Fusta: tipus, propietats i usos en construcció

Diseño e IngenieríaActualizado el 9,88 KB

Resumen

Aquest document explica la composició i les parts del tronc de la fusta, les seves propietats físiques i mecàniques, i la classificació de les fustes en coníferes, frondoses i tropicals. També repassa les formes comercials, els derivats, els acabats i els defectes i alteracions més habituals. És un recurs útil per entendre quina fusta és adequada per a la construcció.

Puntos clave

  • La fusta està formada sobretot per cel·lulosa, hemicel·lulosa i lignina; la lignina aporta impermeabilitat i la hemicel·lulosa actua com a ciment de les fibres.
  • El duramen, la part interna del tronc, és la fusta bona per a la construcció; l'albeca, més externa i amb més aigua, és atacable per paràsits.
  • La duresa de la fusta depèn de l'edat, de la zona del tronc i del ritme de creixement: les fustes de creixement lent solen ser més dures.
  • La fusta seca té un 13-18% d'aigua i és un bon aïllant tèrmic, amb una conductivitat de 0,12 kcal/hmºC.
  • La resistència a la compressió és molt alta en direcció paral·lela a les fibres (160-200) i es redueix a 43-50 en direcció perpendicular.
  • Els defectes com els nusos, la fibra girada o les clivelles afecten la resistència, i algunes anomalies fan la fusta inadequada per a estructures.

Ponte a prueba

Fusta: Composició i Característiques

La fusta és una massa fibrosa composta de cèl·lules unides sòlidament entre si, constituïda per aigua, cel·lulosa (la base, 40-50%), hemicel·lulosa (evita fissures de les fibres, 20-25%, actua com a ciment), taní (color), lignina (impermeabilitat, 25-30%), alcaloides i altres substàncies. Els elements essencials són: carboni (46-50%), oxigen (38-42%), hidrogen (6%), nitrogen (1%) i altres (10%) com sodi, potassi, fòsfor, sofre i calci. S'utilitza en la construcció perquè és un material elàstic, lleuger, amb capacitat aïllant i resistent.

Parts d'un Tronc

  • Escorça: Capa exterior, formada per un teixit impermeable.
  • Líber: Membrana poc resistent, petita, amb filaments. No apta per a la construcció (suro).
  • Càmbium: Part entre l'albeca i l'escorça, s'encarrega del creixement de l'arbre.
  • Albeca o Albura: Part exterior del tronc, formada per teixits joves. Conté més aigua i més substància orgànica que el duramen. És atacable per organismes i paràsits. És la zona viva.
  • Duramen: Fusta interna del tronc, amb teixits resistents gràcies a la lignina. És la fusta bona per a la construcció.
  • Medul·la: Part central del tronc, molt porosa, amb teixit fluix. No apta per a la construcció.

Propietats Físiques de la Fusta

  • Contingut d'Aigua: Hi ha tres tipus:
    • De Constitució: Aigua integrant del tronc, que no s'evapora.
    • De Saturació: Aigua retinguda entre les membranes de la matèria llenyosa.
    • Lliure: Aigua que desapareix quan es talla l'arbre.
    (Més aigua a l'albeca que al duramen). Una fusta seca té un 13-18% d'aigua.
  • Conductibilitat Tèrmica: Valor de 0.12 kcal/hmºC, molt baixa. Millor aïllant tèrmic que l'alumini.

Propietats Mecàniques de la Fusta

  • Duresa: Les fustes més velles són més dures. El duramen és més dur que l'albeca. Les fustes de creixement ràpid solen ser menys dures que les de creixement lent. Segons la duresa, podem trobar:
    • Molt Dura (Dura): Banús, server, alzina, teix.
    • Mig Dura (Duresa Mitja): Castanyer, faig, noguera, pi gallec, pi blanc.
    • Tova: Avet, salze, pi pinastre, alerç.
    • Molt Tova: Pollancre, til·ler.
  • Fenebilitat: Facilitat per tallar en sentit longitudinal. Exemple: Castanyer.
  • Resistència Mecànica a la Flexió: Molt bona. Més densitat implica més resistència mecànica.
  • Resistència a la Tracció: Molt elevada quan s'aplica paral·lelament a les fibres.
  • Resistència a la Compressió: Molt alta si és paral·lela (160-200). Perpendicularment, es redueix a 43-50. Fusta bona per a bigues i pilars.
  • Resistència al Tallant: El grau d'humitat influeix en la resistència al tallant.
  • Resistència a la Fatiga (Tenacitat): Resistència del material al cansament (cicles de càrrega i descàrrega). La fusta és molt resistent a la fatiga, és molt tenaç. El grau d'humitat és molt important.

