Funcions Vitals, Organització Cel·lular i Tipus de Teixits Humans

Les Funcions Vitals

Són tres: nutrició, relació i reproducció.

Nutrició

• Éssers vius: Implica menjar.
• Cèl·lules: Intercanvien líquid intestinal, intercel·lular o de la sang.

Relació

Relació en Éssers Vius:

• Externa: Ens adonem que fa fred i ens abriguem.
• Interna: Som conscients d'un malestar intern (p. ex., mal de cap) i prenem una pastilla.

Relació en Cèl·lules:

• Externa: S'adonen que necessiten una proteïna.
• Interna: S'adonen que hi ha alguna cosa interna que necessiten.

Reproducció

• Ésser viu: Es reprodueix per no extingir-se.
• Cèl·lules: Es divideixen per a la renovació d'un teixit.

Metabolisme: És la suma de reaccions químiques que passen dins del nostre cos per obtenir o gastar energia.

• Exemple: Dues persones idèntiques amb els mateixos hàbits saludables poden tenir diferent pes (una grassa i l'altra prima).

Éssers vius: Estan formats per biomolècules:

• Orgàniques: Contenen carboni.
• Inorgàniques: No contenen carboni.

Nivell d’Organització dels Éssers Vius

• Teixit: Agrupacions de cèl·lules especialitzades en fer una funció. Exemple: Teixit nerviós.
• Òrgan: Diferents teixits agrupats i coordinats per fer una mateixa funció. Exemple: Cor.
• Aparell: Agrupació de diferents òrgans que fan la mateixa funció. Exemple: Ap. Circulatori.
• Sistema: Agrupació d’òrgans semblants que fan una mateixa funció. Exemple: S. Limfàtic.

La Cèl·lula

És la unitat viva més petita d’un ésser viu.

Parts de la Cèl·lula

La Membrana Cel·lular

Està formada per una bicapa lipídica (dues capes de lípids) en les quals hi ha moltes proteïnes. Les seves funcions són:

• Protectora: Aïlla la cèl·lula del medi extern.
• Controla el pas de les substàncies: Regula el trànsit entre l'interior i l'exterior.

El Citoplasma

És on es produeixen les reaccions químiques del metabolisme. Rep ordres del nucli i conté orgànuls citoplasmàtics. Els més importants són:

• Ribosomes: S'encarreguen de la síntesi de proteïnes.
• Centríols: S'encarreguen de la formació del fus acromàtic durant la divisió cel·lular.
• Microtúbuls i filaments: La seva funció és formar el citoesquelet de la cèl·lula.
• Lisosomes: Acollir al seu interior substàncies difícils de pair i transformar-les en unes de més senzilles, facilitant la feina a les mitocòndries.
• Vacúols i vesícules: Magatzem de nutrients i productes de rebuig (Exemple: teixit adipós a la hipodermis).
• Mitocòndries: Oxiden la matèria orgànica per obtenir energia.
• Nuclèol: Orgànul que es troba dins del nucli.

1 El Nucli

El citoplasma, a part dels orgànuls, conté el nucli.

Conté el material genètic (ADN), que està envoltat d’una membrana nuclear.

ADN: Es troba a tots els nuclis de les nostres cèl·lules. Quan la cèl·lula es reprodueix, s’empaqueta en forma de cromosoma.

• Cromosoma = format de cromatina.

El número de cromosomes és fix:

• Per l'home:
  • Cèl·lules sexuals: 23 cromosomes (meitat informació genètica).
  • Cèl·lules no sexuals: 46 cromosomes (23 parelles).

Reproducció Cel·lular

Les cèl·lules es poden dividir mitjançant mitosi o meiosi:

• Mitosi: D'una cèl·lula mare en surten dues de filles amb la mateixa informació genètica.
• Meiosi: A partir d’una cèl·lula mare en surten 4 de filles amb la meitat de la informació genètica (necessària per obtenir cèl·lules sexuals).

Tipus de Teixits

Teixit Epitelial

• Té mínima substància intercel·lular; les cèl·lules estan molt juntes.
• Exemple: Epidermis (capa més externa de la pell).

Teixit de Revestiment (T. Epitelial)

El teixit epitelial és pluriestratificat:

• Té diverses capes de cèl·lules (estrats).
• Capa més externa: Còrnia.
• Capa més interna: Basal, on hi ha: Queratinòcits i melanòcits.

Teixit Glandular (T. Epitelial)

Forma les glàndules (p. ex., sudorípares, sebàcies, mamàries). És un teixit molt especialitzat en segregar:

• Sebo o greix: Glàndules sebàcies.
• Suor: Glàndules sudorípares.
• Llet: Glàndules mamàries.

Aplicacions/Alteracions:

• Hiperhidrosi: Alteració de la pell que provoca més suor del normal.
• Seborrea: Alteració de la pell que provoca més sebo del normal.

Teixit Connectiu

Format per:

• Cèl·lules.
• Molta substància intercel·lular (gran distància entre cèl·lules), on hi trobem aigua i sals minerals.
• Fibres proteiques: Aporten rigidesa i consistència.

Exemple: Tendó de la dermis.

Teixit Conjuntiu (T. Connectiu) - Dermis

• Cèl·lules formadores de la dermis: Fibroblast.
• Fibroblast o fibròcits: Sintetitzen fibres proteiques: col·lagen, elastina i reticulina.
• Aporten elasticitat i fermesa a la pell. La seva pèrdua provoca arrugues i flacidesa.

Teixit Adipós (T. Connectiu) - Hipodermis

• Cèl·lules formadores: Adipòcits.
• S'agrupen i formen lòbuls arrodonits.
• Estan connectats per fibres de col·lagen, reticulars i elàstiques.
• Funcions: Protectora (contra cops), aïllant (envolta òrgans) i reserva energètica (lípids=greixos).

Teixit Esquelètic (T. Connectiu)

Teixit Ossi

• Cèl·lules formadores: Osteòcits.
• La substància entre cèl·lules és dura i rígida ja que conté calci.
• Exemple: Fèmur.

Teixit Cartilaginós

• Cèl·lules formadores: Condròcits.
• La substància entre cèl·lules és sòlida però tova ja que conté sofre.
• Exemple: Cartílag de l'orella.

Teixit Muscular

• Cèl·lules formadores: Fibres musculars (actina / miosina).
• Aquestes fibres necessiten molta energia, que els proporcionen els mitocondris.
• Funció: Realitzar moviments de diferents zones del cos i ser responsable de la locomoció.
• 3 tipus:
  • T. muscular estriat: Moviments voluntaris (p. ex., bíceps).
  • T. muscular llis: Moviments involuntaris (p. ex., músculs que envolten els intestins).
  • T. muscular cardíac: Moviment del cor.

Teixit Nerviós

(Nota: La frase "si posem la cera massa calenta, la clienta es queixarà" és un exemple pràctic de la seva funció.)

• Cèl·lules formadores: Neurones i cèl·lules Glia (que nutreixen, netegen i defensen les neurones).
• Funció: Rep estímuls i elabora la resposta adequada per transmetre-la al lloc del cos on cal actuar.