Gestió d'Emergències: Fases, Nivells i Comunicació

Situacions i Fases en la Gestió d'Emergències

Situació 0

L'emergència es pot controlar amb els mitjans i recursos de la pròpia zona. Aquesta situació suposa l'activació en fase de prealerta o ja activació del pla en fase d'alerta.

Situació 1

L'emergència està controlada, però per al seu control es necessiten mitjans i recursos aliens a la zona. En el nostre país se sol classificar com a situació 1 les que es poden atendre amb mitjans propis de la comunitat autònoma.

Situació 2

L'emergència, per la seva gravetat, extensió o naturalesa, requereix més mitjans propis que ja implica la intervenció d'altres comunitats autònomes i també recursos privats.

Situació 3

L'emergència ja requereix una activació a nivell estatal. Són emergències d'aquest tipus: bèl·liques, nuclears...

Fase Prealerta - Nivell 1

Es correspon a la fase on es fa un seguiment dels fenòmens pels òrgans gestors del desastre. El risc no és prou greu per activar un pla d'emergències.

La prealerta al PROCICAT implica:

• Un seguiment de la situació.
• Una transmissió de la informació sobre qualsevol anomalia detectada.
• Una possible convocatòria del consell assessor, si es considera necessari.

Fase Alerta - Nivell 2

Existeix la certesa que succeirà l'esdeveniment. Hi ha activació del pla d'emergències pel director del pla. L'objectiu és establir un estat de vigilància. Implica l'activació de bombers, mossos, personal sanitari, i si calen, grups de recolzament. L'activació en alerta comporta el desplegament parcial de l'estructura contemplada en el pla. Aquí ja hi ha intervenció d'òrgans gestors i òrgans d'estructura operativa.

Fase Emergència - Nivell 3

El succés ha passat i es requereix la intervenció immediata dels grups d'actuació. A diferència de l'activació en alerta, comporta el desplegament total de l'estructura contemplada en el pla.

Emergència 1

Quan hi ha afectació a un territori d'extensió limitada o amb població o medi ambient moderadament vulnerable.

Emergència 2

Quan hi ha afectació a un territori extens o a una zona especialment vulnerable.

Fi de l'Emergència

El comitè d'emergències farà el seguiment del succés, basant-se en la informació facilitada pel CECAT i pel consell assessor. El director del PROCICAT decidirà les mesures a prendre.

Comunicació en Situacions d'Emergència

Megafonia

Consisteix en la transmissió de la informació a través d'altaveus en aquelles àrees cobertes per aquests sistemes. És útil per a grups poblacionals concentrats en llocs.

Ràdio

És el sistema preferent per a la comunicació d'alertes i alarmes, ja que és de gran abast, i el missatge arriba a les àrees fora de perill.

Televisió

Sistema amb unes característiques semblants a les de la ràdio. Es pot transmetre a un gran nombre de la població i emet el missatge inclòs en situacions de desastre gràcies a les xarxes especials, excepte si es danya la central d'emissió.

Sirenes i Sistemes d'Alarma

Emeten sons específics en una àrea determinada. Es transmet el missatge a la població en perill i al grup d'intervenció del desastre de forma ràpida.

Telefonia Mòbil, Fixa i Radiotelèfons

S'utilitza fonamentalment per transmetre alertes i alarmes entre el personal amb responsabilitats en l'emergència. El principal problema són les àrees sense cobertura per a la telefonia mòbil, o bé, si l'emergència danya les xarxes de comunicació.

Tipus d'Informació en Emergències

Informació Preventiva

S'elabora amb la finalitat de prevenció de danys poblacionals.

Informació d'Emergències

S'utilitza en una situació d'emergència real, inclou avisos d'alerta i alarma i també la informació durant l'emergència.

Informació Post-emergència

Inclou la informació de finalització de l'emergència; les conseqüències de la catàstrofe i les recomanacions d'actuació.