Recursos hídrics, energètics i minerals a Espanya

L'aigua per ús urbà i industrial

factors que incrementen consum aigua:-creixement urbanitzacions -més demanda quan hi ha menys disponibilitat-contaminació aigües

Solucions:control abocaments- depuradores- aigues que no es poden fer potables ferles aptes x regadius, procesos industrals,etc

Les polítiques hídriques 4 tipus de polítiques:

La política de transvasamentsserveix er derivar l'aigua d'un riu a l'altre Per a grans transvasaments > obres hidràuliques (costoses i pèrdua d'aigua per l'evaporació) Pot aribar a produir: -canvis aqüífers - limitacions amliar us aigua en les conques fluvials canvis aportació aliments

La dessalinització de l'aigua del mar Conseqüències: Aquesta solució resulta cara i consumeix molta energia. A Favor:- molts progressos en la abaratiment costos i consum energia - aigua obtinguda bona qualitat plantes dessalinitzadores a Espanya > illes Canàries i Almeria (s'estan construint costa mediterrània)

La recuperació dels aqüífers

Aqüífers> aigues subterrànies perforació de pous i bombeig d'aigua S'utilitza més en la zona mediterrània per regar hortes, i terres sense cap recurs d'aigua com: Campo de Nijar - àrees del Maestrat - Castilla-la Manxa Conseqüències:- disminuir nivell aigua - dessecació àrees lacustres i palustres - en les aigües litorals> salinització: salinització dels conreus i perduda fertilitat- creixent urbanització costa mediterrània i agricultura> afavorit filtració residus a l'aigua Solucions: - injectar aigua per carregar alguns aqüífers- depurar aigua que contenen Plans de sanejament dels rius - evitar detoriament qualitat de l'aigua - assolir bon estat ecològic Control: -abocaments industrials i ubrans - instal·lació col·lectors i plantes depuradores d'aigua x convertir rius claveguera > rius d'aigua neta com: rius Ego (País basc) Guadiaro (andalusia) Besòs (catalunya)

STRESS HÍDRIC: Parlem d'estrès hídric quan la demanda d'aigua és més elevada que la quantitat disponible durant un període de temps o quan el seu ús és restringit per la seva baixa qualitat.

ELS RECURSOS ENERGÈTICS

Per complir necessitats d'energia a Espanya:- explotació jaciments carbonífers- importació hidrocarburs - explo. minerals radioactius - a part de: energies eòlica, plantes biomassa i energia solar.

3.1 Espanya, un país amb dèficit de recursos energètics Augment consum energia primària > creixement país i del benestar . Tot això ha fet necessària la importació de diferents recursos energètics (autobestament dels recursos és molt baix . Espanya: país dependent d'energia

Plans energètics: -recuperar ús del carbó o hidràulica,- reduir consum petroli, augmentar gas natural, introducció energies renovables -polítiques d'eficiència i estalvi - xarxa ferroviària (reduir us carretera)

Les polítiques energètiques>pactades d'acord amb directius comunitàries (Unió Europea)

L'aigua com a recurs energètic

Centrals hidroelèctriques:energia neta-no contamina- renovable

Aigua emmagatzemada als embassaments > assegurar continuïtat salts d'aigua i regular cabals rius. Són molt cares de construïr però té un manteniment econòmic . L'elevada explotació hidroelèctrica no permet apliarles més. Creixent demanda agrícola i urbana > l'aprofitament hidroelèctric, considerant que la major part dels cabals dels rius s'utilitzen en hivern i és quan més demanda electrònica . Grans centrals hidroelèctriques connectades xarxa nacional electrica> participa: energía tèrmica i nuclear.

