La Generalitat Republicana: Història i Reformes (1931-1936)

La Generalitat Republicana

L'origen de l'autogovern (1931-1932)

• 14/4/31: Francesc Macià proclama la República Catalana dins d'una federació espanyola. El govern provisional no l'accepta i envia ministres a negociar.
• 17/4/31: Macià renuncia a la República a canvi de la restauració de la Generalitat i l'Estatut de Núria.
• Maig de 1932: L'Estatut es modifica a les Corts com a Estatut del 32. Es defineix com a regió autònoma (no estat federal) i no es concedeix la ciutadania catalana.

Competències i organització

Catalunya aconsegueix competències en Administració de Justícia, obres públiques, servei d'ordre públic, dret civil català i nous centres d'ensenyament. Les competències de defensa, relacions internacionals, impostos i església pertanyen al poder central. La Generalitat rebia amb lentitud els diners de les competències, fet que suposava un gran obstacle per a l'autogovern.

El poder autonòmic s'organitzà en:

• Legislatiu: Parlament.
• Executiu: President i Consell.
• Judicial: Tribunal de Cassació de Cassació.

Crisi i repressió (1934-1936)

• 1934: Amb la pujada de la CEDA al govern, s'anul·la la Llei de Contractes de Conreu, iniciant la confrontació entre el govern central i el català.
• Fets d'Octubre: Després de vagues i la repressió a Astúries, Companys proclama l'Estat Català dins la República Federal Espanyola. El govern central intervé amb dura repressió, empresona els membres del govern autonòmic i suspèn l'Estatut i les reformes.
• Febrer de 1936: La victòria del Front Popular permet recuperar l'Estatut i la Generalitat. Es decreta una amnistia política, Companys torna a la presidència i es crea el PSUC (unió de socialistes i comunistes).

Polítiques i reformes de la Generalitat

La política de govern i legislativa es va centrar en els següents àmbits:

A) Educació i cultura

Creació del Consell de Cultura per estendre l'escolarització pública i laica. Es van construir escoles, s'imposaren les escoles mixtes, augmentà el nombre de mestres i s'aplicaren nous plantejaments pedagògics.

B) Política social

Creació de l'Institut contra l'Atur Forçós. S'aprovaren lleis sobre cooperatives, mútues, la Llei Catalana sobre la Capacitat Jurídica de la Dona i el Cònjuge, la llei del divorci i es permeteren els matrimonis civils.

C) Política sanitària

Impuls de l'assistència sanitària amb la construcció d'hospitals, campanyes de vacunació i protecció de la maternitat. El Decret d'Interrupció Artificial de l'Embaràs permetia l'avortament en determinades situacions.

D) Caràcter econòmic

Llei de Mutualitats, Llei de Cooperatives, Llei de Sindicats Agrícoles, creació del Consell del Treball i la destacada Llei de Contractes de Conreu.

E) Divisió comarcal

El 1931, la Generalitat encarregà als geògrafs Pau Vila i Josep Iglesias una nova divisió territorial que respectés la realitat històrica i geogràfica. Es dividí en 38 comarques i 9 vegueries.