La fusta reacciona molt bé amb el foc, té molt bona resistència. Tot i així, es pot sotmetre a tractaments ignífugs com ara banys amb sorra o pintura ignífuga.

Classificació de les Fustes

Coníferes o Resinoses

Espècies antigues de zones fredes i temperades. Bones per a la construcció per les seves característiques mecàniques. Exemples:

  • Avet (molt resistent)
  • Cedre (fàcil de treballar)
  • Pins (bona elasticitat i duresa): Gallec, Blanc/Carrasco (peces auxiliars), Melis (tarimes), Roig (grans bigues i entramats)
  • Teix
  • Xiprer
  • Sabina (protegit)
  • Alerç

Fustes Frondoses

Dures, compactes i resistents. De zones temperades o tropicals.

  • Dures: Acàcia, Alzina (mobles), Alzina Surera, Faig (xapa), Om, Roure (parquet), Freixe, Auró, Eucaliptus.
  • Toves: Perera, Cirerer, Noguera, Til·ler (xapes), Bedoll (xapes), Olivera.

Fustes Tropicals i Exòtiques

De zones tropicals. Per a elements decoratius, parquets. Fustes molt bones i denses. Exemples: Bobinga, Sapel·li, Bokapi, Bolondo (parquet), Mongoy, Limoncillo (mobles), Teca, Banús, Caoba, Sucupira, Ipe, Jatoba, Merbau.

Morfologia Comercial de la Fusta

Fusta en Massa

  • Roll/Rollizo: Fusta massissa. Arbre sense escorça. No per a estructures.

Fusta Serrada o Transformada

  • Biga: Secció rectangular, arestes vives. Per a estructures, especialment pòrtics. Mides: 25x35, 15x20 cm, llargària de 4-10 m.
  • Bigueta: Més petita, per a forjats. Mides: 8x8 a 15x15 cm, llargària menor a 5 m.
  • Tauló: Secció rectangular, prima, arestes vives. Peça auxiliar. Mides: 5x10 i 10x30 cm.
  • Post: Ample de 20-40 cm, gruix de 2-5 cm, llargària de 5-10 m. Per a encofrats prims.
  • Tarima: Encastada. Gruix de 2,3x20 cm, ample de 5x40 cm, llargària de 4-5 m. Per a parquets.
  • Llata: Taula de baixa qualitat. Gruix de 2-3 cm, ample de 5-7 cm, llargària de 5 m.
  • Xapa: Peça prima, gruixos i llargs variables, inferior a 1 mm. S'aplica sobre fustes de menys qualitat.
  • Llistó: Peça petita, secció rectangular. Mides: 4x6, 5x8 cm.
  • Llistonet: Igual que el llistó, però amb mides de 1,3x2,5 cm i 2x4 cm. Per a finestres.

Derivats de la Fusta

Poca porositat i sense paràsits.

  • Tauler Xapat: Tauler amb xapa de fusta adherida a una xapa més econòmica.
  • Tauler Contraplacat: Superposició de xapes en posició creuada, encolades per a estabilitat dimensional i grans superfícies.
  • Tauler Laminat: Superposició de xapes encolades amb totes les vetes en la mateixa direcció. Per a grans superfícies.

Fusta Regenerada

Feta de matèria primera sobrant d'altres fustes. Homogeni, compacte, dur, polit, sense paràsits ni deformacions, no s'estella, resistent a la humitat.