ENERGIES NO RENOVABLES

4.1 Carbó:Va ser la font d'energia + important I Rrevolució Industrial (S XVIII, Gran Bretanya)

usos:- primeres frabriques (vapors)- transport marítm (màquina de vapor)- ferrocarrils

L'ús del carbó està relacionada amb l'explotació d'aquest mineral. Països més desenvolupats substitueixen carbó petroli. (china utilitza carbó actualment)Avantatges:- disponibilitat - poder calorífic

Desavantatges: - contaminació de la seva combustió (xina i india. principals mines de carbó a Espanya: Pozo San Nicolàs (Asturies) Cos Barros (cadis)Villablino ( Lleó). Catalunya (tencades)Fígols i Cercs (berguedà)

Zones mineres de carbó a Espanya (ja esgotades)Astúries Lleó (Castella i lleó)Terol (aragó)Ciudad Real (castella-la Manxa) Cadis ( (Andalusia)

4.2 El petroli i el gas natural

PETROLI

Espanya no reserves hidrocarburs i poc producció petroli> dependència exterior amb Rússia, Mèxic, Aràbia saudita, Nigeria i Angola

Algunes empreses espanyoles inversions a països productors petroli i controlen distribució petroli.(repsol)

Explotació petroli a Tarragona plataforma Casablanca: sense producció des de 2021. El Ministeri de Transició Ecològica tancament agost 2023

GAS NATURAL

Presenta l'avantatge: combustible fòssil molt calorífic, més net dels tres.Espanya és dependent de les importacions. Consum de gas natural ha anat augmentat a Espanya Petites reserves (Osca, Biscaia, Cadis) > ha de importar gas que consumeix

Principals proveidors: -Argèlia gas arriba Península x dos gasoductes (estast gasós).-1r gasoducte: Algènia a Andalusia - 2n gasoducte : d'Argèlia a MarrocConflicte Argèlia i Marroc, Argèlia talla el gas a Marroc

Els recursos miners

6.1 L'explotació de recursos miners

empreses innoven tecnologia > reconversions laborals (Astúries, Huelva o Terol)

OBJECTIUS: Incrementar competitivitat de la mineria racional millorar medi ambient i recerca desenvolupament tecnològic

MINERIA METÀL·LICA Es troben: àrees del sòcol hercinià

Ús: indústrias de base(metalúrgica i química), indústrias de transformació Mineria metàl·lica retrocés tancament explotacions importants com mines de ferro: Las Encartaciones(Biscaia), almadén (mercuri, Ciudad Real), Riotinto (Huelva, coure i pirita)

MINERIA NO METÀL·LICA

Minerals no metàl·lics

A Espanya:>sal gemma Cantàbria, fàbriques de sosa i altres quimiques >sal marina s'obté de salines litoral mediterrani i sud-atlàntica: Torrevella (Alacant), San Fernando (Cadis)>sals potàssiques fertilitzants agrícoles i indústria química. Colorant medicaments, sabons vidre. Espanya extensa conca potàssica de Catalunya a Navarra (tancades, no rendibles)ROQUES INDUSTRIALS activitat de les pedreres explotació roques industrials (química i costrucció): calcària, argila, pissares, graves i sorra. Roques ornamentals: granit i marbre Galícia, Almeria i Badajoz

7 L'AIGUA I ELS RECURSOS ENERGÈTICS I MINERALS A CATALUNYA

Catalunya desequilibri distribució persones i dels recursos hídrics

Catalunya pobre recursos energètics i minerals

7.3 Recursos energètics i minerals Recursos energètics amplieu amb el que vam explicar sobre les mines de carbó a Catalunya Energia hidroelèctrica relacioneu amb els embassaments a catalunya Recursos minerals no metàl·lics sals a catalunya (mireu la localització)

