farà el reciclatge o tractament adequats.

Millores Obtingudes

Les millores que s'obtenen amb la minimització són:

• Redueix els riscos.
• Millora la seguretat.
• Protegeix el medi ambient.
• Redueix els costos.

Estratègies de Minimització

Les principals estratègies són:

• Reduir l’escala de les reaccions químiques o altres operacions de laboratori, si pot ser a microescala.
• Utilitzar equips analítics més sensibles.
• Reutilitzar i reciclar materials (reactius, subproductes i materials).
• Substituir productes químics perillosos.