Fitopatologia: malalties del presseguer, de la patata i cicle infecciós

Malalties del presseguer i l'ametller

Lepra: els símptomes principals són la hipertròfia de les fulles, que presenten colors verd, rosa i vermell, així com l'afectació de flors i fruits. Per poder-la controlar, s'utilitza captan i derivats del coure.

Momificat dels fruits: els símptomes principals són xancres a les branques; els fruits s'enfosqueixen i se n'arruga la superfície, s'atura el creixement i apareixen taques. Per controlar-la s'utilitzen mètodes químics, culturals i varietats resistents.

Xancres: els símptomes principals són les lesions de color castany, la mort de la branca i la pudrició dels fruits. Per controlar-la s'ha de reduir l'adobat nitrogenat de manera que sigui suficient, aplicar un adobat de potassi o l'ús del captan.

Sharka: malaltia causada per un virus que provoca clorosi a les fulles i taques o anells blancs o verds als fruits.

Malalties induïdes per Phytophthora

Míldiu de la patata i el tomàquet

Mal de col i fusariosi: malaltia induïda per Phytophthora; és l'única espècie de Phytophthora que produeix míldiu. Ataca nombrosos membres de les solanàcies, especialment la patata i el tomàquet. Els seus símptomes són el pansiment de totes les parts de la planta, excepte les arrels. A la patata afecta principalment les fulles i el tubercle; a més a més, genera taques marronoses o negres. Al tomàquet li provoca taques fosques al fruit. Per controlar aquesta malaltia: aporcar, tractaments químics, herbicides, gens de resistència i sistemes de prevenció.

Tristesa del pebrot i Gomosi

Malaltia causada per Phytophthora que està caracteritzada per la formació de gomes d'un color ataronjat a la zona del tronc i a les branques dels arbres. En alguns llocs, l'escorça està aixecada o n'està absent. Al coll de les arrels, l'escorça està aixecada i la fusta de sota està morta; aquesta fusta sol estar incrustada de goma. Control: l'espècie Mandarina Cleòpatra es veu obligada a ser tractada; cal un tractament directe amb coure a la zona de la ferida i tractaments de tipus general com el captan o el metalaxil.

Cicle infecciós dels patògens

• Infecció: procés mitjançant el qual el patogen estableix contacte amb les cèl·lules de l'hoste i n'obté nutrients. Subfases: germinació, penetració (directa, per obertures naturals, ferides, vectors) i colonització.
• Multiplicació: nombre d'esporulacions (nombre d'espores produïdes per unitat d'infecció) per assegurar la seva supervivència. Subfases: producció d'hifes fèrtils, producció d'espores i maduració d'espores.
• Supervivència: en estructures de resistència, en forma latent dins de plantes perennes, paràsits en hostes alternatius (males herbes), etc.
• Dispersió: la malaltia es reparteix i s'expandeix. Subfases: alliberació d'espores, dispersió d'espores i deposició d'espores.

Damping-off

Afectació causada per Pythium, Rhizoctonia i Phytophthora.

Productes químics i fungicides

• Derivats del coure
• Sofre: es pot aplicar per empolvorament; té un gran poder de penetració i de resistència (fungicida penetrant). És molt efectiu contra els oïdis, ja que té un efecte curatiu/radicant sobre aquests.
• Tiram: és un fungicida protector que s'utilitza principalment en el tractament de les llavors i també com a fungicida foliar. Inhibeix processos cel·lulars dels fongs.
• Dicarboximides: és un fungicida sistèmic d'acció preventiva, curativa i antiesporulant molt residual; impedeix la colonització, l'avançament i l'esporulació dels fongs.
• Captan: és el més utilitzat en aplicació foliar; millora l'aspecte de les fruites. És un antibotrític.

Conservació postcollita

• Patulina: en pomes i peres.
• Penicillium digitatum (floridura verda) i Penicillium italicum (floridura blava).
• Alternaria citri: fong en llimones, taronges, etc.
• Botrytis cinerea: podridura grisa en el raïm i altres cultius.

Annex de cicle infecciós (contingut addicional)

Infecció: procés mitjançant el qual el patogen estableix contacte amb les cèl·lules de l'hoste i n'obté nutrients. Subfases: germinació, penetració (directa, per obertures naturals, ferides, vectors) i colonització.

Multiplicació: nombre d'esporulacions (nombre d'espores produïdes per unitat d'infecció). Per assegurar la seva supervivència. Subfases: producció d'hifes fèrtils, producció d'espores i maduració d'espores.

Supervivència: en estructures de resistència, en forma latent dins de plantes perennes, paràsits en hostes alternatius (males herbes), etc.

Dispersió: la malaltia es reparteix, s'expandeix. Subfase: alliberació d'espores, dispersió d'espores i deposició d'espores.

...males herbes), etc.

Dispersió: la malaltia es reparteix, s'expandeix. Subfase: alliberació d'espores, dispersió d'espores i deposició d'espores.