Frederic Soler (Serafí Pitarra) i el Modernisme Català: Teatre i Bohèmia

Frederic Soler (Serafí Pitarra) (1839-1895)

Conegut com a Serafí Pitarra, va ser un escriptor de Barcelona d’orígens menestrals que va encapçalar la recuperació del teatre català durant el segle XIX, fet que va contribuir a consolidar la Renaixença. Va començar la seva trajectòria teatral en la tradició de sainets en ambients divertits.

Etapes de la seva obra

També va escriure peces que recullen una actitud satírica envers l’entusiasme patriòtic que provocava la guerra d’Àfrica i paròdies. Després de la seva etapa de sainets i paròdies, va aspirar a consolidar una carrera d’autor dramàtic de prestigi, respectat i seguit per la burgesia. Va fer un teatre en sintonia amb la influència romàntica. Va estrenar el drama de costums Les Joies de La Roser. Ell s’identificava amb l’empresa teatral (va convertir el teatre en un negoci). El seu mèrit és haver iniciat una normalització del teatre català.

Definicions

• Sainet: peça curta, de caràcter còmic i caricaturesc, amb personatges extrets de la vida quotidiana de la menestralia.
• Paròdia: és agafar una obra existent, pervertir-la i fer-ne una obra còmica.

Modernisme a Catalunya

El Modernisme a Catalunya es pot dividir en etapes:

1. 1a Etapa: (1892-1893). Hi destaca la importància de la revista “L’Avenç” i es van perfilant les dues tendències del Modernisme català: els decadentistes (d’un simbolisme exagerat i esteticista) i els vitalistes (provinents de la interpretació de la filosofia de Nietzsche, defensora de l’exaltació de la vida com a valor suprem).
2. 2a Etapa: (1894-1898) Triomf del decadentisme.
3. 3a Etapa: (1898-1900) Importància de la revista “Catalònia” i reacció antidecadentista.
4. 4a Etapa: (1900-1906) “Joventut” i “Poble Català”.

La Bohèmia Modernista

• L’artista es converteix en una figura central durant el Modernisme. Els mateixos artistes es veien a ells mateixos com a éssers superiors, dotats d’unes qualitats que el gran públic no podia comprendre. Es consideraven sacerdots de l’Art i duien una vida allunyada de les convencions de la societat burgesa.
• La vida dels artistes se la coneix com a bohèmia. Destaquen la bohèmia rosa o daurada i la bohèmia negra.

Josep Carner: Definició lírica poètica noucentista

Un dels aspectes essencials de la concepció de Josep Carner és la creació d'un llenguatge noble, refinat, cada vegada més irònic, que busca la precisió i l'exactitud: allunyat tant dels vulgarismes del català que ara es parla com de les expressions contundents i pintoresques de determinada literatura modernista. Un llibre com Els fruits saborosos estableix una concepció poètica que té un gran ressò en els àmbits literaris i s'identifica amb el projecte polític i cultural noucentista. El Noucentisme, que segueix el Modernisme com a període estètic a Catalunya, neix amb la voluntat de crear una Catalunya ideal amb base clàssica i uns principis com ara la civilitat, el mediterranisme, el classicisme, etc., que van ser difosos a través d'Eugeni d'Ors i seguit per poetes com Carner i Guerau de Liost. Auques i ventalls és una obra que podem considerar l'expressió més rica i diversa de la poesia noucentista. És un llibre que dona pas a un poeta diferent, reflexiu i escèptic: el xoc entre realitat i ideal comença a ser evident.