Roques mireu localització. Relacioneu amb el sector de construcció

LES CONQUES INTERNES I LES INTERCOMUNITÀRIES A CATALUNYA

Catalunya es divideix en dos àmbits pel que fa a la gestió de l'aigua: les conques internes o districte fluvial de Catalunya i les intercomunitàries.
Les conques internes, on l'ACA té plenes competències, inclouen els cursos fluvials que neixen en territori català i desemboquen a la Mediterrània: les conques dels rius Muga, Fluvià, Ter, Daró, Tordera, Besòs, Llobregat, Foix, Gaià, Francolí i Riudecanyes, i les rieres costaneres entre la frontera amb França i el desguàs del riu de la Sénia.
El conjunt de conques internes s'organitza en 26 unitats hidrològiques, conques, subconques o conjunt de petites conques, que representen l'equivalent al 52% del territori de Catalunya.
Les conques intercomunitàries inclouen rius que travessen vàries comunitats autònomes o més d'un estat com són el riu Ebre, el riu Segre, les dues Nogueres i el riu Garona. En aquesta demarcació, que ocupa el 48% de territori català, les competències de gestió són compartides amb l'Estat espanyol. La única funció que hi exerceix plenament Catalunya és la de policia de les aigües.

EMBASSAMENTS DE CATALUNYA

A Catalunya hi ha 19 embassaments i la conca de la Garona que formen part de comissions de desembassament. D'aquests, 10 estan a la part catalana de l'Ebre, 9 a les conques internes i la conca de la Garona (internacional).
Els 9 embassaments de les conques internes de Catalunya que formen part de comissions de desembassaments poden emmagatzemar fins a 695,88 hm3 d'aigua i satisfan les demandes industrials, domèstiques i de reg. Aquests 9 embassaments estan generats per preses, 7 de les quals són gestionades per l'Agència Catalana de l'Aigua (Darnius Boadella, Sau, Siurana, Foix, la Llosa del Cavall, Sant Ponç i la Baells).
Les preses de Susqueda i el Pasteral són propietat d'Endesa i la de Riudecanyes de la Comunitat de Regants de Riudecanyes.
Pel que fa a la part catalana de l'Ebre, els 10 embassaments que formen part de comissions de desembassament tenen una capacitat total de 1.962,85 hm3.

VOCABULARI DEL GLOSSARI DEL LLIBRE :

Aquífer: formació geològica porosa a través de la qual flueix l'aigua subterrània.

Carbó de coc: s'obté del carbó. El seu ús és limita gairebé exclusivament a cremar-lo per generar energia termoelèctica o alimentar des de les petites fargues fins als grans forns de la fosa de minerals.

Cabal ecològic: cabal mínim que ha de tenir un riu per tal de mantenir els ecosistemes que en depenen.

Curs fluvial: recorregut d'un riu des del naixement fins a la desembocadura.

Depuradora: instal·lació destinada a la neteja i la purificació de l'aigua.

Energia primària: fonts d'energia que es troben a la natura. Algunes no es poden fer servir directament i necessiten ser transformades.

Estiatge: període de mínim cabal d'un riu.

Fusió nuclear: procés mitjançant el qual un nucli es divideix en dos o més nuclis petits desprenent una gran quantitat d'energia.

Hidrocarbur: compost orgànic format per àtoms de carboni i hidrogen.

Lacustre: zones humides en les quals l'aigua té prou profunditat per presentar temperatura diferent entre la superfície i el fons.

Minerals metàl·lics: matèria a partir de la qual s'obtenen els metalls. Cal fer mines per arribar-hi.

Minerals no metàl·lics: materials l'aprofitament dels quals té altres finalitats diferents de l'obtenció de metalls.

OPEP: Organització de Països Exportadors de Petroli.

Règim fluvial: variació de la quantitat del cabal d'un riu al llarg de l'any.

Riu; Corrent natural, més o menys continu, d'aigua dolça.

Afluent: riu que desemboca en un altre riu.

Llera o llit; Superfície per la qual discorre el corrent d'un riu.

Cabal d'un riu: Quantitat d'aigua (volum) que circula pel llit d'un riu en relació amb l'extensió de la seva conca receptora. S'expressa en litres per segon i Km2 de conca.

abundant als rius de la vessant atlàntica i escàs als mediterranis de llevant.