Frederic Soler i Àngel Guimerà: dramaturgs catalans del segle XIX

Frederic Soler

Vida (1839-1895)

Va néixer al barri de Ribera, de molt jovenet ja organitzava representacions per als nins en un teatret que havia muntat al taller de fuster del seu pare. La colla de Frederic Soler, joves iconoclastes de Barcelona, llogava pisos per fer-hi les trobades i fromar els 'tallers' de teatre.

Don Jaume el Conquistador, paròdia de La Verge de les Mercès, de Mauel Angelon.

La seva obra es divideix en dues etapes:

• Paròdia (obres d'èxit)
• Tipus de teatre que ell havia parodiat

Obra:

La Gata: un grup entorn de Serafí Pitarra: Va néixer el grup de La Gata, en pocs mesos va estrenar un seguit d'obres de tots aquells joves que tenien un denominador comú: la paròdia, la crítica, la ironia... Eren les famoses gatades del grup de Serafí Pitarra.

El canvi de Serafí Pitarra a Frederic Soler: el Teatre Català: Es va casar amb la filla d'un propietari barceloní força ric, i el 6 d'abril de 1866 va estrenar una obra molt diferent de tot allò que havia fet anteriorment, Les joies del Roser, un drama romàntic que tradueix perfectament la seva ambició d'integrar-se de ple als quadres rectors de la Renaixença. La Gata, va ser dissolta i va fundar una nova empresa, el Teatre Català, que 1867 es va intal·lar al Teatre Romea

Àngel Guimerà

Vida (1845-1924)

Santa Cruz de Tenerife el 6 de maig de 1845, un cop va haver nascut els seus pares es casaren. Això el va marcar fonamentalment, va arribar a canviar la data del seu naixement per adequar-la a la data de casament dels seus pares.

Durant la seva infantesa no només el va trasbalsar aquesta circumstància, sinó que deixar la seva pàtria canària i traslladar-se al Vendrell amb tota la seva família encara li va marcar molt més.

La seva mare, idealitzada, es va anar convertint en un mite que Guimerà va traslladar moltes vegades a les seves obres dramàtiques, una característica important eren les figures femenines. Potser per aquesta idealització i perquè la primera relació sentimental que va tenir amb una al·lota va fracassar, no es va arribar a casar mai ni es coneix que tengués cap altra relació amb dones.

Aquest abandó del record de la infantesa canària ni va ser mai absolut, perquè a través dels personatges de les seves obres retorna a un món d'éssers marginats i, molt sovint, ètnicament mestissos. La vida i l'obra de Guimerà no es poden entendre una sense l'altra, sinó que van lligades.

Importància de Guimerà com a poeta. Influències:

Fou en aquest camp -el teatral- on excel·lí la figura de Guimerà i on adquirí la seva gran popularitat. No obstant això, en aquesta unitat dedicada a la poesia no podem deixar de banda la interessant producció d'un home que col·laborà decisivament en la revifalla del gènere, que participà en els Jocs Florals i que obtengué el títol de mestre en gai saber, un any memorable en què tres obres seves acapararen els tres premis més importants del certamen. La importància poètica d'Àngel Guimerà és indiscutible, no només perquè ba compondre poemes de gran qualitat, sinó perquè totes les seves peces teatrals traspuen poesia. Com a poeta, rebé l'empremta romàntica del segle. És dins del marc del Romanticisme històric que hem d'entendre la seva poesia, marcada per un to gairebé sempre declamatori i efectista, i per una tendència a l'acció dramàtica; no oblidem que en ell poesia i teatre caminen estretament units: si els seus poemes són fàcilment transportables a l'escena, el seu teatre és d'un elevat to poètic. Els poemes tenen argument i fan l'efecte que són treballs preparatoris per a les obres de teatre. És ja en la seva poesia on trobam les característiques que després nodriran les seves peces teatrals. Els poemes eren per ser escoltats i no llegits.

Característiques de la poesia de Guimerà

Es donà a conèixer com a poeta l'any 1875, en què va obtenir un accèssit als Jocs Florals. El 1876, hi va aconseguir la flor natural amb el poema 'Cleopatra'. La consagració definitiva va ser el 1877.

Les principals característiques de la seva poesia giren a l'entorn de tres aspectes importants: el primer, el caràcter èpic, en contraposició a l'exaltació lírica de la pàtria dels poetes dels Jocs Florals (narració heroica de grans fets històrics).

Poblet, una llarga composició al·lusiva a l'incendi del monestir el 1835 i a la profanació de les tombes reials.

Obra:

La seva activitat teatral començà el 1879.

Primera etapa (1879-1890): la tragèdia romàntica

El 1879 va introduir en la literatura dramàtica amb l'estrena d'una tragèdia romàntica, Gala Placídia. Els protagonistes representen dues cultures diferents. Judit de Welp (1883), la protagonista és la mare de Carles el Calb.

Mar i cel (1888),

l'obra més ben construïda d'aquesta etapa i que narra la relació de dos joves, Saïd i Blanca, que pertanyen a dues cultures ben diferents.

La boja (1890)

eliminar la perspectiva històrica i, per primera vegada, s'enfronta amb un fet contemporani i comença a posar en pràctica un estil de diàleg entre els personatges que, posteriorment, va aplicar a totes les seves obres.