  • Tauler de Fibres: Fibra de fusta esmicolada amb resines. Tipus: DM, Tablex (molt duradors), no es veuen les partícules. Sòlids i durables. La resistència depèn de les resines i del mètode de fabricació. Fibres humides, tauler DM, cel·lulosa.
  • Tauler de Partícules o Regenerat: Es veuen les partícules. Virosses de fusta o llana de fusta aglomerades amb resines (urea, melamina i derivats del fenol) i comprimides.
  • Tauler de Partícules amb Acabat de Laminat Plàstic: Melamina, fòrmica, baquelita, PVC, PS.
  • Tauler de Partícules amb Ciment Blanc: Revestiment resistent al foc i transpirable.
  • Tauler de Partícules amb Guix
  • Tauler de Partícules amb Aglutinants Naturals
  • Tauler de Virosses: Es veuen les partícules, com ara"Novopa".

Aglomerat de Partícules de Suro

Es cou i es premsa. Bon aïllant tèrmic.

Fusta Encolada i Laminada

Obtinguda per la unió i encolat de trossos de lamel·les de fusta massissa i seccions reduïdes amb adhesius d'alta resistència. Vigilar el sistema de fabricació per garantir una adherència perfecta.

Acabats de la Fusta

  • Oli
  • Vernís: Dissolucions de resines (urea, melamines) que creen una pel·lícula protectora, resistent i dura. Repel·leix l'aigua.
  • Cera: Natural o artificial.
  • Tint: Per donar color.
  • Lasur: Recobriment que impregna la fusta sense formar capa, regula la humitat i protegeix de fongs i insectes.
  • Pintures: Vernissos amb pigments.

Defectes i Alteracions de la Fusta

Anomalies

Lligades a les fibres i al creixement de l'arbre.

  • Nusos: Produïts per branques. Afecten quan la biga treballa a tracció.
  • Fibra Girada: Fibres que creixen en forma d'hèlix, ja que les fibres perifèriques creixen més ràpid que les interiors. Molt dolenta per a la construcció, excepte quan treballa a compressió.
  • Excentricitat de la Medul·la: La medul·la no està a l'eix, tronc no simètric. Causes: vent, terres rocoses. Poca elasticitat, poca resistència, difícil de treballar, dolenta per a la construcció.

Defectes

Relacionats amb els teixits de l'arbre.

  • Entre l'Escorça: Tros d'escorça entre els anells per mala soldadura de la branca. Fusta poc resistent, pot estar malalta. Es rebutja.
  • Doble Albeca: Queda una zona morta que es descompon amb el temps. Es rebutja completament per a la construcció. Causa: freds llargs i intensos.

Alteracions

Posterior al creixement.

  • Clivella/Fissura: Fissures més o menys profundes en sentit longitudinal. Molt profundes a causa del gel. Les petites es produeixen per assecament.
  • Cullerot: Separació dels anells, es debilita, molt poc resistent. Per freds intensos i vents violents. Molt dolenta per a estructures.
  • Potes de Gallina: Fissures que arriben fins a la medul·la i l'esquerda. Causa: envelliment de l'arbre. Fusta inútil, es rebutja.

Descargar

PDF Word HTML

Preguntas frecuentes

Quina part del tronc és la millor per a la construcció?

El duramen, la fusta interna del tronc, és la millor per a la construcció perquè té teixits resistents gràcies a la lignina. L'albeca, més externa, conté més aigua i és atacable per organismes i paràsits.

Per què la fusta resisteix bé el foc?

El text indica que la fusta reacciona molt bé amb el foc i té bona resistència. Tot i així, es pot sotmetre a tractaments ignífugs com els banys amb sorra o la pintura ignífuga.

Quina diferència hi ha entre una biga i una bigueta?

La biga té secció rectangular amb arestes vives i s'usa en estructures, especialment pòrtics, amb mides de 25x35 o 15x20 cm. La bigueta és més petita, de 8x8 a 15x15 cm, i s'utilitza per a forjats.

Ponte a prueba

Tarjetas de repaso

Pulsa una tarjeta para ver la respuesta.

Test

1. Quina part del tronc és la més adequada per a la construcció?
2. Quina substància aporta impermeabilitat a la fusta segons el document?
3. Quina és la resistència a la compressió de la fusta en direcció paral·lela a les fibres?
4. Quin percentatge d'aigua té una fusta seca segons el document?
5. Quina anomalia provoca que la fibra creixi en forma d'hèlix?
6. Quina fusta es classifica com a molt tova segons el text?

Preguntas generadas con IA a partir del documento: comprueba las respuestas con el texto.