ELS GÈRMENS

Son les parts del cos d’organismes pluricel·lulars que, mitjançant un creixement posterior, son capaços de transformar-se en nous individus.

Característiques:-Poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars

-Son menuts

-Produïts en grans quantitats

-Estan carregats de matèria de reserva nutritiva

TIPUS: A)Son capaços d’originar un nou individu ells mateixos(reproducció asexual)

B)Necessiten fusionar-se amb un altre germen per originar nous individus(reproducció sexual)

Per tant, REPRODUCCIÓ no sempre és sinònim de SEXUALITAT perquè per exemple en la reproducció asexual no cal sexualitat.

LA REPRODUCCIÓ ASEXUAL

TIPUS

-Esporulació: formació d’espores als esporangis. El germen que ho fa son les espores. Ex. Fongs

-Escissió primària(bipartició): un organisme es divideix en dues parts casi iguals. El germen es l’organisme que es divideix. Ex. Bacteris

-Gemmació:es una divisió desigual d’un organisme. A partir d’una zona delimitada del progenitor (gemma), creix un nou individu. El germen és l’organisme. Ex. Protoctistos

-Multiplicació vegetativa:es fa mitjançant propàguls, que son aquelles parts d’una planta, que per divisió i creixement donen lloc a una planta nova. El germen és el propàgul. Ex. Vegetals

REPRODUCCIÓ SEXUAL

La reproducció sexual requereix que dues cèl·lules reproductores o gàmetes, de sexe diferent, s’uneixin en el procés de fecundació per formar un zigot.

Característiques

-Son cèl·lules haploides que s’originen per meiosi.

-Son sempre unicel·lulars.

-Es formen en uns òrgans especials les glàndules sexuals que en els animals s’anomenen gònades i en els vegetals gametangis

TIPUS:  A)Isogàmia:els gàmetes son iguals. Freqüent en algues i protoctists.

B)Anisogàmia:gàmetes diferents. Dos tipus:-Microgàmeta (masculí i petit): en els animals s’anomena espermatozoide. Nucli gran, poc citoplasma i molt mòbil. S’origina als testicles. En les plantes s’anomena anterozoide. S’origina als anteridis.

-Macrogàmeta(femení i gran): en els animals s’anomena òvul. Citoplasma voluminós, immòbil. S’origina als ovaris. En les plantes s’anomena ovocèl·lula. S’origina als arquegonis.

AVANTATGES I INCONVENIENTS DE LA REPRODUCCIÓ SEXUAL

+)-
Es complicada, lenta i malbaratadora. Requereix més temps i més consum de matèria i energia que la asexual

-)

Aporta variabilitat en les espècies

LA FECUNDACIÓ EN ELS ANIMALS

TIPUS DE FECUNDACIÓ

-Externa:en aquest tipus els animals no copulen

-Interna:els espermatozoides son transferits de l’aparell genital masculí al femení, evitant la pèrdua de cèl·lules reproductores.

TIPUS DE DESENVOLUPAMENT EMBRIONARI

-Ovípars:la seva vida embrionària es desenvolupa dins de l’ou i ponen els ois al medi on viuen. Ex. Amfibis

-Ovovivípars: l’embrió reté l’ou en el cos durant el seu desenvolupament. Llavors s’alimenta de la reserva nutritiva dels ous i quan ‘han desenvolupat surten a l’exterior amb les restes de la closca. Ex. Insectes

-Vivípars: l’embrió es desenvolupa a l’úter matern i obté aliment de la mare directament. Ex. Mamífers

COMPARACIÓ REPRODUCCIÓ SEXUAL I ASEXUAL

ASEXUAL

- Va ser el primer tipus de reproducció, es calcula que va aparèixer fa 3500 milions d’anys, quan es va iniciar el desenvolupament de les primeres cèl·lules

-Esta lligada a la mitosi.

-Nomes necessita un progenitor.

-Les cèl·lules no tenen cap tret característic que les diferencia de les altres cèl·lules de l’organisme.

-Es un sistema reproductor molt simple i rendible.

-Origina individus genèticament idèntics.

-No hi ha variabilitat genètica.

-Permet un ràpid creixement del nombre d’individus.

-Modalitats: Esporulació, bipartició i gemmació

SEXUAL

 Va aparèixer més tard que la asexual.

-Va lligada a la meiosi.

-Es necessiten dos gàmetes.

-Es necessita molta energia.

-Els individus que origina son genèticament diferents.

-Facilita la recombinació  dels gens i dels caràcters progenitors.

-La Reproducció sexual biparental, la més característica:

    -Partenogènesi: Desenvolupament d’un ou sense fecundar.

    -Hermafroditisme: òrgans femenins i masculins en el mateix individu.

LES FEROMONES

Son substàncies químiques que, emeses en un medi per un animal, són captades per altres animals de la mateixa espècie, en els animals que les capten, els provoca uns comportaments determinats.

EL GALANTEIG I LA PARADA NUPCIAL

El galanteig es el conjunt de comportaments que tenen per finalitat la formació de parelles, que es la fase prèvia a l’acoblament, predominen senyals visuals com colors brillants, moviments extravagants etc.

LA COORDINACIÓ REPRODUCTORA

8.La coordinació reproductora:

Els cicles de reproducció son estacionals i estan de tal manera que les cries neixin en l’època de l’any més favorable per sobreviure.

Es necessari que els animals en període de zel es trobin per possibilitar la fecundació.

SENYALS DE COMUNICACIÓ

Senyals auditius

Son útils per localitzar la presencia de mascles o femelles, per donar crits d’alarma, intimidació etc.

+
Es transmeten instantàniament, arriben lluny.

-Els depredadors poden sentir les senyals.

Senyals Visuals

Són útils per les parades nupcials, en els contactes

socials, en el marcatge del territori.

+Gran varietat mímica, actituds, danses etc.

-Funciona de dia, al descobert i a curta distància.

Senyals Químics

Fan servir el marcatge del territori, en la crida sexual a distància en les parades nupcials, en el reconeixement social dels  individus del mateix clan.

+Persisteixen durant hores o fins i tot dies, els depredadors no poden detectar les preses tan fàcilment.

PROTECCIÓ I APRENENTATGE DE LES CRÍES

En els insectes socials (abelles, formigues..) la cura dels ous i alimentació de les cries és un aspecte essencial en les complexes societats que originen.

La major part dels peixos i amfibis no proporcionen protecció als ous ni a les cries.

Els rèptils els protegeixen amb l’ou que proporciona protecció i matèria nutritiva.

Els ocells incuben els ous fins l’eclosió. Després els alimenten i els protegeixen per sobreviure.

En els mamífers, les femelles retenen els embrions a l’interior i els alimenten mitjançant la placenta. L’alimentació, protecció i aprenentatge de la cria duren llargs períodes