Literatura Catalana: Autors i Obres Des de la Postguerra fins a l'Actualitat
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,62 KB
Miquel Martí i Pol (1929-2003)
Poesia dels anys 60
La seva poesia se centra en l'arrelament a Roda de Ter, la condició obrera (ell treballava en una fàbrica), la vocació de poeta i la vivència de l'esclerosi múltiple. Els primers reculls, El poble i La fàbrica, tracten el realisme històric. El 1970, amb la malaltia, inicia un procés d'introspecció que el fa reflexionar sobre la mort, la solitud i la importància de la vida. Vint-i-set poemes en tres temps i La pell del violí s'estenen amb Quadern de vacances i Estimada Marta.
Mercè Rodoreda (1908-1983)
Narrativa de postguerra
El seu avi li va inculcar un profund catalanisme i amor per les flors. Es va formar autodidàcticament, amb només dos anys a l'escola. Comença publicant contes a la premsa i després redacta novel·les com Aloma. Després de la guerra s'exilia a França i Ginebra. Molt innovadora, seguia els corrents europeus del segle XX. Tenia un gran univers simbòlic. El 1962 publica La plaça del Diamant, on la Natàlia explica la seva vida al barri de Gràcia, capgirada per la guerra.
Salvador Espriu (1913-1985)
Poesia i teatre de postguerra
Va escriure poesia, narrativa i obres de teatre. Comença als vint anys fent narracions que seguien els corrents europeus del segle XX. Durant la guerra segueix escrivint poesia i teatre. Els seus dos temes centrals són la mort, com a destí tràgic de l'ésser humà, i la destrucció. Primers reculls de poemes: Cementiri de Sinera, Les hores, Mrs. Death, El caminant i el mur, Final del laberint. Teatre: Primera història d'Esther i Antígona.
Quim Monzó (1952-actualitat)
Narrativa actual
Autor de contes, novel·les i articles de premsa, dissenyador gràfic, traductor i col·laborador a la ràdio i la televisió. Influenciat sobretot per autors estrangers. Ha escrit novel·les com Benzina i La magnitud de la tragèdia. La seva millor obra són els reculls de contes com Uf, va dir ell o L'illa de Maians. Fa un retrat colpidor de la societat, eliminant detalls per mostrar la idea essencial. La seva última publicació és el recull Mil cretins.
Jordi Coca (1947-actualitat)
Poesia actual
La seva primera novel·la és Un d'aquells estius. Altres de destacades són La japonesa i Cara d'àngel, que mostren una clara influència de la poesia oriental.
Joan Margarit (1938-2021)
Poesia actual
Poeta i arquitecte, catedràtic de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. Comença a escriure en català el 1981. La seva font d'inspiració és l'experiència personal: va perdre una filla, l'Anna, quan era un nadó, i una altra, la Joana, de 30 anys, després d'una llarga malaltia.
Joan Perucho (1920-2003)
Narrativa dels anys 60
Fou novel·lista, poeta, crític d'art i periodista. Va començar influït pel surrealisme i després va passar a escriure prosa poètica. El 1956 s'introdueix en la literatura fantàstica amb la tècnica de Lovecraft, que gira entorn de dos eixos: la fantasia i el record.
Joan Brossa (1919-1998)
Poesia dels anys 60
Nascut a Barcelona, pertany al moviment de l'experimentació poètica: ha treballat estrofes tradicionals, poesia visual, teatre i guions de cinema. Té tres etapes:
- Després de conèixer Foix i Miró, s'endinsa en el món de l'avantguardisme i segueix el surrealisme.
- Cap als anys 50 fa un tomb cap al compromís polític. A través de petits poemes, transmet missatges irònics plens de denúncia política, dels quals en destaca Em va fer Joan Brossa.
- Durant els anys 60, experimenta amb la poesia visual i objectual.
Sergi Pàmies (1960-actualitat)
Narrativa actual
Periodista, escriptor i traductor. Ha publicat les novel·les La primera pedra, L'instint i Sentimental, i reculls de contes com La gran novel·la sobre Barcelona i Si menges una llimona sense fer ganyotes. La frescor de la llimona esdevé una metàfora de la vida quotidiana.
Joaquim Amat-Piniella (1913-1974)
Narrativa de postguerra
Novel·la realista. Va estar al camp d'extermini nazi de Mauthausen. A causa d'això, escriu K.L. Reich (1945), un testimoni punyent de l'horror.