Geomorfologia i Climes d'Espanya: Una Guia Detallada

Modelat Glacial

Durant l'era Quaternària, l'acció de les acumulacions perpètues de gel va provocar un tipus de modelat glacial. Aquest glacialisme va afectar serralades altes com la Serralada Cantàbrica, els Pirineus, Sierra Nevada, el Sistema Central i el Sistema Ibèric. Es reflecteix en la presència de llacs, circs petits, valls en forma d'U i grans acumulacions de materials arrossegats (morrenes). A la Península, a causa de la seva altitud, la majoria de les glaceres van formar circs. Quan el gel es va fondre, aquests circs van originar petits llacs, com els famosos Llacs de Covadonga als Picos d'Europa.

Modelat Litoral

El modelat litoral és provocat per l'erosió combinada de l'activitat continental i marítima, i marítima i fluvial. És característic de les ries, formades per la penetració de la mar a les valls fluvials. Destaquen les ries obertes en les nombroses fractures del Massís Galaic, com la Ria d'Arousa o la Ria de Vigo.

A les zones de la Costa Brava, la costa Cantàbrica, les costes paral·leles a la Serralada Bètica, el nord d'Eivissa i la Serra de Tramuntana, predominen els penya-segats. Aquests són el resultat de l'erosió marina i donen lloc a la formació de coves, arcs marins i farallons.

En extensions planes i de poca pendent es formen platges d'arena, com les que trobem a les Cales de Mallorca (Cala Varques -arena- i Cala Bota -còdols-), o a Sant Sebastià (La Conxa). També hi ha dunes, com les de Doñana o Es Trenc; maresmes (amb sediments llimosos), com les de les albuferes del Mar Menor i València, i Muro-Sa Pobla; i deltes, com els del riu Ebre i Llobregat.

Orogènesi Herciniana

Aquesta orogènesi va tenir lloc durant l'era Primària, a finals del Paleozoic (fa entre 600 i 225 milions d'anys), fonamentalment durant el Carbonífer. És responsable de les serralades més antigues d'Europa. A la Península Ibèrica, va donar lloc al Massís Hespèric i als massissos d'Aquitània, Catalanobalear, de l'Ebre i Bèticorifeny, formant un substrat rocós de litologia silícia. Va provocar l'aparició dels relleus més antics de la Península, com la Meseta, el Massís Galaic-Lleonès, la zona occidental de la Serralada Cantàbrica (Massís Asturià), les Muntanyes de Toledo, el Sistema Central, els Pirineus Axials i la Serralada Penibètica.

Orogènesi Alpina

Aquesta orogènesi va ocórrer durant l'era Terciària i és responsable de les serralades més joves i vigoroses del planeta, com l'Himàlaia o els Alps. A l'Estat espanyol, va fracturar i bombar la Meseta (horst), configurant zones elevades (Sistema Central i Muntanyes de Toledo) i fosses tectòniques (grabens: conques del Duero i Tajo-Guadiana). També va provocar l'aparició dels grans sistemes muntanyosos, degut al plegament dels sediments dipositats durant el secundari, com els Pirineus, les Serralades Bètiques, les Muntanyes Basco-cantàbriques, les Serralades Litorals Catalanes, el Sistema Ibèric, Sierra Morena i la Serra de Tramuntana.

Planes Litorals

Les planes litorals són àrees amb altituds inferiors a 200 metres situades a la costa de la Península Ibèrica. Van ser formades per materials sedimentaris procedents d'al·luvions (argiles, sediments al·luvials) durant l'era Quaternària. Són superfícies amb un pendent escàs, on es desenvolupen formes de relleu com llacs i albuferes, maresmes, deltes i platges. Exemples d'aquestes planes són la Marina de Llucmajor, la Plana Litoral Valenciana o la Plana Litoral de Múrcia.

Relleu Volcànic

El relleu volcànic està format per roques aparegudes com a conseqüència d'erupcions volcàniques. Les formes de relleu inclouen colades volcàniques, tubs volcànics, calderes, malpaïsos, roques, barrancs i cràters. L'erosió pluvial i eòlica ha configurat la seva fesomia actual. Un exemple destacat és el Teide (3718m) i les calderes notables com la de Taburiente a La Palma. A la Península, la formació de falles durant l'orogènesi alpina (era terciària) va donar lloc a zones volcàniques com el Campo de Calatrava, Olot-Empordà i Cap de Gata. Les Illes Canàries es van formar durant l'era terciària, quan l'orogènesi alpina va trencar el fons de l'oceà Atlàntic, i a través de les fissures van ascendir grans masses de roques volcàniques que van configurar les illes.

Aridesa

L'aridesa es defineix per la relació entre la temperatura i la humitat d'un lloc. Augmenta amb la temperatura i la disminució de les precipitacions, estant en funció de les precipitacions, les temperatures i l'evaporació. A Espanya es diferencien les següents zones:

• Holohumida: Espanya atlàntica del nord, nord-oest i la major part dels Pirineus, on no hi ha cap mes àrid.
• Semihumida: Resta de sistemes muntanyosos, on els mesos àrids oscil·len entre 1 i 3.
• Semiàrida: Depressions de l'Ebre, Duero, Tajo, Guadiana, Guadalquivir i el litoral mediterrani català i valencià fins Alacant. Aquí els mesos àrids són entre 3 i 5, i no hi ha excedent d'aigua durant tot l'any.
• Àrida: Franja litoral d'Alacant a Adra, on els mesos àrids són entre 6 i 8.

Continentalitat Climàtica

La continentalitat climàtica es refereix a la tendència de les condicions atmosfèriques de les zones interiors peninsulars. Això provoca temperatures més extremes que a la costa, una marcada amplitud tèrmica (deguda a la llunyania del mar i a la presència de sistemes muntanyosos que impedeixen la influència reguladora de l'acció marítima) i una pèrdua d'humitat (precipitacions escasses, gairebé sempre inferiors a 600 mm). Exemples de continentalitat inclouen estius càlids (Submeseta Sud, Extremadura, Depressió de l'Ebre) o estius frescos (Submeseta Nord, Sistema Ibèric).

Clima Urbà

El clima urbà és el conjunt de condicions atmosfèriques pròpies de les ciutats. Es caracteritza per temperatures més elevades que el seu entorn, major inestabilitat de l'aire, canvis en els vents i variacions en el volum de precipitacions. Aquests fenòmens són provocats per la contaminació atmosfèrica, les emissions de CO2, la reducció de la capa d'ozó, els materials de construcció, la disposició dels carrers, entre altres factors.

Desertització

La desertització és la degradació del medi natural cap a l'aridesa, causada pel clima (sequeres o aiguats freqüents) i/o l'acció humana (pràctiques agràries i ramaderes inadequades, ús d'energies fòssils, incendis, consum abusiu d'aigua, salinització). L'erosió extrema condueix a la desertització, que implica la pèrdua de la capa fèrtil del sòl. Exemples d'àrees afectades són algunes comarques de la conca de l'Ebre, el sud-est peninsular i la conca del Guadalquivir.

Sequera

La sequera es defineix com una temporada llarga de temps poc plujós. Per considerar que una zona pateix sequera, s'han de tenir en compte les temperatures. Una zona es considera semiàrida a partir de quatre mesos secs (amb precipitacions inferiors a 30 mm). Els màxims de sequera es registren a Canàries i al sud-est peninsular.