Funcions del Banc Central i Política Monetària: Guia Completa

Economía6,71 KB

Funcions del Banc Central: gestió d'operacions econòmiques amb divises

El banc central centralitzava totes les divises que entraven al país, canviant-les per moneda nacional i subministrava als importadors i als altres agents les divises que necessitaven, retirant de la circulació la moneda nacional corresponent. En tots dos casos, les operacions es feien d'acord amb el tipus de canvi que fixava el govern.

  • Actuació com a banc de bancs

    La seva funció era subministrar liquiditat al sistema bancari quan aquest la necessitava i regular la intermediació i la compensació d'operacions entre bancs i caixes d'estalvi.
  • Banc de l'Estat

    Tradicionalment, el banc central s'ocupava, i encara ho fa en molts països, de gestionar els ingressos i pagaments del sector públic (entès com l'actuació econòmica del sector públic en tant que perceptor d'ingressos i executor de pagaments), facilitant liquiditat al sector públic quan era necessari, és a dir, en els períodes en què els pagaments superaven els ingressos, mitjançant descoberts en el compte del sector públic o amb concessió de crèdit consolidat.
  • Supervisió del sistema bancari i de les entitats financeres

    Amb l'elaboració de la normativa i la inspecció sobre el seu compliment.
  • Execució de la política monetària

    Per al control de la quantitat de diners d'una economia. El banc subministrava instruments tècnics i aplicava les mesures de política monetària que decidia el govern.

La base monetària

Està formada pel conjunt dels actius de caixa dels bancs comercials (diner legal en el seu poder més dipòsits a la vista en el banc central) més el diner en mans del públic (famílies i empreses no bancàries). A l'actiu hi figuren tots els factors que condicionen l'expansió de la base monetària i que representen un crèdit que el banc concedeix als agents de l'economia. Quan augmenten els actius del banc central sobre els diferents sectors, creix la base monetària, i quan es redueixen, disminueix la base monetària.

L'oferta monetària

Els agregats monetaris a la zona de l'euro

L'oferta monetària fa referència al volum de mitjans de pagament que existeixen en un moment determinat, dins dels quals cal distingir:

  • Diner legal o circulació fiduciària. Pot estar en mans del públic o bé a la caixa dels bancs. La part del diner legal que es troba a la caixa dels bancs constitueix la base de la creació del diner bancari i no es comptabilitza com a oferta monetària.
  • Diner bancari, format pels dipòsits a la vista dels bancs comercials, que representa la part més important dels mitjans de pagament.
  • Altres actius financers menys líquids que, encara que no siguin pròpiament mitjans de pagament, són fàcilment convertibles en mitjans de pagament. Es tracta, en una aproximació molt estricta, dels dipòsits d'estalvi i, en successives ampliacions del concepte, dels dipòsits a termini i d'altres actius financers líquids emesos per l'Estat o pel propi sector bancari.

Relacions entre oferta monetària i base monetària

(1) Base monetària = efectiu en mans del públic + actius de caixa
(2) Oferta monetària = efectiu en mans del públic + dipòsits a la vista
(3) Coeficient de reserva = efectiu en mans del públic / dipòsits a la vista
(4) Coeficient de caixa = actius de caixa / dipòsits a la vista
M1 = efectiu en mans del públic + dipòsits a la vista
M2 = M1 + dipòsits a termini
M3 = M2 + altres actius financers molt líquids

10.3 El tipus de canvi i la política monetària

L'objectiu de la política monetària

La política monetària té per objectiu el control de la quantitat de diners en circulació. Representa, així, l'actuació de l'Estat sobre la situació econòmica mitjançant la gestió de la moneda.

  • Una disminució de la quantitat de diners (política monetària restrictiva) tendeix a frenar la despesa de consum i d'inversió.
  • Un increment de la quantitat de diners (política monetària expansiva) tendeix a augmentar la despesa de consum i d'inversió i, per tant, a incentivar la producció i l'ocupació.

Tanmateix, no sempre és així: un increment de la quantitat de diners pot comportar simplement una pujada dels preus (inflació), sense que s'incrementi el nombre de transaccions; és a dir, sense que tingui efectes sobre el nivell de producció i d'ocupació. No només és important la quantitat de diners, sinó també la velocitat a la qual circula el diner.

La política econòmica restrictiva, en canvi, no és incompatible, dins d'uns límits, amb la reactivació de l'activitat econòmica. El propi creixement econòmic accelera la circulació del diner o aconsegueix mobilitzar diner ociós.

Actuacions sobre la base monetària

  • Si s'incrementen els actius financers del banc central sobre els diversos sectors (exterior, públic i privat), mitjançant la concessió de crèdits o la compra de títols, el banc central introdueix diner en circulació i augmenta la base monetària (creació de diner legal).
  • Si el banc central redueix els seus actius o ofereix actius financers a la venda, retira diners i disminueix la base monetària.

Actuacions sobre l'oferta monetària

  • Tradicionalment s'ha utilitzat el coeficient de caixa per controlar les possibilitats de creació de diner bancari: quan el coeficient augmenta, es redueix la capacitat de multiplicació del diner bancari, i succeeix a l'inrevés quan el coeficient es redueix. Des de la creació del SEBC, però, el coeficient de caixa va quedar establert en el 2%.
  • La política de tipus d'interès: la fixació dels tipus d'interès té incidència en la creació de diner (efectes monetaris dels tipus d'interès), però també té efectes no monetaris importants.

Descargar

PDF Word HTML